Des del moment en què es va fer públic el pacte entre PP i Vox per aprovar els pressupostos municipals d’Alacant per a l’any 2024 els grups de l’oposició van plantejar dubtes. Sobretot perquè l’acord entre ambdós partits consisteix en deixar l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que s’haurà de presentar en un termini màxim de sis mesos, sense potestat sancionadora.
Ana Barceló, portaveu del PSPV, deia que «qualsevol ordenança ha de tindre poder sancionador, perquè si no és així el seu compliment serà totalment inviable i no s’ajustarà a la legislació europea: és un requisit necessari, perquè les inversions s’han executat amb fons europeus». El portaveu de Compromís, Rafa Mas, suggeria possible prevaricació en aquesta mesura per part de l’alcalde, mentre que Manolo Copé, d’Esquerra Unida-Podem, considerava que «no aplicar la normativa sobre baixes emissions representa un desafiament directe als esforços globals per a mitigar l’impacte del canvi climàtic i contradiu els compromisos assumits per diverses instàncies governamentals».
Davant d’això PP i Vox s’emparaven en «els informes de la secretaria de l’Ajuntament i de l’àrea de Medi Ambient», que segons l’alcalde Luis Barcala havien confirmat que es podia establir l’ordenança de la ZBE sense que aquesta exigisca sancions. En canvi, el govern local no ha mostrat cap d’aquests informes, fet que fa sospitar l’oposició sobre la validesa d’aquests documents o fins i tot sobre la seua existència.
La ZBE a la ciutat
La ZBE d’Alacant ha d’afectar, fonamentalment, el centre de la ciutat i les seues immediacions, les zones més afectades pel trànsit de vehicles. Segons el mateix ajuntament, el 2023 s’havia de posar en marxa aquesta mesura per afectar l’anomenat «anell interior», que abraça el centre estricte de la ciutat. Una previsió que no s’ha complit. Tot fa pensar que l’anell exterior, on s’havia d’aplicar la ZBE aquest 2024, tampoc no experimentarà cap canvi enguany. Aquesta zona abasta la carretera que envolta la ciutat i que travessa barris com ara el de Gran Via, Sant Blai, Benalua, l’entrada a Sant Joan o la façana litoral.
En total, les institucions europees han facilitat a la ciutat 15 milions d’euros en forma d’ajudes per a implantar la ZBE. La Llei de Transició Ecològica estableix que les ciutats amb més de 50.000 habitants han d’implantar restriccions al trànsit de vehicles per a complir amb els objectius determinats per l’Agenda 2030.
Aquesta aportació està adreçada a l’augment de zones adaptades als vianants, al reforçament de la flota de cotxes elèctrics de titularitat pública o a l’adaptació de les carreteres amb l’objectiu de reduir la velocitat dels vehicles, tal com explica de manera genèrica l’article 5 del Reial Decret 1052/2022, de 27 de desembre, pel qual es regulen les zones de baixes emissions.
A l’hora d’establir límits a les restriccions del trànsit, el govern local d’Alacant juga amb la manca de mesuradors instal·lats a la ciutat. El regidor de Neteja i Sostenibilitat Ambiental, Manuel Villar, va informar de la instal·lació d’aquests aparells, tot i que a l’octubre encara no estaven funcionant, fet que impediria l’Ajuntament disposar de dades que avalen els seus arguments a l’hora de desenvolupar una ordenança poc ambiciosa. Segons estudis encarregats pel grup socialista de l’Ajuntament, en ubicacions cèntriques de la ciutat els límits de contaminació són superats, en alguns casos, fins a set punts per damunt del que marca la comunitat científica.
És per això que, amb aquesta situació, hi ha qui es planteja si una ZBE poc ambiciosa, que no done els resultats exigits per les institucions europees, els ajuts concedits en aquest sentit s’haurien d’acabar retornant. No seria la primera vegada que ocorre una situació com aquesta. De fet, només l’any passat, l’Ajuntament d’Alacant va haver de tornar al Consell 765.000 euros per no haver executat la totalitat dels programes socials compromesos després d’haver rebut ajuts per part de la màxima institució valenciana. També va haver de retornar 1,3 milions d’euros pel mateix motiu a la mateixa Generalitat, i mig milió d’euros a la Diputació d’Alacant per presentar tard la documentació corresponent.
Les multes de la ZBE havien de castigar amb 200 euros els cotxes que accediren a la zona delimitada sense autorització i altres tipus de sancions i d’infraestructures de control. Des del primer moment Vox va rebutjar aquesta ordenança, emparant-se en el negacionisme climàtic que sempre han defensat en altres ciutats. Ara, l’establiment d’una ordenança sense capacitat sancionadora planteja tota mena de dubtes que l’Ajuntament, que exhibeix els informes en què diu emparar-se, no ha sigut capaç de resoldre fins ara. El PP, això sí, ha pogut aprovar els seus pressupostos davant el temor que generava a Luis Barcala haver de prorrogar els del 2022, tal com va haver de fer durant l’exercici anterior, quan Vox, a les portes de les eleccions municipals, va negar-ne l’aprovació situant la ZBE, precisament, com a eix central del rebuig.
