Hi ha moments en política en què sembla que tot gira al voltant de cares noves i gestos bonics, mentre el fons continua igual. La possible substitució de Carlos Mazón per Vicent Mompó com a president de la Generalitat Valenciana és exactament això: un canvi de rostre que no assegura res més que la continuïtat. Mazón deixa un govern desgastat, criticat per la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024, una tragèdia que va posar al descobert la incapacitat de coordinar emergències i la manca de responsabilitat institucional. Les imatges de famílies atrapades, de barracons escolars encara en ús i de ciutadans esperant respostes, han marcat un any d’indignació i desconfiança, i tot indica que Mompó no és la resposta que la societat valenciana espera.
Vicent Mompó arriba amb una trajectòria marcada per la política local i provincial. President de la Diputació de València i líder provincial del Partit Popular, la seua carrera ha estat centrada en l’administració municipal i en la gestió de base, amb un discurs que reivindica la identitat valenciana, el respecte als municipis i la proximitat amb la gent. Però liderar la Generalitat no és el mateix que gestionar una diputació, i això genera preguntes sobre la capacitat real de Mompó per enfrontar-se a emergències, crisis o a decisions estructurals que afecten tot el País Valencià. La seua habilitat com a gestor local no garanteix la resolució de problemes que han col·lapsat el govern autonòmic, i la seua experiència política fins ara ha estat més de rostre que de lideratge efectiu en moments crítics.
El PP, amb Mompó, sembla buscar més estabilitat interna que canvi real. És un home fidel al partit, disciplinat i amb un perfil prou discret per no qüestionar la línia que ja ha establert Mazón, garantint així que la política valenciana seguirà, en gran manera, igual. Això fa que el relleu siga més un maquillatge que una transformació. El partit opta per algú que mantinga el rumb, sense generar conflictes interns, i això és justament el que preocupa: la societat necessita un lideratge valent que reconega els errors i els corregisca, no un substitut que només reemplace cares i mantinga estructures fallides.
Mompó parla de proximitat i de “governar sense dividir”, però és una continuació del discurs que ha caracteritzat el PP valencià: belles paraules, però accions limitades. Defensa el valencià i la cultura local, però forma part d’un partit que ha retallat projectes culturals, ha arraconat RTVV i ha convertit la llengua pròpia en moneda electoral. Així, la seua retòrica de compromís amb la identitat valenciana queda buida quan es confronta amb decisions reals de política i gestió. La imatge de polític proper és atractiva per als mitjans i per a les xarxes, però darrere hi ha un sistema que ha repetit errors, especialment en la resposta a emergències, i que no ha assumit responsabilitats quan calia.
El pas de Mazón a Mompó és la prova que el PP prioritza la continuïtat més que la renovació. Mazón ha estat qüestionat públicament i un 71% de la població considera que hauria de dimitir per la gestió de la DANA. En lloc d’una autocrítica profunda, el partit aposta per un substitut que mantinga el model i l’agenda política. Així, Mompó arriba amb més silenci que iniciativa, amb un discurs moderat que serveix per suavitzar la imatge del partit sense garantir canvis substancials en la gestió, la transparència o la proximitat amb els ciutadans.
Aquesta substitució posa de manifest un problema més gran: la política valenciana continua atrapada en un bucle de personalismes i gestió d’aparador. La societat demana lideratge real, compromís i responsabilitat, no selfies ni discursos bonics. El risc és que Mompó mantinga les mateixes prioritats de Mazón, sense corregir les debilitats estructurals que van quedar exposades durant la DANA, i que els ciutadans continuen veient com els seus problemes es resolen amb retards, excuses i gestos simbòlics. La proximitat i el valencianisme retòrics no compensen la manca de gestió efectiva en moments crítics.
El futur de la Generalitat depèn de la capacitat del seu president per actuar amb valentia i transparència. Mentrestant, el relleu entre Mazón i Mompó sembla més un canvi cosmètic que un veritable gir de lideratge. La societat valenciana mereix més que gestors de façana; necessita lideratge amb ànima, honestedat i capacitat de resposta immediata. Sense això, el risc de repetir els mateixos errors és alt, i la percepció que res canvia només augmentarà la desafecció ciutadana.
Mompó, amb la seua experiència provincial i la seua fidelitat al partit, pot ser considerat com un substitut segur per al PP, però segurament no serà el revulsiu que el país necessita. La política valenciana necessita coratge, no seguretat de partit. La imatge amable no ompli els barracons ni neteja el fang de les rieres; la retòrica no rescata vides. I mentre això no es comprenga, qualsevol substitució dins del mateix sistema serà només això: una substitució, sense canvi real, sense futur, i amb el mateix fang que un any després encara espera ser netejat.
©️ Jordi Velasco | @jordivll
