Les disputes entre PP i Vox han oferit un nou capítol hui a les Corts Valencianes. Els ultres han presentat una esmena a una proposta del PP per a demanar la retirada del punt que feia referència a la condonació del deute amb l’Estat espanyol. L’esmena no ha sigut acceptada pel PP, i la proposta ha pogut eixir endavant gràcies al suport dels grups de l’oposició, PSPV i Compromís.
Es tractava d’una proposició no de llei (PNL) presentada perquè el Govern espanyol pose remei a la situació d’infrafinançament que pateix el País Valencià, el territori més perjudicat pel sistema de finançament autonòmic. En concret, en el tercer punt, la proposta demana condonar el deute generat per aquest sistema. És en aquest aspecte que Vox ha discrepat.
La relació de la mesura amb la investidura de Sánchez
Principalment, perquè la proposta remet directament al pacte segellat entre PSOE i Esquerra Republicana per a desencallar la investidura de Pedro Sánchez. En aquest document s’acorda la condonació de part del deute autonòmic català i s’obri la porta a efectuar la mateixa operació amb altres territoris autonòmics de l’Estat. De fet, en un primer moment, el president valencià, Carlos Mazón, va tancar la porta a aquesta possibilitat, però posteriorment el PP va rectificar a través del seu síndic, Miguel Barrachina.
Des de Vox s’han abstingut a l’hora de votar la PNL. La direcció del partit ultra a nivell estatal havia demanat rebutjar qualsevol d’aquestes propostes que anaren lligades als pactes d’investidura de Sánchez, però la formació d’extrema dreta ha optat per l’abstenció al País Valencià. El síndic adjunt, José Maria Llanos, ha defensat que hi haurà més discrepàncies entre PP i Vox al llarg de la legislatura, tot i que els dos partits són socis al Consell.
Siga com siga, l’interès de Vox per l’infrafinançament valencià és nul. Ho evidencia el fet que el partit ultra és l’únic amb representació a Les Corts que es nega a integrar-se en la Plataforma per un Finançament Just, que acapara també patronals i sindicats. José María Llanos ha justificat que la condonació del deute podria amagar «una apujada d’impostos», i nega que aquesta mesura siga «la qüestió que més preocupa els ciutadans».
