La diputada i portaveu adjunta del grup parlamentari Unides Podem-Esquerra Unida a les Corts, Estefania Blanes, i la diputada del grup Beatriu Gascó han presentat una Proposició No de Llei en la qual exigeixen un debat «en profunditat» sobre l’actual redactat de la Llei de Costes, atés que la seua última revisió és de «fa una dècada», i ha demanat «adaptar» la norma a «les noves realitats ambientals i climàtiques i les seues conseqüències en el pla econòmic i social» en tot l’Estat i «especialment», al País Valencià.
Es tracta d’una acció unitària que es duu a terme de manera conjunta amb la presentació d’una PNL al Congrés, a les Corts i, com a moció, als ajuntaments on Podem, Esquerra Unida o Unides Podem-Esquerra Unida tenen representació, ha detallat la formació. La PNL planteja diverses qüestions en les quals s’ha treballat «des de fa mesos» en la Comissió especial d’estudi de les mesures de prevenció dels riscos derivats de forts temporals.
Blanes, que forma part de la comissió, ha precisat que davant «l’augment de la seua freqüència i gravetat», els experts que compareixen en la Comissió «diuen que hem de plantejar-nos una estratègia que incloga la retirada programada selectiva de les construccions a les zones de més risc per a les persones».
La diputada i portaveu adjunta ha considerat que la Comissió «evidencia la necessitat de fer un estudi seriós de la situació administrativa de les diferents construccions situades en domini públic marítim-terrestre, per a tindre una fotografia tan nítida com siga possible i poder actuar de manera individualitzada, incloent-hi també la protecció de poblats tradicionals amb valor històric i cultural, sempre que no es pose en perill la salut de les persones que viuen en zones d’alt risc pels forts temporals». En definitiva, ha agregat, «protegir la vida de les persones i del nostre entorn natural és el més important».
Per part seua, Gascó ha subratllat que les comunitats autònomes «disposen de capacitat per a impulsar la declaració i el reconeixement dels nuclis amb valors històrics o culturals i és una responsabilitat compartida pel conjunt d’institucions implementar mesures que, si arriba el cas, procuren la seua protecció».
De fet, ha apuntat que sobre l’espai litoral existeixen competències diverses que «vinculen diferents administracions, des de l’estatal a l’autonòmica i la municipal». Per això, ha reivindicat que les fórmules de coordinació i col·laboració entre les diverses administracions resulten «absolutament convenients i obligatoris mentre queda garantit que no hi haurà noves intervencions urbanístiques que puguen afectar negativament la línia de costa, com les ampliacions d’instal·lacions portuàries, com el cas de València o nous complexos residencials com els que amenacen Cala Mosca, a Oriola, o la Renegà, a Orpesa, i que s’aprove una moratòria en aquesta mena d’intervencions».
