Diari La Veu del País Valencià
Una enquesta del CIS posa en dubte l’eurodiputat a què aspira Compromís

Una enquesta del CIS posa en dubte que Sumar puga traure tres eurodiputats a les eleccions europees del 9 de juny. Això vol dir que l’eurodiputat de Compromís, que s’integrarà en la llista de la formació de Yolanda Díaz ocupant el tercer lloc, podria no resultar elegit després de les votacions.

En concret, l’enquesta calcula la intenció directa de vot sobre les candidatures que s’hi presentaran. PSOE i PP protagonitzen un empat tècnic amb un 19,3% i un 19,2% d’intenció directa de vot respectivament que, previsiblement, augmentaran aquest percentatge atesa la baixa participació en aquesta mena de comicis, que al 2019 va ser del 60,7%, molt més alta que al 2014 (43,81%).

Pel que fa a Sumar, candidatura en què també s’integrarà Compromís, la intenció de vot és del 2,9%, tot i que competirà amb Podem, que intentarà apostar fort en aquests comicis amb la candidatura liderada per l’exministra Irene Montero. El partit morat, segons el CIS, suma una intenció de vot del 2,3%. Ambdues candidatures estarien per davall de Vox, que té un 4,7% d’intenció de vot.

Dades d’intenció directa de vot del CIS per a les eleccions europees del 9 de juny (enquesta d’abril de 2024)

El perill del tercer diputat de Sumar

Aquestes dades, emeses per una enquesta i, per tant, totalment provisionals –encara més tenint en compte que falta un mes i mig per als comicis i entremig hi haurà les eleccions catalanes del 12 de maig–, es poden comparar amb les de les eleccions europees del 2009, quan l’esquerra alternativa, aleshores representada per Izquierda Unida –amb una candidatura encapçalada per Willy Meyer–, va traure els seus pitjors resultats: dos eurodiputats i un 3,71% de vots.

En els comicis europeus anteriors a l’Estat espanyol cap candidatura que no haja superat el 5% del vot no ha arribat a traure el tercer eurodiputat a excepció de la de Junts per Catalunya el 2019, que va traure tres representants amb el 4,5% dels vots gràcies al Brexit, que va fer que els eurodiputats britànics abandonaren el Parlament Europeu. També hi va haver dues excepcions més el 1987 i el 1994, quan Convergència i Unió va traure tres representants amb el 4,43% i amb el 4,66% del vot respectivament, tot i que aleshores el nombre de candidatures era bastant menys nombrós.

En tot cas, Sumar i les altres candidatures es podrien beneficiar del fet que a l’Estat espanyol es triaran un total de 61 diputats, set més que al 2019, novetat que farà augmentar el repartiment d’escons. També cal tindre present que el marge d’indecisos és ben elevat i no se sap en què es traduirà. A hores d’ara, l’enquesta citada el situa en el 38%.

Comparteix

Icona de pantalla completa