Aquest dimarts el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvcoy, anunciava una nova mesura que la Conselleria vol inserir dins de la modificació de la llei de plurilingüisme. Es tracta d’atorgar el poder de decisió de la llengua vehicular dels fills a les famílies. La proposta va ser confirmada pel conseller, José Antonio Rovira (PP), qui va dir que es garantiria un mínim del 25% de les classes en valencià i en castellà, exceptuant els territoris castellanoparlants del País Valencià, on el 25% de les classes no estarà garantit.
La mesura, que no té precedents al País Valencià, ha sigut durament criticada per les entitats per la llengua. Entre aquestes hi ha Escola Valenciana. La presidenta, Alexandra Usó, atén aquest mitjà i explica que la proposta no els ha agafat per sorpresa. «Per experiència ja sabíem que tot el plurilingüisme es tocaria, perquè el PP mai no ha cregut en la normalització del valencià: l’ha criticada sempre, quan governen i quan no governen, i a més a més ara governen amb Vox, i miren de crear un malestar a nivell social que és innecessari».
Segons Usó, «els qui treballem dia a dia en els centres educatius constatem que la immensa majoria de les famílies no té cap problema amb el valencià a l’escola». La presidenta d’Escola Valenciana considera que aquesta mesura és «molt preocupant», en tant que «en l’última enquesta que es va fer sobre l’ús social vam veure que el retrocés de la llengua és gegantí i si no es fomenta des de les institucions i des de l’escola, el problema és majúscul».
Les raons de fons
Aquesta mesura agreujaria, segons Escola Valenciana, encara més el problema. «Ens ha sorprès que les famílies puguen triar la “llengua base” –un concepte que no és científic, perquè se’n sol dir “llengua vehicular”– i que els Consells Escolars, els òrgans de participació i decisió democràtica dels centres docents, que s’encarreguen dels projectes educatius, siguen buidats de valor. És d’una gravetat increïble», afirma Alexandra Usó, qui també assenyala que el govern valencià pren aquesta decisió utilitzant la paraula «llibertat» per a fer-ne «demagògia, apel·lant a les emocions i a la retòrica en un tema tan delicat com el de l’educació de les nostres filles i fills, amb un populisme descomunal». Usó entén que «l’escola del segle XXI és una altra, persegueix uns altres valors, i eixa “llibertat” que ells proclamen només crea desigualtats educatives, un fet molt xocant en ells, que diuen voler despolititzar les aules, quan fan justament el contrari i instrumentalitzen l’educació».
Des d’Escola Valenciana entenen que aquesta mesura anirà en contra «dels de sempre», és a dir, «de les famílies que volem que els nostres fills siguen educats en un sistema educatiu normalitzat i en valencià». En aquest sentit, Usó destaca la dificultat d’articular aquesta proposta, que no s’ha explicat com es durà a terme. «No l’han explicat perquè no la tenen, perquè en essència el que ocorre és que aquest govern no vol el valencià». La presidenta de l’entitat per la llengua explica que anteriorment al plurilingüisme, amb el sistema de línies, «en molts centres, quan el nombre de l’alumnat era molt gran hi havia problemes per a crear un segon grup. Ara, en canvi, faran una desfeta del sistema educatiu plurilingüe, que no és el millor possible, però que almenys demana un mínim d’assignatures en valencià per assegurar la competència lingüística de l’alumnat en el dia de demà». Aquesta mestra i activista també es pregunta «com van a gestionar això ells en centres en què hi haja un nombre determinat de famílies que tria una llengua i en què hi haja un nombre molt reduït de famílies que en tria una altra? Com ho faran? Com ho gestionaran? En un centre educatiu això és molt difícil de gestionar. Per tant, pense que l’única intenció que hi ha al darrere és desfer el que s’ha fet els darrers anys i anar més enllà, emmascarant-ho amb paraules com ara “llibertat” i enganyant la gent».
Per últim, Alexandra Usó creu que «volen crear un conflicte que a l’escola no existeix: si a les famílies els dones l’opció d’una cosa o l’altra tu, com a governant, no t’estàs preocupant per cuidar la llengua minoritzada, quan se suposa que aquesta és la teua funció». I relaciona aquesta mesura amb la del districte únic: «diuen que les famílies han de tindre la “llibertat” de portar els seus fills als centres que trien, però què passarà amb les famílies que no s’ho puguen permetre per raons econòmiques o de desplaçament? Al final, eixa “llibertat” que pregonen és falsa, i amaga la desigualtat. La gent que creiem en els valors de l’escola pensem que aquesta ha de ser el catalitzador per a intentar que eixes desigualtats no siguen tan grans socialment».
