Una interventora de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) ha qüestionat els contractes d’alta direcció efectuats en Divalterra i ha conclòs que «en realitat es va voler agafar uns senyors predeterminats i donar-los un lloc de treball d’alta direcció».
La interventora ha ratificat aquest divendres els seus informes davant el tribunal de València que jutja el cas Alqueria, relatiu als contractes presumptament irregulars d’alts directius en l’empresa pública Divalterra per a afavorir al PSPV i a Compromís. Entre els 14 acusats hi ha l’expresident de la Diputació de València i actual alcalde d’Ontinyent (Vall d’Albaida), Jorge Rodríguez.
La pèrit ha asseverat que amb les contractacions d’alta direcció entre 2015 i 2018 a Divalterra «es va intentar donar una aparença de legalitat» als contractats. Segons considera, «si hagueren sigut contractes subjectes a la legislació laboral, s’hauria hagut d’obrir un procés de selecció, publicar-se un anunci… I en canvi, s’utilitza la figura de l’alta direcció per a atorgar directament el lloc de treball», ha defensat.
En aquest sentit, ha defensat que els contractats en aquesta modalitat no tenien competències en matèria de personal, financera ni per a representar la societat davant tercers. Per tant, considera que no hi havia evidència que els acusats hagueren realitzat funcions d’alta direcció en Divalterra.
Sobre la modalitat d’aquests contractes, la pèrit ha explicat que amb la formalització de set contractes d’alta direcció en Divalterra el 2015 es van vulnerar diversos articles de l’Estatut d’Ocupació Pública o dels mateixos estatuts de l’empresa. «No existia expedient de contractació, o almenys no ens ho van traslladar, i no estava motivada la necessitat d’aquests alts càrrecs, les seues funcions ni si es complien els requisits».
Segons considera, s’incomplia el principi d’igualtat, atès que cap altra persona que no fora un alt directiu podia optar a presentar-se al lloc de treball. També interpreta que s’incomplien els principis de mèrit i capacitat, ja que no es van motivar les funcions a desenvolupar ni els requisits per a exercir els càrrecs. A més, adverteix que en cap acta del consell d’administració figurava la contractació «d’aquests senyors». Als contractes del 2018, en canvi, sí que apareixia, ha matisat.
Altres dos pèrits que també compareixien aquest divendres al judici, aquests del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers (Cosital), han coincidit amb la interventora que no es van aplicar aquests criteris, però han diferit en l’aplicació de criteris de publicitat, transparència, imparcialitat, independència, adequació entre el contingut dels processos selectius i agilitat.
