El Festival Internacional de Benicàssim (FIB), un dels més veterans de l’escena musical espanyola, ha viscut aquests dies les seues pitjors hores des que es va celebrar per primera vegada a l’agost de 1995 amb The Charlatans i The Jesus and Mary Chain com a caps de cartell.
Aleshores, es comptaven amb els dits de la mà els esdeveniments musicals d’aquestes característiques que tenien lloc a Espanya. Estava el Sónar, que acaba de complir 20 anys, el ja extint Espàrrec Rock o l’avui reestructurat Festimad. I poc més.
La situació distava molt de l’explosió viscuda una dècada després, quan van començar a brollar desenes d’iniciatives per tota la geografia espanyola, algunes ja desaparegudes arran de la crisi, com l’efímer Summercase, que es va celebrar per última vegada en 2008, la qual cosa va fer que ja llavors es parlara de la “burxada de la bombolla” dels festivals.
El FIB va nàixer en realitat en 1994 com una plataforma de promoció per a grups alternatius i independents de pop-rock i música electrònica, amb un públic minoritari.
Es va crear gràcies a la unió dels germans Miguel i José Luis Morán, responsables de la sala Meravelles de Madrid; Luis Calvo, responsable del segell discogràfic Elefant Record; i Joako Ezpeleta, editor de la revista ‘Spiral’. Aquests dos últims ho van deixar després de la segona edició.
Des del principi, els organitzadors van comptar amb el suport de l’Ajuntament de la localitat, la Diputació de Castelló, la Societat General d’Autors (SGAE) i el Ministeri de Cultura.
La primera edició del FIB va tenir lloc a l’agost de 1995 i, després de fixar-se en el mes de juliol en anys posteriors, els concerts anaren guanyant en adeptes i el seu aforament va augmentar progressivament, en la mateixa mesura en què anava adquirint esplendor el seu cartell.
El FIB va passar de tenir uns 9.000 assistents en la seua inauguració a 200.000 en 2009 -xifra rècord- i va arribar a convertir-se en el certamen espanyol amb major projecció internacional i un dels més respectats dins del panorama musical alternatiu.
A açò van contribuir tant la gestió dels seus responsables com la llista d’artistes que van trepitjar algun dels seus escenaris: Sonic Youth, Björk, The Chemical Brothers, Arctic Monkeys, The Guarisca, Pixies, Morrisey i fins a Bob Dylan o Lou Reed.
Activitats complementàries
Al voltant de la música i de forma complementària van ser incorporats en la programació altres manifestacions artístiques i, així, l’any 2000 va nàixer el Festival Internacional de Curts FIB i diversos concursos de dissenyadors de moda.
El FIB també ha donat cabuda a l’art contemporani, gràcies a la col·laboració del MUSAC (Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó), i a la dansa, a través d’un taller de l’Institut Violant de Casalduch. I fins ha organitzat cursos d’estiu que proporcionaven crèdits de lliure elecció als estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló.
El mateix any en què el festival va aconseguir la seua major assistència -amb artistes com: Oasis, Kings of Leon, Franz Ferdinand i The Killers-, els germans Morán van anunciar que abandonaven la direcció i passaven el comandament al britànic Vince Power, involucrat en la gestió des de 2006.
Ara Power ha anunciat que la seua empresa, Maraworld, que ha passat per un concurs de creditors, ha venut una part ‘considerable de les seues accions’ a dos importants promotors europeus, Denis Desmond i SJM Concerts, la qual cosa garanteix la continuïtat del festival, almenys enguany.
El ‘difícil’ clima econòmic ha sigut la raó adduïda per Power, encara que la immensa competència a la qual ha hagut de fer front el FIB no és un factor menyspreable. Entre juny i setembre d’enguany els festivals programats superen el mig centenar.
Al juliol, el FIB s’enfronta al Bilbao BBK Live, el Low Cost, el Pulpop o Monegros Dessert, i l’eclosió continua a l’agost, amb Ecopop, Arenal Sound, Creamfields Andalusia, Parets de Coura, Sonorama, i setembre amb el Dcode, el Lemon Pop o el South Pop Illa Cristina.
