Una de les grans ciutats valencianes que presenta més particularitats a l’hora de definir les candidatures electorals a l’esquerra del PSPV és Elx. I ho és, entre altres coses, perquè mentre que a Alacant hi ha hagut un pacte a Compromís per encimbellar Rafa Mas com a candidat i evitar unes primàries obertes al si de la coalició, a Elx aquest desenllaç és inevitable.
El lideratge tradicional d’Iniciativa del Poble valencià, exercit per la família Mollà, ara es troba qüestionat pel creixement de Més a la capital del Vinalopó. L’antic Bloc ha empatat de facto a nombre de militants amb Iniciativa, fet que els donaria possibilitats a l’hora d’aconseguir que l’exdiputada Marian Campello, actual secretària valenciana d’Innovació, esdevinguera alcaldable en les primàries obertes que se celebraran al febrer. Però no només.
Tot i que Iniciativa ha apostat des del primer moment per configurar una llista unitària de l’esquerra alternativa, amb la integració de forces com Podem, Esquerra Unida o representants dels moviments socials, des de Més no només s’ha assumit aquesta aposta, sinó que els partits interpel·lats expressen més proximitat per l’aposta de Campello que per la d’Esther Díez, actual regidora de Compromís a la ciutat i membre d’Iniciativa.
Totes dues, Campello i Díez, s’enfrontaran en primàries obertes al febrer. Com que Elx és una de les quatre grans ciutats valencianes identificades al reglament de Compromís, el lideratge se l’hauran de disputar a través d’unes primàries obertes. I si Campello parla obertament d’integrar totes les forces de l’esquerra alternativa en una candidatura conjunta, l’aposta de Díez no és distinta, però els partits cridats a participar d’aquesta operació consideren la seua proposta com més continuista.
La tercera ciutat més poblada del País Valencià allarga una coalició entre socialistes i valencianistes des del 2015, amb Carlos González com a alcalde. Durant aquestes dues legislatures, el protagonista municipal de Compromís han sigut clarament Iniciativa. Després que Mireia Mollà fera el salt a la Conselleria d’Agricultura el 2019 i s’emportara Antonio García per a exercir com a director general de Transició Ecològica –era el seu número 2 a l’Ajuntament quan ella havia sigut alcaldable–, Esther Díez i Felip Sánchez, també d’Iniciativa, van passar a ser regidors. Díez, amb qui l’alcalde manté una gran sintonia –molt més fluïda que la que Carlos González mantenia amb Mollà–, reivindica el seu paper com a governant local. El cert és que el pacte municipal a Elx no ha estat exempt de disputes, però no n’hi ha hagut cap d’especialment estrident. Aquest capital polític, amb la bona valoració que en té la ciutadania, justificarien una preponderància del pes d’Iniciativa, i concretament d’Esther Díez al si d’una coalició local de l’esquerra alternativa.
Però l’ambició característica d’aquest sector fa que formacions com Podem, que al 2015 i al 2019 es va quedar fora d’accedir a l’Ajuntament il·licità –en l’última cita electoral per tres centenars de vots–, exigisca un canvi de rumb. Identifiquen la proposta de Díez com a «continuista», i el cert és que la irrupció de Campello ha dotat d’il·lusió un partit desaparegut de la institucionalitat local. Des d’Esquerra Unida, que al 2019 es va presentar per separat de Podem –i que amb prou faenes va superar els 700 vots, molt lluny d’obtindre representació–, estan decidits a no tornar a presentar-se per separat del partit morat.
Des de Podem, com des d’Esquerra Unida, entenen que una gran confluència d’esquerres podria retallar les distàncies entre l’esquerra alternativa i el PSPV, hui separats per deu regidors d’avantatge per als socialistes –a l’esquerra del PSPV, només Compromís té representació a l’Ajuntament. Des de Podem entenen que per a Esther Díez, mantindre l’actual correlació de forces ja seria un èxit, i no es volen conformar. Un plantejament que rebutgen des d’Iniciativa, que es mostren sorpresos pel fet que forces que no han sigut capaces d’accedir a l’Ajuntament ara vulguen aspirar a esdevenir una de les candidatures més votades a la ciutat.
Les converses de Díez amb les altres formacions són cordials i s’allarguen des d’abans de l’estiu. Han anat encaminades a una candidatura amb ella com a alcaldable, amb el número dos guardat per a Marian Campello, amb el tres per a Felip Sánchez –actual regidor– i amb els llocs quatre i cinc per a altres formacions o per a candidats independents procedents dels moviments socials. Una proposta que mira de defensar la feina feta fins ara i que guanya valor, segons Iniciativa, amb l’aprovació ciutadana a la tasca del govern actual i amb el perill que l’extrema dreta i la dreta guanyen l’Ajuntament d’Elx. «Seria absurd no valorar la feina feta fins ara», indiquen des d’Iniciativa, que posa en valor les polítiques «socials i verdes» desenvolupades des del consistori. Altres partits cridats a integrar-se en la proposta confluent, en canvi, consideren que Iniciativa «només vol els suports, i no pensa en canviar el seu projecte». Segons fonts d’Iniciativa, aquesta proposta de llista electoral per a evitar primàries va ser plantejada a l’antic Bloc, que ni tan sols la va contestar.
Mentrestant, Més ha anat celebrant reunions per a teixir aliances amb partits i col·lectius socials sense haver convidat els seus socis d’Iniciativa, que tampoc no han assistit a les últimes trobades organitzades per altres formacions amb aquesta intencionalitat. És el que va passar fa unes setmanes al Casal Jaume I d’Elx, quan Podem va organitzar una reunió a la qual Iniciativa no es va presentar pel fet que considera que no es poden establir aliances fins que Compromís no resolga la seua candidatura. «Hem tingut reunions per traslladar la nostra voluntat de confluir, però hem de ser lleials al procés intern de la nostra formació», indiquen des d’Iniciativa.
Tot i la possibilitat d’una confluència, que seria la primera –i segurament l’única– en una de les grans ciutats valencianes, l’operació es veu dificultada pels tempos. Al febrer es decidirà, a través de primàries obertes, qui liderarà la hipotètica candidatura de Compromís, i seria a partir d’aleshores quan es podrien negociar les incorporacions. Per part dels altres partits de l’esquerra alternativa no es discuteix el lideratge dels valencianistes en una possible confluència, atès que al 2019 van sumar 6.600 vots, davant els 4.660 de Podem i els 711 d’Esquerra Unida, que va anar a les eleccions de la mà d’Esquerra Republicana del País Valencià –formació amb la qual Més també ha contactat per a les pròximes eleccions a Elx.
Molts factors que retardaran una candidatura que, tot i les adversitats, es preveu possible, atès que les dues parts que aspiren a liderar Compromís la desitgen. Tot fa pensar que només cal esperar per veure qui la lidera i com es configura. Però fins arribar a aquest punt encara queda un llarg camí de dos mesos que es preveu ben agitat.
