Francesc Viadel / Barcelona.
L’institut de batxillerat Fort Pius, enclavat al bell mig del barri del Fort Pienc al districte de l’Eixample, fou fa molt anys una antiga caserna de la Guàrdia Civil. Els veïns el van guanyar, com tants altres edificis inútils, per a poder construir equipaments que milloraren les seues condicions de vida en una Barcelona que, aleshores, encara era molt gris però que es delia per despertar a la llibertat.
Hui molts d’aquests veïns de totes les edats i condicions socials han tornat al vell edifici de maons vermells, ara, però, per a votar pel futur de Catalunya. Des de les set i mitja mig del matí un centenar de persones, barrejats amb els responsables de les meses, ja esperen a la porta del Pius. A primeres hores del matí l’expectació és enorme. Expectació i ganes de votar i una consigna: cal no deixar sols per res del món als voluntaris. Les converses, disteses, en un to gairebé festiu, giren al voltant de totes les qüestions que més han preocupat durant aquests llargs anys d’espera a molts catalans. Alguns fan befa de les manipulacions de diaris com La Razón o comenten la darrera refrega en una tertúlia televisiva entre partidaris i detractors de la consulta. Hi ha fins i tot els de més edat que es mostren cofois, com adolescents, de trobar-se desafiant a un Govern de Madrid que cada dia veuen més lluny de les seues aspiracions com a catalans. La majoria afirma amb solemnitat que per fi, en una estona, podran votar, això malgrat tots els impediments. També espera un equip d’atònits periodistes de la HRT, la televisió pública croata, i un altre de BTV, la televisió local de la ciutat. I just mentre el coordinador del local i, alhora, director del centre, Xavier Biosca, organitza la votació, arriba la diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya, Gemma Calvet, acompanyada de dos representants del Partit Quebequès en el parlament del Canadà, Daniel Turp i Pierre Karl Péladeau.
Turp, Biosca, Calvet i Péledau
A les 9 en punt aquest col·legi electoral, legitimat per la voluntat dels ciutadans, obri les seues portes. La gent emocionada comença a votar, s’abraça, es fan fotos, es donen la mà… Per fi!, s’exclamen molts sense a penes poder contenir l’emoció. En pocs minuts al carrer es formen dues cues quilomètriques com mai no s’han vist al Fort Pienc. Hi ha els veïns anònims, l’expropietari del restaurant de tota la vida que hi havia a tocar de l’Estació del Nord, la parella de joves, una senyora major que ha d’ajudar-se en un bastó per a poder avançar, la mestra que ja no pot més i que, insolent i divertida, s’ha penjat al coll un cartell on es pot llegir: Catalans, el franquisme ha tornat… A la cua cares conegudes també com la de l’actor i director d’escena Joan Lluís Bozzo que avui vota acompanyat del seu petit, Jaume. Bozzo ha estat un dels personatges més implicats en la campanya a favor de la consulta. “És un pas més d’un procés… mica en mica”, afirma amb un ample somrís.
La mecànica de votació de les meses funciona amb la precisió d’un rellotge suís. Els catalans estan donant l’exemple de civisme que aquests dies se’ls suposava i se’ls reclamava, també, des de l’Assemblea Nacional de Catalunya.
Llargues cues
Turp, jurista i professor universitari, defineix de manera molt succinta, contundent, el fet al que està assistint: “Això és la democràcia en acció”. Una democràcia, diu, enfront de les raons d’un govern d’Espanya que assegura no entendre. Péladeau, s’admira de la capacitat organitzativa dels catalans: “És increïble! Catalunya és un país exemplar”. A la diputada Calvet se la veu com peix en l’aigua. “Tot anirà bé”, afirma la republicana poc després de dipositar la papereta en una de les urnes, envoltada d’un eixam de càmeres.
“No hem de témer res. No estem fent res il·legal, simplement donant veu a la ciutadania, una obligació, a més, que tinc com a docent”, afirma Biosca mentre saluda pares d’alumnes del seu institut, veïns, desconeguts que no poden evitar manifestar la seua alegria.
Joan Lluís Bozzo, amb el seu fill Jaune
