L’expresident de la Generalitat i exministre espanyol de Treball, Eduardo Zaplana, ha negat haver falsejat contractes «mai a la vida» i ha considerat que és «evident» que existeixen «coses rares» en la investigació del Cas Erial, en la qual la Fiscalia Anticorrupció li demana 19 anys de presó.
Així s’ha pronunciat l’expresident en una entrevista que ha oferit al programa «Salvados» de La Sexta, on ha assenyalat que si li acaben condemnant als 19 anys que li demana la Fiscalia en aquesta causa, els «compliria».
Preguntat per si sol·licitaria l’indult, ha agregat: «ni contemple la condemna ni l’indult». A més, ha assenyalat que si fora condemnat pels fets que se l’imputen, «no mereixeria cap mena d’indult. Estic convençut que no són veritat», ha insistit.
Zaplana ha assenyalat que la seua detenció i empresonament al 2018 va ser un «dels pitjors moments» de la seua vida, i ha admès que li «van avisar» dos mesos abans, encara que «no va donar crèdit». No ha concretat qui va ser la persona que li va avisar d’aquest desenllaç.
Respecte a la causa, ha assenyalat que és una «barbaritat» que una investigació així porte huit anys oberta i ha assenyalat: «El dia que em van detindre jo ja estava sentenciat a anar a judici», ja que assegura que no li han autoritzat «ni una sola diligència». «L’única cosa que vull és poder defensar-me», ha assegurat.
En aquest sentit, ha assegurat que se l’investiga per un relat construït per la Fiscalia i la UCO que no se li ha permès «desmuntar ni contradir». Per exemple, ha negat que els més de sis milions d’euros que se li atribueixen en comptes a l’estranger foren seus. «No tenia diners fora, mai no n’he tingut», ha assenyalat.
Preguntat per si considera que han «anat per ell» amb aquesta causa, Zaplana ha asseverat que hi ha «coses rares» en la causa, i que a més de la coincidència de la seua detenció amb la sentència del cas Gürtel hi ha «moltes més coincidències».
Per exemple, s’ha referit a les agendes de Villarejo. De fet, ha assegurat que fa temps «no es creia» que existiren. «He estat ministre, he tingut una carrera professional política llarga, no em podia imaginar segons quines coses. Ara sembla ser que sí que existeixen o que han existit», ha afegit.
D’altra banda, respecte a la seua malaltia, ha assenyalat: «Estic igual que pràcticament tots els que hem estat trasplantat de medul·la», amb un «sistema immunitari deficient» i patint infeccions «anuals». «Però amb ganes de continuar vivint», ha assenyalat. Zaplana va ser diagnosticat de leucèmia en 2015.
En aquest sentit, després de mostrar-li l’entrevistador un vídeo d’Arnaldo Otegi demanant la seua excarceració, ha agraït a tots aquells que la van demanar en el seu moment, i ha assenyalat que no coneixia als tres mèdics forenses que van signar l’expedient en el qual demanaven la seua eixida de presó.
Respecte al paper del seu partit en el moment de la seua imputació, ha assenyalat que no es va sentir «traït», encara que també ha assenyalat que ningú del PP va anar a visitar-li a presó durant aquells moments.
En la primera part de l’entrevista, Zaplana es referia a diversos casos i circumstàncies que van ocórrer durant la seua etapa en la política activa. L’exmininstre portaveu del Govern espanyol ha considerat que no van alimentar la teoria que ETA havia estat darrere dels atemptats del 11M a Madrid, ni des del Govern ni en la posterior comissió d’investigació parlamentària.
D’altra banda, també ha admès que el contracte dels concerts que va realitzar Julio Iglesias en el cas Ibex van ascendir a sis milions d’euros, encara que ha defensat que la xifra de dos milions que es va donar en el seu moment va ser el que se li va pagar a l’artista. A més, ha defensat el valor d’aquests esdeveniments: «Els empresaris venien encantats».
Respecte a Terra Mítica, ha negat que fora el «projecte emblemàtic» de la seua etapa a la Generalitat, i ha argumentat que, malgrat que la seua venda va ser molt per sota del seu valor, «ningú no compra un parc per 67 milions d’euros si no creu que li vaja a traure rendibilitat».
Zaplana ha assegurat que als ciutadans els queda «bon record» del seu govern al País Valencià (entre 1995 i 2002), i ha indicat que del que més orgullós se sent és que considera que va servir per a fer creure als ciutadans que un govern de centre dreta «beneficiava» els seus interessos.
