Llíria, capital del Camp de Túria és una ciutat amb un ric patrimoni cultural romà, però no sols. En 2019 la Unesco li va atorgar la distinció de Ciutat Creativa pel seu patrimoni immaterial musical, per la importància de les seues bandes de música. Entrevistem Juanma Miguel, alcalde de la localitat fins al 4 de juliol per parlar de patrimoni, recursos econòmics, les demandes de l’oposició i els projectes de futur en l’entrevista balanç, meitat de legislatura.
Com encareu aquest canvi d’alcaldia que tindrà lloc el 4 de juliol?
No pensem massa en el canvi. Sempre hem tingut clar què volíem fer i hem planificat amb visió de futur. La meua obsessió ha sigut treballar perquè Llíria estiga molt millor que fa deu anys.
Un dels projectes més destacats és la planta de biometà. En quin punt es troba?
Després de quatre anys treballant, ja hem demanat la llicència d’obres. Si tot va bé, abans de les vacances d’estiu tindrem permís per començar la construcció. Serem pioners: a Espanya hi ha molt poques plantes d’aquest tipus i a les comarques de València serà la primera.
Quina importància té per a Llíria?
És molt simbòlica: apostem per tecnologia sostenible que ja funciona a Europa. Resoldrà problemes de residus agrícoles i ramaders, generarà treball i demostrarà que una ciutat pot ser responsable amb el territori.
Llíria és coneguda per la seua música. Es valora prou?
A vegades no. La gent associa “Llíria” amb “Unesco” i “bandes de música”. Però, com tots els pobles tenen banda, ho normalitzem. Ser ciutat creativa Unesco ens obri portes per a col·laborar i fer activitats amb entitats de prestigi.
El patrimoni romà és un altre dels tresors de Llíria. Teniu prou recursos per a conservar-lo?
No, clarament no. Mantindre termes romanes, muralles islàmiques o jaciments ibèrics costa milions. Tenim subvencions europees, però falten línies d’ajuda estables. Si no, hem d’explicar als veïns que o bé conservem el patrimoni o asfaltem carrers. I això és un equilibri complicat. És molt difícil conservar el patrimoni sense recursos.
Com valoreu la gestió cultural del govern valencià actual?
És millorable. Ens han suprimit convenis i ajudes importants, tant en cultura com en serveis socials. Per exemple, hem perdut suport per a la nostra residència per a persones amb diversitat funcional, i açò no hauria de tindre color polític.
I la coalició de govern amb el PSPV?
Ha funcionat bé. Com en tota família, hi ha moments de diferències, però sempre ha primat l’interés de Llíria. Hem sabut prioritzar projectes i repartir els recursos.
Quina nota poseu a aquesta primera meitat de mandat?
Un notable alt, quasi excel·lent. Tenim més del 70% de les inversions planificades ja executades o en marxa.
L’oposició diu que hi ha problemes de seguretat. És així?
És una percepció. Els meus fills i els dels regidors caminen de nit sense problema. Evidentment, passen coses, com a tot arreu, però la realitat és que les dades de delinqüència han baixat.
L’Ajuntament continuarà treballant en memòria històrica?
Sí. Ja hem destinat fons i recentment la Diputació i el Ministeri han aprovat més recursos per a continuar amb les exhumacions de víctimes del franquisme. És un tema de dignitat i humanitat.
Per acabar, recomaneu una visita de nit al patrimoni de Llíria?
Sens dubte. Llíria és vida social, música, patrimoni i esport, amb el bàsquet de Llíria per exemple. Clavar dos mil persones en un pavelló és una cosa increïble. De nit, les visites guiades i els concerts donen una altra perspectiva. Convidem a tothom a descobrir-ho.
