Una ILP de l’ultra García Sentandreu pretén il·legalitzar el terme «País Valencià»

Una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada pe l’exfalangista i líder de l’extrema dreta valenciana extraparlamentària, Juan García Sentandreu, que demana aprovar una «llei de defensa de les senyes d’identitat valenciana», ha estat admesa a tràmit per la Mesa de les Corts Valencianes. La presidenta de la cambra, Llanos Massó (de Vox), segons una resolució del passat 21 de novembre, va acordar remetre l’expedient de la proposta a la Junta Electoral valenciana, tal com estableix la normativa autonòmica en matèria d’ILP. Entre altres mesures, pretén il·legalitzar el terme «País Valencià» o que es penalitze la defensa de la unitat de la llengua, segons informa eldiario.es.

La Llei de Senyes d’Identitat, pròpia de la dictadura franquista, es va aprovar en solitari pel PP el 2015, abans de perdre les eleccions, malgrat el rebuig expressat tant per part de les forces de l’oposició com d’institucions, universitats i entitats i col·lectius representants de la societat civil de País Valencià. Permetia «retirar o no atorgar subvencions públiques a aquelles activitats que suposen un greuge o un menyspreu» cap a aquests senyals d’identitat. El Govern del Botànic, presidit per Ximo Puig, va derogar la norma que qüestionava l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i avalava entitats secessionistes.

Cal recordar que el 2019, la llavors presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ja va assegurar que recuperarien la Llei de Senyes d’Identitat per a posar una barrera de seguretat davant d’allò que qualificava d’«intromissions catalanistes».

Entre els impulsors de la ILP figura, entre altres, Manuel Latorre Castillo, president del Grup d’Acció Valencianista (GAV). Juan García Sentandreu és un històric líder de l’extrema dreta valenciana, candidat el 1982 de Falange Espanyola de les JONS. Va dirigir el GAV als noranta i va ser un dels impulsors de Vox a València fins al seu distanciament de la direcció del partit.

Prohibir «País Valencià»

Ara, el text impulsat per García Sentandreu vol prohibir l’ús de la denominació «País Valencià» (reconeguda en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia) per part de mitjans de comunicació, empreses i fins i tot particulars. La proposta, de dubtós encaix constitucional, també demana que cap partit polític, sindicat, mitjà de comunicació o «sistema educatiu» puga sostindre que valencià i català són la mateixa llengua, com avalen les institucions acadèmiques i l’AVL.

La proposta de l’ultra diu que «cap entitat, acadèmia, universitat o centre docent, tinga caràcter públic o privat (…), pot qüestionar el que s’expressa ací». I sol·licita la creació d’un Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes en col·laboració amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una entitat marginal que ha sigut beneficiada amb subvencions públiques en els primers pressupostos de l’Executiu valencià de PP i Vox.

Així mateix, vol que els incompliments per usar la denominació «País Valencià» o donar suport a la unitat de la llengua es consideren «infraccions administratives» sancionables. En cas que siga un funcionari públic, es consideraria una «falta molt greu», se’l suspendria «immediatament» de les seues funcions i se li obriria un expedient disciplinari.

A més, indica que «qualsevol delicte contra les persones, les propietats o els senyals d’identitat recollides en aquesta llei, fomentat, promogut o incitat, directament o indirectament pel catalanisme, té consideració de delicte d’odi o de discurs d’odi».

La mesura perseguiria gran part de la societat valenciana, començant per la principal formació de l’oposició (el Partit Socialista del País Valencià) o els sindicats CCOO i UGT, que usen en les seues sigles la denominació històricament demonitzada pel blaverisme.

Compromís i PSPV titllen de «perillosa» la tramitació

Compromís i el PSPV han titllat de «perillosa» aquesta tramitació. «Es tramiten qüestions contràries a l’Estatut d’Autonomia, que consideren delicte el mateix compliment de la llei», ha denunciat la diputada socialista Mercedes Caballero, que ha assenyalat que la ultradreta obri la porta a aquests discursos i el PP els dona suport.

«Considerem molt perillós i absolutament intolerable que es propose una ILP que atempta contra els principis bàsics de la democràcia i potencia la persecució d’entitats que no combreguen amb les ideologies ultra», ha assenyalat la diputada de Compromís Maria Josep Amigó.