Davant la integració de Compromís dins de Sumar i davant, també, de la nova etapa política que molts coincideixen a pronosticar, la candidatura Estat Valencià del Benestar, integrada pels partits Via Mediterrània i República Valenciana, aspira a erigir-se com l’alternativa valencianista, un moviment que, segons un dels impulsors d’aquesta opció electoral, ha quedat «orfe».
La coalició, oberta a persones independents, es va haver de fer a correcuita pel termini estrictament acurtat que es va establir per a tancar aliances quan Pedro Sánchez va convocar sobtadament eleccions espanyoles per al 23 de juliol. És per això, entre altres raons, que la candidatura no ha absorbit tantes persones com es pretenien, però tot i així han decidit concórrer als comicis que se celebraran diumenge que ve.
Enric Bataller, dirigent del partit Via Mediterrània i cap de llista de la coalició per València, interpreta que la política estatal està entrant en un escenari nou. «La nova política és el passat, el bipartidisme torna a implantar-se, però no serà com abans. Estic convençut que hi haurà repetició electoral perquè ni PP-Vox ni PSOE-Sumar arribaran als 176 diputats, i els grans partits intentaran tornar al bipartidisme. En eixe escenari el valencianisme quedaria orfe, tot i tindre més d’un segle d’existència, i com a expressió política autònoma tornaria a quedar exclòs, tal com va ocórrer durant els primers trenta anys de democràcia», diu referint-se a la marginalitat del valencianisme fins la irrupció a inicis de la dècada passada.
Segons el candidat, «calia muntar una coalició i disposar d’una papereta netament valencianisme i col·locar-lo en el nou panorama polític davant el procés recentralitzador que estem vivint i que anirà a més». Enric Bataller va ser diputat amb la candidatura que integrava Compromís, Podem i Esquerra Unida fins el 2019. Segons considera, en aquell moment la coalició valencianista va desenfocar els seus objectius inicials. Abans, l’eclosió del 15-M va congeniar amb la resposta valenciana contra les polítiques del PP, i això el va fer identificar l’aliança entre els valencianistes i el partit morat com una oportunitat.
«Ara ja han passat huit anys i l’escenari polític ha canviat. PP i PSOE voldran tornar a l’ordre anterior al 2015 perquè hi veuen possibilitats, i ens hem d’organitzar per estar presents en aquest nou escenari i plantejar tots aquells punts bàsics, transversals i necessaris per a la societat valenciana». En aquest sentit, Estat Valencià del Benestar proposa sis punts bàsics en el seu programa electoral: «la liquidació del deute valencià i un nou sistema de finançament pactat», la «recuperació del Dret Civil valencià», la «inversió eficient en el Corredor Mediterrani i rodalies», la «participació del País Valencià en política exterior i migratòria», la «racionalització de la despesa pública» i la «igualtat legal entre el valencià i el castellà».
Segons Bataller, aquests punts, sobretot el del Corredor Mediterrani, el del finançament i el del Dret Civil, han sigut situats pel valencianisme «en l’agenda política i han sigut assumits per molta gent diferent». De fet, aquesta transversalitat ha permès que la candidatura estiga integrada per persones «de totes les sensibilitats i amb diferents enfocaments però amb coincidències bàsiques», com les plantejades en els punts esmentats. «Volem una candidatura sense etiquetes i que fugisca d’una imatge molt ideologitzada, perquè això pot ser contraproduent: el que cal són buscar els punts de trobada».
Per últim, el candidat valora aquesta opció electoral perquè considera que bona part de l’electorat valencià «mereix una opció valencianista», i recorda que el 28-M «hi va haver desmobilització i, malgrat això, quasi 30.000 persones que es van molestar a anar a votar en blanc. Això hauria de fer reflexionar alguns partits», apunta. Amb les propostes de la seua candidatura, Estat Valencià del Benestar aspira a que aquests votants desmobilitzats acudisquen a les urnes el 23 de juliol.
