Acabat l’acte de Podemos a Fuenlabrada, Juan Carlos Monedero comença a fer-se fotos amb un munt d’assistents que volien una instantània amb un dels ideòlegs del partit. Un jove s’acosta i li qüestiona si es poden fer preguntes, Monedero accepta i el jove seriosament preocupat li diu: “Què fem si utilitzen la força per a evitar un govern de Podemos?”, Monedero respon que tenen suports tant en l’exercit com en tots els sectors de la societat i que han parlat d’açò amb Tsipras, que està bregat en açò de lluitar contra la campanya de la por de l’oligarquia. Llavors, “per què no parleu d’açò?”, li etziba el jove “No podem ficar por a la gent”, sentencia Monedero.
La campanya de la por
Els partits d’esquerres sempre han patit campanyes de por i atacs furibunds quan tenen possibilitat d’aconseguir quotes de poder. Günter Wallraff explica en El Periodista Indesitjable com Rainer Barzel, portaveu del CDU en el Bundestag a la fi dels anys 60, tenia com a objectiu destruir aquesta ideologia: “Hem d’aïllar l’extrema esquerra, arraconar-la a la vista de tots i moldre-la a bastonades, almenys en pensament”. Una qüestió que coneixen ben Syriza i Alexis Tsipras, al qual va esmentar Monedero en la xarrada amb el simpatitzant, en patir pràcticament una campanya d’assetjament en les eleccions generals de 2012 a Grècia. La pressió que el país hel•lè va patir perquè els seus ciutadans votaren bé i evitaren donar la seua confiança a la formació d’esquerra radical va ser severa i en ella es van veure pressions de tot tipus, fins i tot del BCE i Angela Merkel.
Un espot del partit que va resultar guanyador, els conservadors de Nova Democràcia, resumeix l’ambient en el qual es va desenvolupar la campanya electoral. “No jugues amb el futur dels nostres fills”, es deia l’anunci de la formació de dretes. En ell, un professor explicava a una classe de xiquets de primària els països que formaven part de l’Euro, Espanya, Itàlia, Alemanya, França. Després de la lliçó, una xiqueta pregunta al professor per Grècia.
-Per què no està Grècia, professor?
Perquè hauria guanyat Syriza, i no hi hauria futur per als xiquets en el país per la victòria de la formació de Tsipras.
Podemos no s’està lliurant d’una incipient campanya de por, i el que s’augura en el futur serà més intens. El PSOE es va apuntar a aquesta estratègia des del principi de l’elecció de Pedro Sánchez com a secretari general en encoratjar la por al populisme de Podemos. Dins d’aquesta campanya de sembra de temor a les polítiques de la formació d’esquerres es poden enquadrar alguns sondejos que, més que reflectir la foto fixa de la situació demoscòpica actual, cerquen mobilitzar l’electorat conservador indecís que pensa abstenir-se per les polítiques dels partits constitucionalistes.
Aquesta passada setmana, un sondeig a Navarra atorgava a Podemos 18 diputats i a Bildu 11, per 8 a UPN, 5 a PSN i 1 a PP. Un sondeig que mostra als votants el panorama apocalíptic que es poden trobar en una regió com Navarra si decideixen quedar-se a casa i no votar els partits de dreta i centre.
Igual que a Grècia en 2012, els fons d’inversió i les agències de qualificació ja comencen a avisar del desastre econòmic que suposaria l’arribada al poder de Podemos, i per açò, comencen a emetre informes desfavorables que puguen influir en l’esdevenir electoral. El primer a fer-ho va ser JP Morgan, que el passat 6 de novembre va emetre un document que desaconsellava comprar bons espanyols per la irrupció de Podem i el panorama a Catalunya.
Aquesta informació s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià
