RedactaVeu / Bocairent.
El lleó ibèric porta des d’abril a casa i sembla que no se’n vol anar, ja que el Museu de Belles Arts Sant Pius V de València, finalment, el deixarà quedar-se tres mesos més al seu poble, com quan un xiquet o xiqueta demana d’estar-se una estona més jugant a casa dels cosins. Potser la peça volia passar l’estiu entre el seus, ja que amb la seua presència s’han multiplicat per quatre el nombre de visitants del Museu Arqueològic Municipal Vicente Casanova de Bocairent. I és normal que el lleó es trobe com a casa amb tanta visita i, encara més, des que la plaça del Museu Arqueològic Municipal, el 15 d’abril, passara a anomenar-se la ‘placeta del Lleó ibèric’.
El 9 de gener serà la data en què l’escultura haurà de tornar al cap i casal, tal com ho va aprovar el plenari del patronat del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València en la seua reunió de juny. L’Ajuntament de Bocairent, la ciutat originària d’aquesta peça, havia demanat al museu, arran de la bona acollida en quant a visites, que es prorrogara la seua estada. Concretament, des del 15 d’abril passat, han passat a veure a l’apreciat lleó ibèric 1.439 visitants, xifra que multiplica pràcticament per quatre l’afluència d’altres anys en el mateix període. L’augment és encara més significatiu si cal en el cas dels residents a la població que sumen 347 visitants front als 11 ó 25 dels dos últims anys en el temps equivalent, cosa que suposa un increment “espectacular”, en paraules de l’alcalde Josep-Vicent Ferre, cosa que demostra “l’interés que tenia per al nostre veïnat el retorn del lleó ibèric 121 anys després de la seua donació al Museu de Belles Arts”.
Foto: Ajuntament de Bocairent.
A més, per fer més acollidora l’estada de la peça i retre-li homenatge, des del Museu Arqueològic local, s’ha preparat la mostra “El lleó ibèric a Bocairent: una tornada a la serra originària” que s’iniciarà el primer trimestre del nou curs escolar. D’aquesta manera, els més menuts d’arreu del País Valencià podran gaudir de l’escultura a la seua localitat original. L’Ajuntament aprofitarà per a presentar, el 30 de juliol, uns materials didàctics sobre la col·lecció i el lleó ibèric dins de les activitats programades amb motiu de la presència de l’escultura. La pròrroga de l’estada servirà, també, per a acompanyar el concurs de relats que convocarà en breu el consistori.
La vida ibèrica
El lleó ibèric va ser descobert a mitjans del segle XVIII a la lloma de Galbis, propera al naixement del riu Vinalopó, en terme de Bocairent. El pobre estava partit en dos “grans trossos i un altre menut i no es va poder trobar el corresponent a les potes davanteres”, segons les cròniques de l’època. La peça feia 90 centímetres d’alt i 112 de llarg. A més, els historiadors consideren que formava part d’un temple.
La peça realitzada en pedra calcària marró groguenca, en el segle IV aC., és d’una escultura zoomorfa exempta –destinada a ser vista des de tots els angles– que, probablement, formaria part d’un monument funerari de tipus pilar-estela. Dins de la representació animalística íbera, la figura del lleó té una doble funció: guardar i protegir el difunt i facilitar-li el trànsit al més enllà. Aquest tipus de monument funerari se concentra, principalment, en el sud-est peninsular i esdevé un símbol i expressió de l’aristocràcia íbera.
Foto: Ajuntament de Bocairent.
Descripció de la troballa
Enrique Pla Ballester el descrivia com un “animal estès, amb les potes posteriors doblades baix els quarts posteriors i, segons sembla, devia tenir les davanteres esteses cap al front; la cua està clavada entre les potes i trau l’extrem per damunt de la garra esquerra; el cap presenta un aspecte estrany, com a conseqüència d’haver-hi perdut les orelles i l’extrem davanter del morro, però permet veure la bona talla en la comissura dels llavis i en les línies que representen els pèls del bigot. El cos, de línia suau, té marcades les costelles, mitjançant ondulacions lleugeres, i el coll, llarg i esvelt, tot just es deixa entreveure la melena, finalment gravada”. Així doncs, l’estudiós considera que “una lleu desviació, cap a la dreta, del coll i del cap donen a la peça una sensació de vivesa que contrasta amb el hieratisme d’altres escultures i amb la pesadesa del cos. El conjunt suggereix força i vida, malgrat les mutilacions que el transcurs dels segles ha causat”.
Foto: Ajuntament de Bocairent.
Tornada a casa
Després de 121 anys d’absència, el passat 31 de març, l’escultura zoomorfa va arribar escoltada per dos agents de la policia local, a requeriment del Museu de Belles Arts de València, sobre un vehicle especialitzat en el trasllat d’obres d’art.
Fins i tot, la brigada municipal d’obres, per a preparar l’espai on estaria el lleó ibèric va fer algunes remodelacions del Museu Arqueològic bocairentí i va millorar la seguretat amb una instal·lació elèctrica totalment refeta i una nova alarma amb sensors de major precisió, així com en l’adequació dels murs amb un revestiment a base de morter de calç que permet la transpiració de les parets.
