La Plaça de la Marededéu de València està plena a vessar. Recorda un poc les grans manifestacions contra el tancament de Canal 9 o en solidaritat ab les víctimes de l’accident del Metro que van precedir la caiguda d’un règim popular que pareixia etern. Fa huit anys, però, l’ambient era de gran emprenyamenta però també d’esperança. Al final l’estaca cauria i hi havia sensació de canvi d’època. Aquesta vesprada les sensacions són diferents. La més comuna segurament és una por barrejada amb una tenaç negativa a desistir. Ha estat la València més combativa i amb més ganes de plantar cara la que ha acudit a la convocatòria, però també hi ha certa acceptació del que potser és inevitable, sobretot després del que va passar el 28 de maig. «Anem-nos acostumant que a partir d’ara ens tocarà eixir molt al carrer», diu un home ja major que té tota la pinta d’haver fet moltes manifestacions a la seua vida. En certa forma es podria dir que aquesta és una manifestació per no haver-se de manifestar més. Millor aturar-los diumenge, a les urnes, que haver d’estar cada diumenge protestant per una o altra barbaritat.
I si la imatge de dijous a la vesprada és representativa del que passarà diumenge quan tanquen els col·legis, la resposta és tsunami antifeixista. La riuada de gent puja pel carrer Sant Vicent a raó de cent persones per minut. Quan portem més de 40 minuts de marxa, la plaça de l’Ajuntament segueix plena com al principi.
És cert que el perfil majoritari és l’habitual als saraos progressistes, però té un punt més transversal. Més fins i tot que aquelles manifestacions de fa una dècada. Menys percentatge de valencianoparlants, més migrants, gent que pareix que continue la festa des del dia l’Orgull, un bloc animalista que és dels més nombrosos i sorollosos… Pareix que Vox espanta més gent de la que podria imaginar. I la por és un sentiment molt poderós. Bé que ho saben els caps de campanya de qualsevol partit.
Manifestació electoral
Amb tot, no deixa de ser estranya aquesta convocatòria d’una manifestació amb finalitats tan clarament electoralistes. El missatge és clar: votar, votar i votar. Els convocants són els moviments socials –més de 200 organitzacions s’han adherit a la convocatòria impulsada per la Coordinadora Feminista-, però és un acte clarament electoral. De fet, la Junta Electoral ha prohibit manifestacions similars a Pego, Elx i Dénia perquè es tracta d’actes de campanya electoral. Un argument com a mínim curiós, tenint en compte que ens trobem precisament en el moment de fer campanya electoral.
A la plaça de la Marededéu una portaveu fa una llistat de motius pels quals no s’hauria de votar la dreta: el canvi climàtic, la dignitat de les persones migrants, la qualitat democràtica, el rebuig a la censura… la majoria servirien també per no votar al PSOE, però ja veurem. Precisament en aquest moment un grup d’amics discuteixen quin és el vot més útil per al diumenge. La cosa està igualada entre els utòpics de Sumar i els pragmàtics del PSOE. La incògnita durarà només tres dies.
