Qui fora president de la Generalitat Valenciana entre 1995 i 2002, Eduardo Zaplana, ha interposat un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria de processament en el denominat cas Erial, en el qual s’investiga el presumpte cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics del País Valencià. El també exministre espanyol de Treball (2002-2004) demana que la causa desaparega perquè, segons considera, «hi ha absència d’indicis objectius» del delicte.
La seua defensa critica la instrucció duta a terme per la titular del jutjat número 8 de València que, segons afirma, «ha consistit bàsicament a unir a la causa distintes investigacions realitzades per la Guàrdia Civil, per iniciativa pròpia, i procedir a prendre les declaracions que li semblava oportú, tot desenvolupant el treball sobre eixes línies d’investigació, sense control judicial i sense permetre la intervenció de les defenses». Per tot això, la defensa de Zaplana considera que la instrucció és «netament policial».
La defensa també considera que no consten «altres bases indiciàries» per a imputar Zaplana més enllà de «la declaració pactada» d’alguns implicats, com ara el fiduciari a Uruguai Fernando Belhot o el pluriimputat Marcos Benavent. «Es va tancar la instrucció de manera precipitada, i va impedir així a aquesta part l’oportunitat de plantejar diligències d’investigació alternatives i fins i tot la declaració de l’investigat».
Els advocats de l’expresident valencià van més enllà i critiquen que la interlocutòria no respecta «un ordre cronològic, temàtic ni subjectiu, sinó que barreja parts d’un relat confús en el qual no es distingeixen quines conductes poden ser qualificades dels distints delictes imputats als encausats». A més, asseguren que en determinats paràgrafs «no es fonamenten ni es troben raonaments jurídics que meresquen aquest qualificatiu». «Si el relat no descriu quina és la resolució prevaricadora per part del meu client, com ens podem defensar, negar la seua existència o justificar la legalitat de les accions?». En aquest sentit, insisteixen que no hi ha cap causa ni dada objectiva «que permeta vincular Zaplana amb els moviments a comptes bancaris de fora d’Espanya».
Per últim, els lletrats que defensen Zaplana argumenten que l’expresident valencià compta amb «un patrimoni totalment moderat» i que «no ha tingut finançament de fonts desconegudes». «L’informe pericial aportat per la defensa demostra amb rigor i detall absoluts com va finançar i pagar els seus immobles que va tindre abans de dedicar-se a la política». I afegeixen que «si ha demanat a un amic diners per a pagar un cotxe o un impost, ho va rebre per transferència, ho va declarar al Congrés quan era diputat i després ho va tornar o retornant xecs, on està l’actuació “vetlada”?».
