Un estudi elaborat per investigadores i investigadors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València conclou que el creixement inicial de Vox a la Comunitat de Madrid no es va produir entre els sectors socials més vulnerables, sinó principalment entre les classes mitjanes-altes i altes. Especialment a partir de votants procedents del Partit Popular i de Ciutadans. Només en una fase posterior, després de la pandèmia, el partit d’extrema dreta va començar a captar suport entre els anomenats “perdedors de la modernització”, amb rendes més baixes i fins i tot provinents de l’esquerra.
La investigació, signada per Rosa Roig, Priscila Espinosa i José M. Pavía i publicada a la revista Frontiers in Political Science, analitza l’origen socioeconòmic del vot a Vox a Madrid entre els anys 2016 i 2023, tant en eleccions generals com autonòmiques. L’estudi posa en qüestió una de les tesis més esteses sobre l’extrema dreta europea, segons la qual el seu èxit electoral s’explica bàsicament pel malestar de les classes populars afectades per la globalització.
Per dur a terme l’anàlisi, l’equip investigador ha construït una àmplia base de dades que combina resultats electorals i nivells de renda per secció censal, i ha aplicat tècniques avançades d’inferència ecològica per estimar els fluxos de vot. Aquesta metodologia permet identificar d’on provenen els nous votants de Vox i com evoluciona el seu perfil social al llarg del temps.
Els resultats distingeixen tres etapes. En la primera, fins a l’abril del 2019, Vox s’alimenta sobretot de votants conservadors amb rendes altes, en un context marcat per la crisi del PP i el procés català. En una segona fase, a partir de la tardor del 2019 i especialment després de la pandèmia, el partit amplia la seua base i comença a incorporar votants de rendes més baixes, inclosos antics electors del PSOE i de Podem. Finalment, a les autonòmiques del 2023, la probabilitat de votar Vox esdevé pràcticament independent del nivell de renda.
L’estudi assenyala que el cas madrileny respon a una combinació de factors, com la denominada “paradoxa de la riquesa” —una hostilitat més elevada a certs canvis socials en contextos pròspers— i la incorporació progressiva dels sectors socialment desplaçats. Segons les autores i l’autor, no existeix un únic perfil de votant de Vox, sinó un procés dinàmic condicionat pel context polític, econòmic i pel lideratge de la dreta tradicional.
2
