Dissabte van tindre lloc manifestacions multitudinàries a València, Alacant, Elx i també a Alzira. Dijous se’n van celebrar a Castelló de la Plana i en altres indrets del domini lingüístic, tals com Palma i Barcelona, i una trentena més de ciutats ubicades al Principat. La de València, pel volum de gent que hi va anar –130.000 persones segons dades oficials–, ha adquirit una enorme transcendència i ha servit perquè el cap i casal actue tal com ha d’actuar i no sempre ho fa: com la capital d’un país, del País Valencià.
Cal fer públic el nostre reconeixement als milers i milers de manifestants i, especialment, a les entitats convocants i a les entitats cíviques, culturals, sindicals i polítiques que es van adherir a la convocatòria de la manifestació «Mazón dimissió», que han actuat de forma coordinada pel bé comú del poble valencià i per denunciar la greu injustícia patida per les víctimes d’aquesta catàstrofe sense els avisos de protecció civil per negligència del Consell.
Atès que el PP només sap dir mentides i que l’única finalitat de Vox és intoxicar, cal valorar positivament que aquests dos partits titllen la manifestació com a «catalanista», «bolivariana» o senzillament de «polititzada». Només els qui se saben derrotats i miren de replegar-se per actuar a l’ofensiva sense cap perspectiva d’èxit acudeixen a aquests arguments tan descaradament falsos i cínics.
Les de dissabte van ser manifestacions transversals i multitudinàries que interpel·len tota la societat llevat d’aquells a qui els pesa més la devoció i el sectarisme que el dol per més de dos-cents morts que són responsabilitat directa de la Generalitat Valenciana, governada pel PP, que havia de prendre decisions i no va actuar.
El civisme d’aquestes manifestacions va ser tan indiscutible –exceptuant les pintades posteriors al Palau de la Generalitat, provocades per una minoria– com el seu apartidisme, ingredients que van servir per a donar una gran lliçó de política amb majúscules als partits del règim del 78 i del sistema espanyol, els mateixos partits que en aquestes quatre dècades d’autonomia s’han repartit el poder de les institucions que els valencians vam recuperar durant la transició malgrat les limitacions imposades per l’antiga UCD –és a dir, per l’espai polític que ara ocupa el PP– i pel PSOE.
El poble valencià no vol més paternalisme ni més tuteles absolutament estèrils a l’hora de resoldre els problemes reals. La gestió que el PP va fer de la crisi de la DANA i la resposta política del PSOE des de Madrid va ser tan nefasta que dissabte es van batre rècords de manifestants en diverses ciutats valencianes.
És això el que ens ensenyen aquestes manifestacions i és en aquesta línia en la qual cal seguir fent camí: ni el president Mazón ni el Govern de l’Estat –estiga qui estiga al poder– ni la monarquia borbònica resoldran els problemes dels valencians, perquè els valencians no estan entre les seues prioritats. A Paiporta ja es va reaccionar seguint aquesta lògica i les manifestacions de dissabte han significat un pas més en aquesta direcció.
Pel que fa a aquest diari, continuem demanant la dimissió del president Mazón i de tots els responsables polítics pel desastre humanitari de les morts, i exigim que la via judicial aplique les responsabilitats penals, civils i administratives a través de la denúncia interposada la setmana passada per la CGT, per les accions judicials que es posen en marxa des de la iniciativa de Greuges Pendents «Justícia per a València» o per la que ha anunciat Compromís, que encara no s’ha presentat.
