Aquest dijous s’ha desenvolupat una nova sessió del judici del cas Erial, que afecta l’expresident Eduardo Zaplana –contra qui la Fiscalia demana 19 anys de presó– i 14 persones més. Un dels qui han declarat han sigut el polèmic excomissari José Manuel Villarejo, que ha parlat en qualitat de testimoni a proposta de la defensa de l’expresident valencià.
Villarejo, tal com ja va dir a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats fa ara tres anys, ha vinculat el cas amb «l’interès», per part del mateix PP, de «destruir Zaplana», per a la qual cosa «va ser utilitzat un ciutadà siri, confident del CNI», en referència a la persona que va trobar els documents al pis que havia sigut propietat de Zaplana i que van originar el cas Erial.
Segons l’excomissari, quan encara treballava, entre 2010 i 2011 va tindre constància d’un seguit d’actuacions que tenien l’objectiu de «desacreditar Zaplana» per raons que diu desconèixer. Però, segons interpreta, l’interès per desacreditar l’expresident valencià era «polític», sobretot per part del seu mateix partit.
En aquest sentit ha assenyalat l’expresident de les Corts Valencianes, el desaparegut Juan Cotino, de qui ha dit tindre una bona opinió, tot i que considera que estava interessat a investigar Zaplana i que això es devia a que li ho havien demanat. «Ell tenia moltes relacions amb Rajoy, i el problema és que per les raons que siga pensaven que Zaplana podia, en el futur, disputar-li el lideratge».
D’altra banda, pel que fa als papers que va trobar el ciutadà d’origen siri, Villarejo ha assegurat que Manuel Corbín, antic coronel en cap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, amb qui va mantindre reunions, li va dir, suposadament referint-se a la voluntat del PP de perjudicar Zaplana, que «no hi havia més remei que buscar coses», i que la trobada dels papers «va ser un acte provocat per a generar la investigació».
Marcos Benavent
Qui fora gerent d’Imelsa i s’autobatejara com «el ionqui dels diners», Marcos Benavent, també ha declarat com a testimoni també per defensar Zaplana. Benavent, que està condemnat pel cas Imelsa, ha dit que va conèixer el ciutadà siri a través d’un amic funcionari que tenien en comú per a tot seguit iniciar una «amistat». Més endavant aquest ciutadà va explicar a Benavent que disposava d’uns documents que implicaven el PP valencià, segons deia, tot i que l’exgerent d’Imelsa no en va donar veracitat.
Benavent, que es va guardar els documents en una carpeta personal, diu que quan van escorcollar el despatx del seu advocat se’ls van emportar sense consentiment, i ha matisat que el seu advocat, que també ha declarat i l’ha desmentit, «era d’esquerres, viatjava tots els anys a Corea del Nord i tenia molta obsessió amb el PP».
Segons la seua versió, quan la Guàrdia Civil li va cridar a declarar i li va preguntar per aquests documents, ell no va voler parlar perquè no tenien relació amb la causa que li afectava i «els vaig dir que eren d’un amic meu siri i em van demanar que parlara amb ell perquè col·laborara amb la justícia», tal com Benavent li va traslladar. En canvi, «per a protegir» el seu amic siri, «ens vam inventar allò que els papers els havia trobat als dalts de la vivenda de Zaplana». Benavent també ha dit que aquest relat el va fer per a protegir també a Zaplana, i ha assegurat que «era impensable que eixos documents es pogueren oblidar a la casa d’algú».
Exconsellers de Zaplana
L’expresident també ha rebut ajuda d’alguns dels exconsellers del seu Consell. Qui fora conseller d’Indústria i Comerç, Diego Such, ha dit que els concursos convocats per a privatitzar les ITV i el pla eòlic «es van fer amb total transparència i crec que magníficament bé», a més de dir que Zaplana no va participar en aquesta operació política.
El seu successor, Fernando Castelló, ha dit que la iniciativa de privatitzar el parc eòlic va ser seua i que no va rebre cap indicació per part de Zaplana ni de ningú per afavorir cap actor en particular. De fet, ha dit que «tenia la sensació que Zaplana no creia massa en el pla eòlic: tenia poc interès». I Fernando Modrego, exconseller de Medi Ambient, ha dit que només recorda que la participació de la seua Conselleria «va ser fonamental» a l’hora de definir zones pels valors mediambientals a protegir, però que no recorda les comissions ni els informes tècnics.
