Sixto Ferrero / València.
Encarant el darrer trimestre de l’any la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha fet públic l’Anuari 2016 de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals que elabora de manera global, incloent totes les disciplines amb quota de mercat, des del 1999. Com és habitual al llarg d’aquests últims anys, segueixen comparant-se les dades amb el punt de màxima ebullició cultural que representà l’any 2008. Aquesta edició de 2016 analitza fil per randa els factors que atenyen als diferents sectors culturals (excepte el del llibre) durant l’any 2015 i, tot i que l’estudi és d’àmbit estatal, s’hi fa referència percentual als diferents territoris.
Si en els últims cinc anys es centralitzava i s’apuntava que la dolència dels sectors era (i és) la crisi econòmica i l’IVA cultural, i per tant eren aquests els principals factors perquè la cultura minvara en tots els seus indicadors, enguany el discurs s’ha centrat en un suposat “estancament” generalitzat, és a dir, que en els últims tres anys (2013, 2014 i 2015) el consum cultural ni puja ni baixa de manera conjunta, encara que sí que ho fa en determinats productes culturals i en determinats territoris.
L’anuari ofereix dades de les Arts Escèniques: teatre, dansa i òpera i sarsuela; Música clàssica: música simfònica, música de cambra i solistes, música coral i música de banda i rondalles; Música popular, on dedica una part a analitzar les dades dels puixants Macrofestivals; Música gravada; Cinema; Televisió; Ràdio; i Noves Tecnologies on tracta els videojocs i la telefonia mòbil.
Arts escèniques: Conquerim els MAX. No omplim les sales
Pel que fa les Arts Escèniques, de manera global tothom ha coincidit a destacar la qualitat, diversitat i professionalitat de les produccions escèniques valencianes, com a prova d’això, s’ha posat per endavant la conquesta dels Premis MAX en reiterades edicions. A nivell estatal les arts escèniques repunten lleugerament, encara que l’SGAE li atorga un “estancament”. Ara bé, les xifres de l’Anuari 2016 de l’SGAE diuen que el País Valencià no està entre els tres primers territoris pel que fa a representacions ni recaptació (encapçalat per Madrid, Catalunya i Andalusia). Entrem entre els territoris capdavanters pel que fa a espectadors, en tercera posició per darrere de Madrid i Catalunya.
Romeu i Julieta en clau de clown. Per la Cia Jove SC Micalet.
El Teatre és la disciplina més productiva dintre les arts escèniques, però a nivell estatal, des de 2008 s’acumula un descens d’un 31,8% en el nombre de representacions, del 27,7% en el nombre d’espectadors i del 4% en la recaptació. Pel que fa a representacions, el País Valencià ha aconseguit pujar fins al tercer lloc, per davant a molta distància s’hi troben Madrid i Catalunya, unes distàncies en xifres que també es mantenen pel que fa als assistents. Paradoxalment, el País Valencià no està entre els tres territoris que més recapten per anar al teatre.
Pel que fa a la dansa, a nivell estatal “segueix acumulant pèrdues en tots els indicadors” (representacions, espectadors i recaptació). En cap dels tres factors analitzats trobem el País Valencià.
L’òpera i la sarsuela, “pateix descensos un any més”, diu l’SGAE, qui adverteix que són amb aquest, “set anys de caigudes consecutives”. El País Valencià no se situa entre els territoris capdavanters en cap dels tres factors, on destaca per exemple el País Basc en tercer lloc pel que fa a espectadors i recaptament.
Música clàssica: Un país de bandes i prou.
Les xifres a nivell estatal sobre el consum de música clàssica “són més esperançadores” diu l’SGAE. Els indicadors apunten que “s’ha iniciat una recuperació, després de huit anys successius de descensos”. Estem però, parlant de xifres estatals de 2015, on trobem 14.636 concerts, (un augment de 236). Sembla esperançador que els concerts de pagament hagen augmentat en detriment dels gratuïts que han tornat a caure. També els assistents augmenten (4.532.354 espectadors), i curiosament baixa el nombre de gent que acudeix als gratuïts. (El Fes Cultura plateja canvis i accions en aquest sentit de rebaixar la gratuïtat). El País Valencià se situa en segon lloc pel que fa a assistents a concerts de música clàssica, per davant està Madrid i per darrere Catalunya. La recaptació puja a tot arreu, tret al País Valencià que el redueix i el trau fora dels territoris capdavanters en ingressos per consum de música clàssica (Madrid, Catalunya i País Basc).
ARX amb l’Orquestra de València en el Festival de Jazz de València.
