Dimarts tenia lloc a Alacant un esdeveniment poc habitual. El vicepresident de la Generalitat i conseller de Cultura i Esports, Vicente Barrera, visitava alguns dels barris que integren l’anomenada Zona Nord de la ciutat, la més vulnerable del terme municipal. La intenció era deixar-se veure per aquests carrers i oferir un missatge nítid: la immigració i l’ocupació il·legal són les causes de la mala situació d’aquestes zones. En canvi Barrera, que va ser atès per la premsa, no va donar cap dada concreta sobre les qüestions per les quals va ser preguntat, totes relacionades amb el discurs que pregonava.
De fet, Antonio Colomina, president de l’associació de veïns de Colònia Requena, un dels barris visitats pel vicepresident, es preguntava per què el conseller de Cultura es preocupa de qüestions que teòricament no són de la seua competència, i defineix la visita de Barrera com «un paperot». «Els mítings es fan als camps de futbol o a les places de bous, no a les associacions de veïns», explica Colomina a aquest diari, que critica que Barrera es va limitar a dir a les reunions que amb Vox controlant tot el poder institucional «els nostres problemes no existirien».
«Per a això millor que es quede a València», expressa Colomina, que viu al seu barri tota la vida i hi regenta el bar El Loro des de fa 44 anys. «Ací no hi ha inseguretat ni existeix cap gueto: per a dir les coses que diu el convide a passar un dia senser en aquest barri, però no ho farà», argumenta. També, explica que li va traslladar a Barrera, davant el compromís que va adquirir de fer arribar les queixes al president de la Generalitat, Carlos Mazón, que aquest ja coneix els problemes del barri. «Amb Mazón ens hem reunit diverses vegades quan era regidor i sap perfectament el que hi ha», argumenta.
Al seu torn, els veïns d’aquests barris no perdonen que Vox fitxara l’exregidora d’Acció Social del PP, Julia Llopis, actualment diputada a Les Corts amb els ultradretanns i que va acusar Colomina de «lladrar» quan Colomina la va assenyalar per no atendre les demandes veïnals durant la pandèmia. «Quan li ho vaig recordar Barrera va fer com si no coneguera de res a Llopis, i Mario Ortolá», regidor de Vox que acompanyava Barrera en la seua visita, «va intentar reconduir la situació dient que allò de Llopis són coses que passen en moments determinats», explica.
Vox als barris humils
La visita de Barrera a aquests barris no és casual. La politòloga de la Universitat de València, Anna López, explica que l’extrema dreta acostuma a intentar guanyar terreny en aquestes zones degradades amb accions com ara repartiments d’aliments només per a persones d’origen espanyol. «I en canvi, la realitat és que quan l’extrema dreta ha governat en països com ara els Estats Units, Brasil, Polònia o Hongria, les desigualtats augmenten i les polítiques afavoreixen els rics», explica. «És la seua política de gestos sense gestió».
Segons López, la relació habitual que l’extrema dreta fa entre pobresa i delinqüència fa forat als barris humils perquè li serveix «per a enfrontar els pobres contra els pobres segons els seus orígens i les seues cultures, de tal manera que capitalitza un malestar que li pot comportar un benefici». Així s’ha demostrat en altres països en què el vot obrer és majoritàriament d’extrema dreta, un fenomen que encara no s’ha donat al conjunt de l’Estat espanyol.
Mentrestant, conclou López, les classes elevades són les que de veritat es beneficien de les polítiques de Vox, i recorda que els únics països d’Europa en què la inflació ha superat els dos dígits són Hongria i Polònia: tot just els que han estat governats durant més temps per l’extrema dreta. En canvi, els discursos de la ultradreta clamen pel benestar generalitzat i per buscar «falsos culpables» del malestar de la població més perjudicada socialment, i aquests missatges també tenen èxit entre les zones més vulnerables.
