Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La invasió militar russa en territori ucraïnés, previsible des de feia dies davant les actituds i els gestos del president rus Vladímir Putin, ha despertat una onada de solidaritat arreu del País Valencià amb el poble ucraïnès.
La primera a pronunciar-se ha estat la ministra de Ciència i ex-alcaldessa de Gandia amb el PSPV, Diana Morant, qui ha expressat el seu «rebuig absolut» a l’atac rus i ha assegurat estar-ne «preocupada» per les conseqüències. Ho ha dit en una entrevista a la Cadena Ser, on també ha subratllat que aquest atac militar «no respon a l’interès de la població, que vol la pau». Com a membre del Govern espanyol, Morant ha explicat que el president Pedro Sánchez està en contacte amb els seus homòlegs de la Unió Europea per trobar una resposta conjunta.
El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, també exalcalde de Sueca, s’ha pronunciat en el mateix sentit amb una «condemna categòrica a la invasió» i amb l’exigència de sancions dures de la Unió Europea contra Rússia, si bé també aconsella buscar una solució diplomàtica. Baldoví, que ha parlat des de la cambra baixa, també considera que la UE ha de prendre un posicionament propi al marge dels Estats Units.
També des de la coalició valencianista, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha demanat a la UE buscar una solució diplomàtica per establir la pau, que segons la també portaveu del govern valencià és «l’únic camí». Oltra ha exclamat un «no a la guerra» a l’inici de la seua intervenció a les Corts valencianes, recordant el lema que es va utilitzar en el context de la invasió nord-americana contra l’Iraq l’any 2003, en la qual també va participar el govern espanyol de José María Aznar.
Compromís, de fet, ha emès un comunicat condemnant la intervenció militar russa i ha instat el Govern espanyol a «respondre amb eficiència i altura de mires» el possible desplaçament massiu de refugiats ucraïnesos. Segons la coalició valencianista, «Espanya ha de tindre un paper fonamental en ajuda humanitària i en acollida de persones refugiades», i consideren que la invasió és una violació del dret internacional que posa en risc l’estabilitat i la seguretat a Europa. Al seu torn, Compromís rebutja que Espanya participe militarment en aquest conflicte, així com tampoc no aprovaria un desplegament de l’OTAN, sinó que aposta per «la pau, la diplomàcia i el dret internacional», i també per la desmilitarització de la regió.
? NO A LA GUERRA ? pic.twitter.com/WshaaGdWDl
— Compromís (@compromis) February 24, 2022
Pel seu compte, el president Ximo Puig també ha dit sentir-se «enormement preocupat» per aquest escenari. De fet, el president valencià s’ha manifestat des de Canàries, on s’anava a celebrar la conferència de presidents autonòmics, cancel·lada per la intervenció militar russa. En declaracions als mitjans, Puig ha definit la situació com «absolutament lamentable», ha titllat la decisió de Putin de «despropòsit» i considera que el món està davant d’una «invasió criminal» que la Unió Europea hauria d’aturar per evitar «un desastre humanitari amb conseqüències arreu del món». Puig també ha mostrat la solidaritat, afecte i suport de la Generalitat amb els 21.000 ucraïnesos que resideixen al País Valencià.
Enorme preocupación por el brutal ataque del Ejército ruso sobre Ucrania.
Muchas personas van a sufrir y a perder la vida: eso son las guerras. La humanidad repite errores una y otra vez.
— Ximo Puig (@ximopuig) February 24, 2022
L’Ajuntament de València, amb l’alcalde Joan Ribó al davant, també ha condemnat l’atac rus i ha exigit el cessament immediat de l’ofensiva. La iniciativa plenària ha comptat amb el suport de totes les forces polítiques, a excepció de Vox.
El PP valencià, a través de Carlos Mazón, líder del partit i també president de la Diputació d’Alacant, ha expressat en Twitter la seua solidaritat amb Ucraïna i la seua condemna contra «el trencament il·legal de la pau» per part de Rússia, que «posa en perill vides de manera capritxosa, ignorant els drets humans i el dret internacional». I des de la delegació valenciana de Ciutadans també han fet un tweet expressant el suport a Ucraïna.
?? Todo nuestro apoyo al pueblo de Ucrania ante la invasión militar del régimen de Putin.
?Nuestra solidaridad con los ucranianos residentes en la Comunidad Valenciana.
?? La respuesta de la OTAN y la UE debe ser firme y decidida, con contundentes sanciones económicas a Rusia. pic.twitter.com/qF6DKpsNIk
— Ciudadanos Comunidad Valenciana (@CsCValenciana) February 24, 2022
La síndica d’Unides Podem a les Corts i líder de Podem al País Valencià, Pilar Lima, també ha fet una publicació a Twitter amb el missatge de «No a la Guerra» i s’ha expressat «en defensa de la pau, dels drets humans, contra l’imperialisme i pel diàleg».
En un sentit similar s’ha manifestat Esquerra Unida del País Valencià, que ha repiulat un comunicat de la formació a nivell estatal en què fa una crida «a la mobilització per la pau davant els atacs militars i les mesures unilaterals». Esquerra Unida, però, també ha condemnat el «desplegament de forces de l’OTAN als països fronterers amb Rússia», i ha titllat aquesta coalició militar com un «factor de desestabilització», per la qual cosa ha demanat la seua «dissolució». Una demanda que ha fet que molts polítics exigisquen la dimissió del ministre espanyol de consum Alberto Garzón, qui s’ha fet ressò d’aquest comunicat.
? NO A LA GUERRA
? Fem una crida a la mobilització per la pau i per una solució diplomàtica en #Ucraïnahttps://t.co/nh7guHy8y8
— Esquerra Unida PV??? (@esquerraunida) February 24, 2022
L’extrema dreta, representada per Vox, ha sigut qui menys soroll ha fet sobre aquesta qüestió i des dels comptes dels diputats valencians de la formació s’han limitat a repiular un tweet en què la direcció estatal del partit «condemna les maniobres russes a la frontera» i també l’atac militar, mentre que aposta per reprendre «la via diplomàtica». Vox, això sí, no ha volgut deixar d’assenyalar la Comissió Europea pel seu «fracàs i irresponsabilitat».
Més enllà de la política, els hotelers valencians, representats per la patronal Hosbec, s’han mostrat «preocupats» per aquesta crisi «a les portes de la reactivació turística» en un territori en què els residents i els turistes ucraïnesos, i sobretot russos, molts d’ells vinculats a mercats relacionats amb el turisme, són ben nombrosos.
També ha fet referència a les conseqüències econòmiques de la guerra el cònsol honorari d’Ucraïna al País Valencià, Pablo Gil, qui ha condemnat l’atac, ha exigit suspendre les relacions institucionals amb Rússia i ha recordat que el País Valencià és el territori de l’Estat que més ucraïnesos rep. També ha destacat les relacions comercials del país amb Ucraïna en exportacions: «més de mil empreses valencianes han participat, en algun moment, en un intercanvi comercial amb Ucraïna», i s’ha referit sobretot al sector de la rajola i a l’agroalimentari.
Per últim, l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha fet una pregària per la pau en la seua missa diària.