Quan l’Anuari desglossa segons el tipus de música clàssica, es veu a les clares el tipus de música (clàssica) que impera al País Valencià. Diu l’anuari que les xifres de la musica simfònica (orquestres) és “positiu” en tots els indicadors. Fins a 2.285 concerts, una recuperació del 7,2% respecte a l’any anterior (augmenta en 153 concerts), i a més pugen els de pagament. Els territoris que més música simfònica ofereixen són Catalunya, Madrid i País Basc, mentre que els líders en assistència i en recaptació són Madrid, Catalunya i País Basc. No apareix el País Valencià, (potser amb els canvis en els tipus de programacions introduïts a l’ADDA d’Alacant, després d’assumir la seua direcció astística Josep Vicent, ajuden a augmentar aquesta vessant. Igualment, caldria consolidar i definir l’Orquestrra Simfònica de Castelló de la Plana, així com donar suport i legislar per afavorir la consolidació i ressorgiment d’orquestres privades, escases i de subsistència incerta al País Valencià)
La Música de cambra i/o amb solistes representen el 51,1% del nombre de concerts i un 40,4% de l’assistència dels totals de música clàssica, on l’SGAE destaca “l’augment d’activitat”. És a dir, quasi la meitat de gent que assisteix a un concert de música clàssica, aquest és d’una formació de cambra. En 2015 es van realitzar 7.475 concerts (2.689 van ser de pagament). El País Valencià tampoc no està entre els tres primers en programar música de cambra (Madrid, Catalunya i Andalusia). Curiosament, quan es programa musica de cambra al País Valencià la gent assisteix, col·locant-se en tercer lloc per darrere de Madrid i Catalunya. Pel que fa a la recaptació (Catalunya, Madrid i País Basc) fa indicar que els valencians anem als concerts de música de cambra però aquest són majoritàriament gratuïts. Fins ara, les poblacions mitjanes i menudes, així com associacions diverses, opten per aquest format per una qüestió econòmica, com és el cost del caixet i el possible preu reduït d’una entrada.
Sobre la música coral, que anys anteriors s’havia analitzat territorialment, enguany no s’ha fet. Aquest tipus de música oferia en anys anteriors uns digníssims resultats a casa nostra (afavorit per l’associacionisme corals dels anys 80 al País Valencià). Tampoc s’ha desglossat pel que fa a la música de Banda i rondalles, de la qual l’SGAE destaca el pes específic de concerts (20,8% a nivell estatal) i assistència (el 17,3% d’espectadors), però es lamenta que la recaptació és “pràcticament residual”. Una dada que convé analitzar per saber quina cultura musical estem construint i consumint i amb quins estàndards qualitatius ens estem educant musicalment.
Música popular: “Volem apostar pels festivals”, digué Ximo Puig estant a l’Arenal Sound.
30.374.863 euros (el 16,3% del total estatal) tenen la culpa de situar el País Valencià com el tercer territori que més ha ingressat per consumir música popular en viu, incloent macrofestivals i concerts de grans formats. És a dir que és l’únic producte cultural que en termes economicistes ix més rendible al País Valencià. L’altra lectura, de tarannà intel·lectual faria estendre aquest article, però, a grans trets, indiquen que cal urgentment imbricar els objectius dels plans culturals (com el Fes Cultura) amb els processos metodològics i curriculars del sistema educatiu valencià.
Tot i això, diu l’SGAE que els resultat a nivell estatal pel que fa a nombre de concerts i espectadors “són negatius i inferiors als obtinguts en 2014”. “La recaptació dels concerts, malgrat portar incorporat l’IVA és inferior a l’obtinguda en 2014”, i només “incorporant dades de macrofestivals i grans concerts, aconsegueix remuntar en 2015”, i això a l’SGAE li serveix per afirmar que açò “demostra el bon acolliment que tenen aquests esdeveniments a Espanya”.
Ximo Puig al festival Arenal Sound de Borriana (la Plana Baixa).
A nivell estatal però, l’assistència baixa i la recaptació puja, sempre incloent macrofestivals i grans concerts, perquè si es descompten la davallada d’assistència i ingressos és acusada respecte als anys 2008 i 2009. Madrid, Andalusia i Catalunya encapçalen els territoris que més música popular programen. Els qui més assisteixen són els espectadors d’Andalusia, Catalunya i Madrid.
Malgrat que els macrofestivals mantenen el tipus, l’Anuari afirma que hi ha una “pèrdua” d’assistència respecte al 2014, i els qui més espectadors acullen són Andalusia, Catalunya i Madrid. Baixa l’assistència però puja la recaptació un 11% respecte a 2014, i ací trobem encapçalant Catalunya, Madrid i el País Valencià que aconsegueix col·locar-se en tercer lloc. Ara bé si descomptem les xifres d’ingressos que suposen els macrofestivals i grans concerts, el País Valencià desapareix del pòdium (Madrid, Catalunya i Andalusia). Amb les dades de l’SGAE: Som un país adreçat cap als grans festivals comercials i de masses. No descartem però, que la música clàssica al país dels músics acabe convertint-se en una mena de contracultura.
Música gravada: la davallada de compra física continua.
En 2008 els discos físics suposaven un 88,5% i en 2015 se situa en el 50,7%. El mercat digital és el que està contenint les pèrdues, ja que ha triplicat les vendes, però en el còmput conjunt, la recaptació a nivell estatal ha caigut un 41,4%.
Els arxius musicals descarregats i de pagament van baixar en 2015 lleugerament i els gratuïts es mantenen en les xifres de 2014 (el 6,3% del total). No es donen dades territorials sobre aquest sector.
El proper dilluns publicarem la segona part, on es recullen les dades del sector de l’audiovisual i de les noves tecnologies.
