Dimarts a la nit, el centre Octubre de València acollia un acte organitzat per l’Assemblea del País Valencià per la República Catalana que servia com a homenatge a tres expresidents amb un denominador comú: la defensa dels Països Catalans.
L’esdeveniment, organitzat per l’entitat citada, impulsada per persones integrades en el Consell de la República –entre els quals destaca l’exdirigent del PSAN Josep Guia, fins fa poc càrrec electe de l’Assemblea de Representants de l’esmentat Consell que presideix Carles Puigdemont–, era la manera de reconèixer les trajectòries presidenciables de Josep-Lluís Albinyana, de Quim Torra i de Cristòfol Soler.
El primer va presidir el Consell Preautonòmic del País Valencià entre 1978 i 1979, durant la Transició. El segon va presidir la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2020. I el tercer va ser president del Govern balear entre 1995 i 1996. Els tres, tal com també destacaven els organitzadors, eren un exemple a l’hora de defensar els Països Catalans després d’haver constatat, durant les seues etapes com a presidents, que el marc autonòmic espanyol limitava els seus objectius.
Així, de fet, es van expressar els tres en els seus discursos. Abans, Josep Guia destacava el valor que tenia el fet d’haver organitzat l’acte a la ciutat de València, «que encara lluita contra la submissió castellanitzadora», i feia un clam per «la resistència i l’esperança». Guia, implicat en política des dels anys seixanta, assegurava que l’acte era també una manera de refermar «la unitat nacional catalana» que, «des de la reforma política del franquisme, és a dir, des de la Constitució de 1978, hi ha hagut l’obsessió de combatre-la». L’activista també valorava «el coratge i l’honestedat en llur actuació política» dels tres homenatjats, per haver defensat sempre la unió dels tres territoris.
De les personalitats reconegudes el primer a parlar era Josep-Lluís Albinyana, que considerava l’homenatge als tres expresidents com «un esdeveniment històric». «Hem jugat lligues diferents, malgrat que formem part de la mateixa selecció nacional», deia, i justificava l’existència de la «nació» recordant que «hem demostrat aquesta voluntat plantant cara a les dictadures de Miguel Primo de Rivera i de Franco». Albinyana també tenia un record per a les persones que han persistit en la seua causa. Ell, que deia «representar la voluntat de trencament», assegurava ser només «un membre més d’una mobilització generada, de la gent que col·lectivament va donar una resposta de país a les peticions autonòmiques del meu Consell: aquell moviment va ser el projecte nacional», que segons Albinyana encara continua viu, tot i que «el projecte no té facilitats, i no en té perquè els altres són conscients que si els Països Catalans arribem a ser subjectes de dret polític, els Borbons tardarien ben poc a fer les maletes».
El següent a intervindre, el mallorquí Cristòfol Soler, posava l’accent en l’oblit històric «generat» per l’Estat espanyol, per exemple a l’hora d’esborrar episodis que van unir, segons ell, el País Valencià i les Illes, com ara el de les Germanies, de fa cinc segles. Alhora, Soler, que també va presidir el Parlament balear i va ser conseller d’Hisenda, deia que durant aquesta última etapa «vaig aprendre el que era Espanya». «Venia d’una cultura distinta, i si un catòlic té dubtes si l’infern existeix o no, jo vaig comprovar que, efectivament, després de saber com era el funcionament intern d’Espanya, puc dir que Espanya és l’infern». Aquest «infern», segons l’expresident balear, està mantingut «per les elits administratives de Madrid» i pels poders econòmics. «Aquest país funciona com totes les colònies, amb el policia bo i el policia dolent, però tots dos són policies i defensen la mateixa cosa», deia en al·lusió indirecta al moment polític que viu l’Estat espanyol, amb la investidura de Pedro Sánchez pendent de les negociacions del PSOE amb els partits independentistes catalans. Per a Soler, «l’única manera de superar-ho», comentava en referència a la situació econòmica que pateixen els tres territoris dins de l’Estat espanyola, «és partir d’Espanya».
Per últim, l’expresident català Quim Torra també coincidia amb els altres homenatjats que «portem anys en què ens intenten esmicolar la llengua i el país», i citava una frase de l’escriptor Àngel Guimerà per a justificar l’argument: «els pobles conqueridors sempre se’n porten dels pobles conquerits els dos tresors més grans: la història i la llengua». També esmentava el periodista Armand Obiols quan deia que «ells tracten de devorar-nos i nosaltres de no ser devorats». Segons l’expresident català, «aquest és el resum de la política catalana els darrers anys, i la nació catalana no és viable si continuem depenent de l’Estat espanyol». Torra, que va ser president de la Generalitat de Catalunya fins fa tres anys, recordava aquella etapa quan, durant la Covid, no va poder tancar fronteres ni «ajudar els meus compatriotes» per la centralització imposada per l’Estat espanyol. «Vaig sortir de la presidència encara més convençut que només la independència ens donarà capacitat legislativa per prendre mesures, i reclamo aquest dret d’equivocar-nos: d’equivocar-nos nosaltres». L’expresident català també feia balanç del moment actual i reflexionava que el país «en la darrera restauració monàrquica ens van fer una trampa constitucional». Concloïa, per últim, que «com molts altres pobles del món, cal sortir de la gàbia, i això exigeix sacrificis immensos, però cal pensar en les generacions que vindran, i d’això és del que es tracta».
Els tres homenatjats coincidien, a banda, que davant la situació política, l’acte celebrat a València «ens relliga com a país» i dona forces per a afrontar els episodis que s’aproximen.
