Sixto Ferrero / València.
En el reportatge “El consum de cultura comercial aguanta l’ecosistema valencià”, vam palesar la situació en què es troben sectors culturals com les arts escèniques i el músical, ara, amb aquesta segona part tractarem de posar sobre la taula la situació de sectors en crisi, com l’audiovisual, i puixants com el que engloba les noves tecnologies on trobem els videojocs, l’ús de telefonia i Internet. D’altra banda, la desaparició de tots aquests anys de RTVV ha malmés el sector audiovisual valencià.
Cinema: el triomf de les ‘espanyolaes’.
El sector del cinema està “enfonsat”, i a casa nostra se simultaniegen les declaracions i comunicats advertint de la paupèrrima situació del sector audiovisual. El clam per l’absència d’una radiotelevisió pública sembla com un ‘perpetuum mobile’. L’SGAE ho certifica amb l’Anuari de 2015: “El sector cinematogràfic segueix acumulant pèrdues respecte al 2008 en tots els indicadors: nombre de sessions, en l’assistència i en la recaptació”.
A nivell estatal, tot i la nostra situació kafkiana (en tant que som productors sense mercat propi com ho pot ser Catalunya), les sessions de cinema baixen un 1%, però l’assistència i la recaptació “pugen per segon any consecutiu” (els espectadors creixen un 7,8% i la recaptació, un 9,6%). Qui més entrades venen són Madrid, Catalunya i Andalusia. Ara bé, els territoris que superen la mitjana són: Madrid (2,9), Catalunya (2,5), Aragó, Illes Balears, País Valencià i Navarra (les quatre últimes, amb 2,2).
Pel que fa a reptació, s’hi situen Madrid, Catalunya i Andalusia, i entre els qui superen la mitjana estatal trobem les Illes Balears (13,1 euros), País Valencià (12,6 euros) i Navarra (12,4 euros).
Cartell de la pel·lícula Vuit cognoms catalans deMatínez-Lázaro.
Durant el 2015 es van projectar 2.040 pel·lícules a l’estat, 465 de nacionalitat espanyola, 672 de la resta d’Europa i 734 de nacionalitat nord-americana que aclaparen tots les xifres destacades de l’anàlisi. La pel·lícula “més taquillera durant 2015” va ser de nacionalitat espanyola (Vuit cognoms catalans). L’SGAE no ofereix dades territorial, com tampoc n’ofereix per categories i llengua original.
Captura de l’Anurari de l’SGAE 2016.
Captura de l’Anuari de l’SGAE 2016.
Vídeo
“El mercat del vídeo és un del sectors que més pèrdues han acumulat des de l’inici de la crisi” acumulant el 66,2% de pèrdues. Tot i això està dos anys experimentant pujades en diversos factors, tret en el descens en la recaptació de lloguer, on diu l’SGAE que es compensa amb l’augment de les xifres de venda.
Televisió i Ràdio: Ni en tenim ni en mirem ni tampoc oïm.
Els valencians mirem poc la televisió, ara ens apropem a la mitjana estatal. Això es desprèn de les xifres analitzades, ja que “durant 2015 torna a reduir-se el consum televisiu, caient fins als 234 minuts per persona i dia”. Tres anys reduint el consum, s’afirma, però els ingressos per publicitat augmenten. Els qui més miren la televisió a nivell estatal són els castellanomanxecs i els andalusos, i els qui menys, els canaris, madrilenys i bascos.
Tampoc tenim els valencians ràdio de proximitat i en llengua pròpia, i per això tampoc ens situem en les xifres de màxim consum, sinó que ens mantenim propers a la mitjana estatal, on el consum radiofònic cau fins als 105 minuts diaris per habitant de dilluns a diumenge. El rànquing de consum el lidera La Rioja, Navarra i el País Basc.
Amàlia Garrigós entrevista els Germans Caballer al programa De nou, cap de setmana de Ràdio Nou (2007).
Noves Tecnologies (Videojocs): El mòbil tothora.
791 milions d’euros per venda de videojocs (4,8% més que en 2014) són xifres a tindre en consideració a l’hora de plantejar plans cultural, però també xarxes d’ocupació i econòmiques. L’SGAE recorda que “malgrat el repunt, s’acumulen unes pèrdues del 44,8%”, ja que d’aquests ingressos esmentats, només pugen els obtinguts per la venda de consoles i perifèrics. Baixen de nou les vendes de programari, i pugen els jocs venuts per plataforma de les últimes consoles que van eixir a la venda.
El 93,9% empra el mòbil per a accedir a Internet, una xifra que segueix pujant any rere any. També, per a accedir a Internet trobem l’ordinador portàtil i el sobretaula, la tauleta electrònica. Comença a significar-se l’accés a Internet a través de la televisió i l’ús del rellotge intel·ligent o smartwatch.
Els smartphone, sempre a nivell estatal, superen en 10 punts la mitjana de la Unió Europea. La wifi privada també supera la de la Unió Europea. En canvi, la penetració de la banda 4G és inferior a l’Estat enfront del de la Unió Europea.
Segons les dades d’Internet WorldStats, la mitjana de la taxa de penetració d’internet en la Unió Europea és del 79,3% i a l’Estat espanyol puja i se situa en un 76,9%. En aquest camps culturals i creatius, l’SGAE tampoc ofereix xifres territorials.
