Segons Escola Valenciana, durant cinc legislatures populars -20 anys- el País Valencià ha patit, d’una banda, una “manca de polítiques de protecció de la llengua per remeiar la substitució lingüística” i, d’altra banda, una “quasi inexistent inversió en plans estratègics per reviscolar una llengua sacsejada, maltractada, menyspreada, segonejada, minoritària i minoritzada, folcloritzada”.
Segons l’entitat cívica, lluny d’aplicar mesures pal·liatives que invertisquen la tendència d’una llengua absorbida per la llengua veïna, amb la coherència que ho han fet altres països com Irlanda o Canadà, el Partit Popular s’ha esforçat a fer minvar la vitalitat del valencià en tots els àmbits.
No obstant aquest context “empobrit de referents valencians i nul·la inversió en cultura”, si la llengua “encara està viva i ha crescut en certs àmbits ha estat gràcies a l’esforç i la convicció de milers de persones, i al suport d’entitats, com Escola Valenciana, i institucions com les universitats”, sosté Escola Valenciana.
La nova política lingüística
Per a l’entitat, la dotació pressupostària de l’actual Govern valencià “ha sigut molt ben rebuda”, ja que si es comparen les dades del pressupost de 2015 i 2016 dedicat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, segons les fonts oficials consultades, el pressupost per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme és de 13,2 milions amb una població de 5.129.266 habitants, cosa que suposa una inversió de 2,57 euros per habitant.
En aquesta partida, el Govern valencià ha previst un augment de la inversió en Política Lingüística del 97%, dedicada a la promoció i a l’ús del valencià, iniciativa que el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha qualificat “d’imprescindible”. Moreno considera necessari “reactivar el sector de la cultura en valencià per a millorar l’estat i l’estatus de la llengua, crear una indústria cultural que oferisca oportunitats laborals i servisca alhora de motor econòmic”.
Moreno ha valorat les dades de la Generalitat Valenciana en comparació amb altres territoris amb llengua pròpia, de manera que el representant d’Escola Valenciana ha considerat que “la nostra llengua necessita d’una major inversió, a l’estil de Catalunya i el País Basc que, malgrat les diferències de context quant a nombre de parlants, ús social, escolarització… els respectius governs esperonen la llengua amb polítiques d’impacte que hauríem de prendre de referència.”
D’altra banda, segons les dades oficials que Escola Valenciana ha recopilat del Govern basc de l’exercici 2015, la inversió en Política Lingüística se situa en 93.180.239 euros. En termes globals es pot afirmar que la despesa a Euskadi per habitant ascendeix als 43,05 euros, i la població total arriba als 2.164.311 habitants.
I quant a la indústria cultural, a banda d’enriquir intel·lectualment la comunitat, també es pot esmentar, segons Escola, que es crea el context idoni per a la professionalització de músics, actors, escriptors, periodistes, guionistes, dobladors, producció audiovisual, etc. Tot un creixement intel·lectual i econòmic en benefici de la comunitat de parlants.
Com es pot observar en la gràfica, la Generalitat de Catalunya dota Cultura amb més de 54 milions d’euros, un 63% de la despesa total destinada a accions de política lingüística, seguit d’Ensenyament amb més de 18 milions d’euros, un 21%; Presidència amb més de 7 milions d’euros (8%), i per a Economia i Coneixement en disposa més de 3 milions d’euros (2%).
Actuacions de política lingüística en 2014
Font: elaboració amb dades dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya de 2014. Les dades, expressades en euros, no inclouen la despesa en personal docent.
Inversió 2015 en política lingüística del Govern de Navarra
Font: Elaboració amb les dades dels pressupostos generals del Parlament de Navarra.
A les Illes Balears “han patit quatre anys d’abandó dels organismes de protecció del català”, com és el cas de la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i del Servei d’Ensenyament del Català o l’Institut Ramon Llull, entre altres. L’última referència de pressupost específic per a la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear és de 2010: estableix 6.237.602 euros amb una població de 1.115.842 habitants, cosa que es tradueix en una inversió de 6 euros per habitant, una quantitat gairebé tres vegades superior a la despesa per habitant de Galícia (2,44 euros) i Navarra (2,08 euros).
Les dades que Escola Valenciana ha mostrat caldria analitzar-les des de dues vessants: d’una banda s’ha d’incidir en les dades qualitatives, en la relació positiva major inversió en política lingüística es tradueix en un increment del nombre de parlants, la llengua minoritària té més vitalitat, l’estatus social i psicològic a raó d’autoestima també creix, així com la normalització guanya àmbits d’ús i gràcies a l’escolarització amb la metodologia d’immersió la societat pot crear llaços i cohesionar-se socialment amb la comunitat que comparteix la mateixa llengua haja sigut apresa a casa, a l’escola o al carrer.
D’altra banda, explica l’entitat, es troben les dades quantitatives, que s’han de posar en context: cada territori de l’Estat espanyol en llengua pròpia té unes característiques concretes que, si bé és cert que els contextos socials no són extrapolables, no ha de passar desapercebuda l’evident necessitat de posar els recursos i els mitjans econòmics, institucionals i humans per a crear una realitat social i lingüística que propicie el desenvolupament de la llengua, tot fent especial atenció als agents socials i institucions d’ancoratge que l’han mantinguda viva durant més de 20 anys, en el cas del País Valencià.
A tall de síntesi, vista l‘anàlisi comparativa d’Escola Valenciana amb la resta de comunitats autònomes amb una segona llengua oficial, és obligatori plantejar-se quin model d’inversió en política lingüística vol crear el Govern valencià: semblant al de Navarra o Galícia, que les ajudes es dirimeixen sense resultats o bé voldria realment posar remei a la substitució de la llengua i assolir-ne la normalització amb una forta despesa semblant a la de Catalunya o el País Basc, que tenen un impacte real en la societat i una gran repercussió?
A hores d’ara, tot i que el Consell ha augmentat la inversió del no-res a un 97% en el foment i ús social del valencià, “cosa que demostra que està sensible i predisposat a capgirar la situació d’abandó de la llengua dels populars”, aquesta, malgrat l’increment experimentat, està més prop d’equiparar-se a la del Govern de Navarra que a la d’altres autonomies amb llengua pròpia, com el model il·lusionant basc.
Per aquesta raó, Escola considera que seria “interessant” conèixer les línies d’actuació i la planificació de l’Administració valenciana a les quals Escola Valenciana donarà suport en el procés per assolir la normalitat lingüística amb mirada crítica i objectiva de les accions que hi porte a terme.
Finalment, la pregunta que caldria plantejar-se, segons Escola Valenciana, és “quin model de societat plurilingüe vol el Govern valencià i quina política lingüística farà”.
