El despropòsit de Jesús Albiol –diputat i regidor de Cultura de Borriana per Vox- continua. Si dimecres passat eixia a la premsa per haver censurat els llibres infantils de temàtica LGTBI de la biblioteca pública municipal, ara és la justificació que ha donat a la seua acció –que per cert, ja ha estat desautoritzada per l’alcalde de la ciutat, el popular Jorge Monferrer.
I és que en un comunicat, Vox ha justificat l’acció d’Albiol assegurant que complia l’article 20 de la Llei 4/2011, de 23 de març, de Biblioteques de la Comunitat Valenciana, que segons el partit ultra contempla que «els llibres amb continguts en matèria de diversitat sexual, de gènere o de desenvolupament sexual ha de situar-se en una secció específica i no en espais a l’abast de menors d’edat».
El punt 4 de la llei –que és una modificació a partir l’aprovació de la Llei 23/2018, del 29 de novembre, d’igualtat de les persones LGTBI- no fa cap referència als menors, sinó que es limita a assenyalar que les biblioteques han de comptar amb «continguts en matèria de diversitat sexual, familiar, de gènere i de desenvolupament sexual respectuosos amb els drets humans» i en els municipis de més de 25.000 habitants, com és el cas de Borriana, aquests «conformaran una secció específica», però sense especificar què fer amb els continguts específics per a públic infantil.
En canvi, el que sí que dictamina el primer punt del mateix article és que «el desenvolupament de la col·lecció dels centres que formen part de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Comunitat Valenciana s’ha de basar en el criteri professional independent del bibliotecari». I, de fet, un informe tècnic elaborat per la mateixa biblioteca de Borriana ha assenyalat que la ubicació correcta dels llibres infantils era en la secció infantil, independentment de la seua temàtica.
«És una clara extralimitació de competències –expliquen fonts jurídiques-, és com si un regidor de Salut es dedicara a discutir els diagnòstics mèdics». De fet, seria Albiol qui podria ser denunciat per un possible delicte de coaccions si la seua pressió sobre els funcionaris fora tan forta com per obligar-los a actuar contra el seu criteri.
«Soc bibliotecari des del 1980 i mai havia vist ni sentit una cosa similar –explica a La Veu un funcionari d’una biblioteca municipal-, com a molt, hi havia algun regidor que comprava directament els llibres per a la biblioteca, per exemple els d’Unió Valenciana, però tampoc açò era habitual. I que vinguen directament a reorganitzar-te la biblioteca és una cosa inaudita».
Ni «contingut sexual» ni «pornografia»
Tampoc l’altre argument d’Albiol per justificar la censura és veritat. Cap dels llibres afectats tenen contingut sexual i, ni molt menys pornografia, sinó que són llibres amb contingut i llenguatge infantil.
Són títols com «Tinc dues mares», «La niña que tenía dos papas», «Familiario», «Kike y las Barbies» o «Mi pequeño unicornio», on els protagonistes tenen models de família diversos o tenen gustos i aficions diferents als rols de gènere habituals. I, en alguns casos, són denúncies de situacions d’assetjament i discriminacions per tal d’ajudar la xicalla a reconèixer-la en cas de viure o patir fets similars.
