El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha defensat aquest dijous la gestió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, després de l’impacte de la DANA, que ha causat almenys 92 morts al País Valencià. Segons ha subratllat, Mazón va prendre decisions basant-se en la informació proporcionada per organismes com ara l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que són competència exclusiva del govern espanyol.
La reacció de Feijóo durant la visita al Centre de Coordinació d’Emergències a l’Eliana (el Camp de Túria), s’ha produït en resposta a les afirmacions del Ministeri de l’Interior, que ha destacat que l’activació i gestió dels plans territorials de Protecció Civil davant qualsevol emergència és «responsabilitat exclusiva» de les autoritats autonòmiques, les quals són les competents en aquest àmbit segons la legislació vigent.
Si ens atenem a la seqüència del fets, veiem que l’alerta enviada als telèfons mòbils dels ciutadans a causa del temporal va arribar a les 20.12 hores d’aquest dimarts, quan molta gent ja havia eixit de treballar i era a les carreteres o esperant un transport públic que en molts casos havia tancat abans. Tant a l’A7, com a la V30 o diferents carreteres més secundàries, milers de conductors van trobar-se atrapats en una trampa que massa sovint ha estat mortal perquè quan va arribar l’avís ja no podien fer res per evitar-ho.
Feijóo ha decidio inmolarse por salvar a Mazón.
— Principia Marsupia (@pmarsupia) October 31, 2024
Esta declaración pública, defendiendo la respuesta del gobierno valenciano y culpando a instituciones como la AEMET, se recordará por mucho tiempo. pic.twitter.com/mMh1Qr2W6u
Mazón: «No som meteoròlegs. Seguim els protocols»
Una alerta sobre la qual el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en la seua compareixença al Centre de Coordinació d’Emergències aquest dijous, ha dit: «No som meteoròlegs. Seguim els protocols».
Però a les 12.20 h, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja havia publicat una alerta que la rambla del Poio o de Xiva baixava absolutament desbordada. I a les 16.30 h va començar a ploure encara amb més força a les comarques interiors que alimenten el Xúquer i el Túria. Les xarxes socials van començar a omplir-se de vídeos del desastre a poblacions com Utiel, Requena, Xiva… L’aigua que baixava amb força encara trigaria una estona a arribar a l’àrea metropolitana de València, hi havia temps de reaccionar, però no es va fer.
De fet, Carlos Mazón va comparèixer al Palau de la Generalitat la mateixa vesprada i va assegurar que cap a les 18 h «ja hauria passat tot». En realitat, el pitjor estava per arribar. És impossible saber com hauria estat la jornada si l’avís haguera arribat abans i molta gent s’haguera esperat a tornar a casa, però detalls com aquest, el de la descoordinació entre cossos de bombers o la «desaparició» d’Emilio Argüeso, secretari d’Emergències, durant tota la vesprada, deixen entreveure que hi ha hagut problemes greus de reacció que podrien haver afegit gravetat a la catàstrofe.
Que circule! #MazonDimissió pic.twitter.com/RXdXHwV2Kj
— Ricard Chulià Peris🎗🏴☠️ (@RicardChulia) October 31, 2024
«Responsabilitat exclusiva» del govern valencià
El Ministeri d’Interior ha recordat que l’activació dels plans territorials de Protecció Civil davant qualsevol emergència i la seua gestió són «responsabilitat exclusiva» de les autoritats autonòmiques, que són les competents en aquest àmbit segons la legislació vigent.
Segons la norma actual, quan els organismes competents detecten possibles riscos naturals que poden afectar la població, béns, infraestructures o patrimoni cultural, emeten avisos als organismes autonòmics de Protecció Civil. Aquests últims reben les alertes, analitzen els riscos i avaluen les possibles conseqüències.
Les autoritats autonòmiques de Protecció Civil, basant-se en aquestes anàlisis, activen les alertes corresponents, que poden requerir l’activació de diferents plans segons el tipus de risc: incendis forestals, terratrèmols, inundacions i fenòmens meteorològics adversos, entre d’altres.
Quan les autoritats autonòmiques activen la fase d’emergència dels seus plans territorials de Protecció Civil, poden decretar diverses situacions operatives: Situació operativa 1, que correspon a un àmbit municipal o de comunitat autònoma, afectant un o diversos municipis, amb la direcció de l’emergència a càrrec de la comunitat autònoma.
O bé Situació operativa 2, que té un àmbit autonòmic, on l’emergència pot afectar més d’un municipi o província dins la mateixa comunitat autònoma, amb la direcció operativa a càrrec de l’autoritat autonòmica de Protecció Civil, que activa els recursos personals i materials necessaris.
En aquesta darrera situació operativa, correspon a les autoritats autonòmiques de Protecció Civil gestionar el protocol ES-Alert per enviar avisos a la població situada en zones afectades per emergències o catàstrofes imminents.
Pel que fa a la DANA que ha afectat el País Valencià, l’enviament d’aquesta alerta massiva a la població era «responsabilitat» de la Generalitat Valenciana, «igual que van fer els governs de les comunitats autònomes de Madrid i Andalusia en anteriors emergències similars», ha afirmat Interior.
En aquesta situació operativa, l’autoritat competent en Protecció Civil pot, depenent de la gravetat de l’emergència i dels recursos disponibles, sol·licitar a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior l’activació de mitjans extraordinaris de l’Estat, com la Unitat Militar d’Emergències (UME).
