Jordi Sebastià (Burjassot, Horta Nord, 1966), exalcalde de la seua ciutat entre 2011 i 2014 i eurodiputat entre 2014 i 2016, vol tornar al Parlament Europeu. Compromís, la seua formació, encara no ha oficialitzat el debat sobre com encarar aquests comicis, i Sebastià s’ha avançat amb el llançament d’un videopòdcast en què explica els avantatges que suposa per al valencianisme tindre presència a l’eurocambra.
-Per què la idea d’un videopòdcast?
-N’hi ha dues raons. Una és, bàsicament, la d’animar i conscienciar el votant de Compromís i també el votant d’un espectre valencianista, progressista i ecologista sobre la importància de les eleccions europees. En les últimes vam tindre un resultat que no ens va permetre traure representació. Hi ha la sensació que les europees són unes eleccions de segona categoria i que això ens agafa molt lluny, però cal animar la gent a participar. Sense representants valencianistes no entrem en l’agenda europea i els diners del corredor mediterrani es gasten a Madrid, per posar un exemple molt evident.
-I l’altra raó?
-El títol de l’audiopòdcast, «Tornem a Europa», és una manera de picar l’ullet a l’espectador. Em presentaré a les eleccions primàries de Compromís per tornar a ser candidat. L’experiència va ser positiva, crec que ho férem prou bé i que ara ho faríem millor. Vull aprofitar aquesta experiència per al partit i per al país. I més ara, que estem en l’oposició. Europa és un bon espai per a plantejar reivindicacions.
-Quan va ser escollit eurodiputat, l’any 2014, també es presentava Podem. Era el millor moment del partit morat. Compromís es va presentar amb Equo i va traure un representant.
-Vam fer una coalició que portava el nom de Primavera Europea. Aquella relació la vam anomenar «cooperativa política». També hi era la Chunta Aragonesista, Equo, nosaltres i partits més xicotets, com ara el Partido Castellano. I el cas és que funcionà. Vam compartir escó amb Equo i a l’equip hi havia gent de tots els partits de la cooperativa, anàvem a totes les convocatòries possibles, jo vaig anar al dia de la pàtria castellana –per posar un exemple–… Vam treballar de manera coral i vam treballar molt bé.
-Si aspira a tornar a ser eurodiputat, quina candidatura s’imagina?
-Actualment s’estan discutint diverses possibilitats. Compromís ja s’ha presentat amb Sumar a Madrid, i això ha representat avantatges numèrics –teníem un diputat i ara en tenim dos– i també l’assumpció d’una sèrie de peatges. I ja que ho hem fet, ara s’està dient que s’ha d’emular la fórmula per a les europees. És el que s’està dient, i a mi no em sembla una fórmula desgavellada. Crec que si es negocia bé seria una bona plataforma. En aquest sentit s’ha de dir, i a mi m’agradaria explicar-ho, que al Parlament Europeu l’escó i l’oficina és individual, no de partit. És molt personal. I les adscripcions a determinats grups parlamentaris a què estem acostumats ací, allà no funcionen. I pose l’exemple de l’actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que era eurodiputat, en teoria, d’Unides Podem. Ell estava allà, va anar al grup dels Verds – Aliança Lliure Europea i va acabar funcionant com a eurodiputat d’En Comú. Abans ja ho havia fet quan anava en la llista d’Esquerra Unida. I també ho va fer Raül Romeva [conseller català d’Acció Exterior durant el procés], que es va presentar amb Esquerra Unida i representava Iniciativa per Catalunya. I no passava absolutament res. Per tant, podem estar dins del grup dels Verds – Aliança Lliure Europea i funcionar com a representants de Compromís.
-Però pensa que la força que té Compromís actualment dins de Sumar, una plataforma integrada per moltíssims partits, és suficient com per a obtindre un lloc d’eixida en la llista?
-La gent parla molt, per exemple, dels Comuns, i Compromís en té més de vots si es comparen els resultats de les eleccions valencianes del 2023 amb els de les catalanes del 2021. Dins de Sumar hi ha més partits, sí, però clar que tenim força. De totes maneres, jo no dic que l’aliança amb Sumar siga l’única possibilitat. Jo em presentaré a les primàries independentment del que finalment es decidisca a nivell de candidatura. Si es decideix que hem d’anar a soles, jo donaré suport a aquesta opció i faré campanya. I si s’exploren altres fórmules, com ara fer aliança amb els companys de l’Aliança Lliure Europea, amb Esquerra Republicana, Bloque Nacionalista Galego, etc., benvingut siga. Parle de Sumar perquè és el que més s’està sentint, i també perquè és una plataforma senzilla per arribar a Europa i després treballar.
-Pel que fa a la teua proposta com a futur candidat, hi ha gent dins de Compromís que no l’ha rebut bé pel fet d’haver-la suggerit abans que la coalició haja fet públic el debat de les eleccions europees.
-Jo no he amagat mai que volia tornar. Durant aquesta legislatura tenia un càrrec de confiança a l’IVACE treballant les relacions externes i tenia contacte amb el Parlament Europeu i altres institucions. I quan em trobe amb militants la gent té un bon record de la feina que férem. S’ha notat que no hem tingut cap valencianista al Parlament europeu en l’última legislatura, perquè hi ha temes que no s’han pogut tractar ni plantejar. Trobe que hi ha una part important de la militància que aposta per tornar, i en aquest sentit em sent reforçat i tiraré endavant quan s’òbriga el procés.
-D’altra banda, com valora el moment actual de Compromís? Creu que la refundació serà positiva perquè la formació torne a funcionar com fins ara?
-Ha de ser-ho. És una obligació. Jo ja vaig dir moltes vegades que Compromís ha sigut una màquina de despertar il·lusions entre la societat valenciana. Vam crear moltes il·lusions. I això mateix s’ha de saber utilitzar i manejar bé. Compromís ha d’engreixar molt la maquinària i cal una estructura molt més estable que la que tenim. Com serà? D’una manera que servisca perquè la gent estiga contenta. A mi la fórmula del partit únic m’agrada, però entenc que a molts companys d’Iniciativa, no. Aleshores, caldrà reforçar la màquina i establir una comissió permanent o el que siga. Però tots estem d’acord en el fet que l’estructura ha de ser més sòlida i que aquesta ha de ser la que realment marque el rumb, i no les executives de tres partits que després es reuneixen i que des de fora es percep com una divisió que desincentiva eixa il·lusió que vam crear i que hem de mantindre.
-Abans s’haurà de decidir el futur de Més en un congrés a l’octubre. Espera sorpreses pel que fa a la futura direcció?
-Jo espere que en el pròxim congrés hi haja una candidatura unitària que reculla les diferents sensibilitats del partit. Ja vaig intentar que fora així en l’anterior congrés, quan vaig tindre ofertes tant d’una part com de l’altra. Però fins l’últim moment em vaig entestar a intentar promoure una llista unitària. Les coses van anar com van anar, i ara intentaré fer el mateix amb la meua influència. Voldria que n’hi haguera un precongrés intens de negociacions del qual sorgisca una llista molt sòlida amb un suport molt gran. És el que m’agradaria, i per això treballaré perquè siga així.
