Les llistes a les eleccions europees s’hauran de tancar aquest diumenge. I de moment, Vox ha fet públic el nom de deu dels seus candidats, previsiblement els deu primers de la llista que lideraran Jorge Buxadé, Hermann Tertsch i Juan Carlos Girauta. Entre aquestes deu persones n’hi ha cinc nascudes a Madrid, tres a Barcelona, una a Albacete i una altra a Vitòria. Cap d’elles, per tant, no ha nascut al País Valencià.
A falta que les llistes es tanquen abans del diumenge, tal com el mateix partit ha anunciat, és curiós que Vox no situe cap representant valencià als llocs destacats de les llistes europees si es té en compte que la formació ultra té al País Valencià el seu segon lloc de màxima concentració de poder, només superat pel de Castella i Lleó, on tenen quatre consellers –un d’ells vicepresident– i la presidència de Les Corts. Al País Valencià compten amb la presidència de la cambra i amb tres conselleries, una de les quals és la vicepresidència, mentre que a l’Aragó tenen també la presidència de Les Corts i dues conselleries, una de les quals és també la Vicepresidència.
A més, a les eleccions valencianes del 28 de maig, Vox va obtindre el 12,57% dels vots, percentatge superior al de l’Aragó (11,25%), tot i que inferior al de Castella i Lleó (17,64%). A nivell estatal, a les eleccions espanyoles del 2023, Vox va ser la tercera força més votada a la majoria de les demarcacions, entre les quals les d’Alacant i Castelló, i al conjunt del País Valencià va obtindre el 15,65% dels vots, per damunt del 13,8% que van aconseguir els ultres a Castella i Lleó i del 14,64% assolit a l’Aragó. L’únic territori en què Vox va ser més votat que al País Valencià a les últimes eleccions espanyoles va ser el de Castella la Manxa (17,79%).
