El coportaveu de Compromís a les comarques del nord, Carles Mulet, ha afirmat que no és de rebut que després de la gran inversió feta amb diners públics en el projecte del Parador de Morella a l’exconvent de Sant Francesc, aquest quede en no-res.
Les retallades també han arribat a l’empresa pública que desenvolupa els Paradors, i s’han patit molts EROS i tancaments estacionals d’instal·lacions, i a hores d’ara, des de l’Administració Central no donen cap data per reprendré les actuacions per continuar endavant amb aquesta polèmica obra, per això Mulet ha recordat que des de Compromís s’ha defensat en diverses ocasions al Congrés per mitjà del diputat Joan Baldoví, les inversions a aquest parador, “però sempre condicionades a què aquestes no siguen a qualsevol preu, amb barrabassades sobre eli patrimoni històric de la ciutat, i per això, s’està exigint que aquesta aturada supose un punt i apart i aprofitar el temps de paralització per corregir greus errors”.
El portaveu ecosocialista ha recordat com, durant molts anys l’ajuntament de Morella ha tingut canvis de posicionament que no han ajudat gens a avançar el projecte, ben al contrari, i per voler tirar pel dret, s’han anat durant anys posant obstacles que han impedit avançar al projecte.
Al maig del 2003, TURESPAÑA presenta el projecte bàsic del ‘Parador, l’aparcament i els seus accessos’. L’ajuntament de Morella ho desestima argumentant que no compleix amb la normativa urbanística vigent. L’opinió verbal dels tècnics de Conselleria de Cultura és també negativa.
Arran d’aquests fets, l’ajuntament de Morella vol conèixer el criteri de certs arquitectes vinculats amb Morella, i el 30 de juliol del 2003 es du a terme una reunió consultiva, on a més de tractar l’assumpte del Parador s’aborden altres temes relacionats amb el futur desenvolupament extramurs de Morella i la revisió del PGOU. L’ajuntament de Morella és partidari en aquella data de seguir els criteris expressats pel consell d’experts de ‘Arxival’, que aglutina a arquitectes que busquen conjugar el respecte al patrimoni històric amb la pràctica de la contemporaneïtat en l’arquitectura.
Aquest col·lectiu planteja discrepàncies amb la proposta de l’avantprojecte de Parador i amb les recents actuacions restauradores ja executades (claustre, absis de l’església i neteja dels murs amb doll d’arena (tècnica abrasiva i proscrita per la pròpia D. G del Patrimoni)). Com a conclusió, es va proposar convocar un concurs d’idees, i l’ajuntament de Morella comparteix la proposta.
Les fortes pressions ocasionen que al juliol de l’any 2004, es deixen arrere totes les reticències quant al disseny, i l’ajuntament de Morella amb l’acord unànime dels regidors exigeix l’execució del ’benvingut Parador’, i en el ple del 29 agost s’aprova el projecte Bàsic, amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal en què s’adverteixen una sèrie de deficiències, que hauran d’esmenar-se en el projecte d’execució, com a condició per a començar les obres.
Segons Mulet, “ací està l’origen de tots els mals, haver abandonat el posicionament tècnic i optar per la ‘xapussa’, responsabilitat de l’ajuntament en Ple”.
Tots els autors i estudiosos coincideixen a considerar l’exconvent de Sant Francesc de Morella, com el més paradigmàtic i millor conservat en el seu gènere de tota l’antiga Corona d’Aragó. Encara que ha patit importants mutilacions i vexacions, manté la seua reconeguda ‘autenticitat’, conservant encara l’estructura primera de la seua configuració: atri, porteria, església, claustre, refectori, sala capitular amb les pintures de ‘la dansa de la mort’, on pot llegir-se la seua història, la qual cosa suposa un privilegi poc freqüent. La nau de l’església d’arcs diafragma i coberta llenyosa, és la més ampla en la seua classe del País Valencià. El seu absis de volta de creueria, classifica al cenobi com el primer de l’orde que s’acull i única conservada.
L’ajuntament obvia tots aquests posicionaments tècnics. Des d’un principi, allò ideal haguera estat que el parador de Morella s’haguera ubicat fora del Convent; si haguera estat així, ja estaria en funcionament.
En eixe sentit, el portaveu ecosocialista ha remarcat que “som els primers en defensar que Morella i els Ports tinguen un Parador, però pensem que l’ajuntament té molta responsabilitat en tot el que ha passat, i per això, esperem que aquest impàs, que esperem dure poc, servisca per posar-se les piles i corregir el projecte, buscar l’ajut tècnic perquè s’evite fer un dany innecessari a un patrimoni cultural de primer ordre, confiem que aquesta situació lamentable servisca per rectificar en la mesura d’allò possible, les pitjors pretensions”.
