La cimera municipal per a l’Aliança Valenciana contra la Inflació ha congregat aquest dilluns al cap i casal a dirigents de totes les administracions, així com agents socials i empresarials, per a compartir les «bones pràctiques» que s’estan duent a terme a diferents nivells amb la finalitat de combatre i mitigar l’escalada de preus i posar els «objectius comuns per damunt de les sigles» per a millorar el «benestar de tots». Ampliar les ajudes que reben les famílies més vulnerables, facilitar l’accés a les subvencions, actuar sobre el sector alimentari, implementar bons per al comerç, bonificar impostos i oferir transport públic gratuït són algunes de les propostes que s’han posat sobre la taula en la cimera.
Durant tot el matí de dilluns, el Museu de les Ciències de València acollia tres taules redones: una de sindicats i patronal, una altra d’alcaldes de ciutats grans i una altra de les tres diputacions i municipis, així com les intervencions del conseller d’Hisenda, Arcadi España; la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat, Aitana Mas; el president Ximo Puig, i el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Rubén Alfaro –també alcalde d’Elda, Vinalopó Mitjà, amb el PSPV–, les dues institucions que han organitzat l’acte.
Alfaro ha resumit les conclusions dels debats que s’han succeït per a «minimitzar» l’impacte de la inflació, amb especial focus en els consistoris, «la baula de l’administració més pròxima al ciutadà». El resultat de la cimera, en paraules d’Alfaro, ha sigut un «gran banc de bones pràctiques que poden ajudar l’aliança» en els municipis, Generalitat, teixit empresarial i agents socials.
Entre les conclusions que s’han abordat està la incorporació i extensió d’ajudes a les famílies més vulnerables i col·lectius més afectats, incloent mesures per a facilitar els processos perquè les ajudes arriben a les famílies. També mesures en el sector alimentari a través de col·laboracions públic-privades; l’impuls de bons comercials i culturals i que els ajuntaments complementen les mesures per a llançar el transport públic gratuït. Quant a la política tributària, s’ha apostat per congelacions, moratòries o reduccions d’impostos.
Els ajuntaments, durant la cimera, han apuntat el seu «poc marge de maniobra» en les accions per a pal·liar la inflació. Han posat de manifest la seua aposta pels plans d’eficiència energètica per a racionalitzar el seu ús en espais municipals, les campanyes d’informació per a millorar l’eficiència en vivendes i establiments i la necessitat de facilitar a empreses i veïns un consum eficient, així com la instal·lació d’instal·lacions d’energies renovables.
A la taula «El diàleg social com a instrument per a combatre la inflació a la Comunitat Valenciana» han participat el president de la CEV, Salvador Navarro; la secretària general de CCOO PV, Ana García; i el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez. García ha demanat a la CEOE aconseguir un Acord interconfederal de Negociació Col·lectiva (ANC) i al Govern espanyol arribar a un pacte de rendes. Ha assenyalat que «no és cert» que apujar el salari generarà una inflació de segona volta. A més, ha reiterat la proposta de CCOO de destinar ajudes als treballadors que «tenen ocupació però que no arriben a final de mes» i demana «agilitzar» el funcionament de les taules de negociació.
Per la seua banda, Ismael Sáez assenyalava que arribar a acords socials quan les mesures consistien en injeccions de fons públics era «relativament senzill» en pandèmia, i demanava «fer diàleg social no només amb subvencions, sinó atallant el problema primari». Insistia en la necessitat del pacte de rendes, i es mostrava «conscient» que incrementar els salaris al mateix nivell que la inflació comportaria una inflació de segona volta, per la qual cosa reclamava un acord per a permetre que a mitjà termini no es perda capacitat adquisitiva «acceptant increments salarials molt per davall de la inflació».
Salvador Navarro posava de manifest que el País Valencià està «suportant bastant bé» la crisi de preus, i asseverava que el «discurs sindical del bloqueig no es correspon amb la realitat», perquè el nombre de convenis firmats ha crescut un 3% en 2022.
Navarro defensava, respecte al repartiment d’esforços i els beneficis extraordinaris de les grans empreses, que Espanya és un Estat de pimes i que, encara que reconeixia que les grans corporacions registren beneficis extraordinaris, indicava que «molts» d’aquests procedeixen «d’altres llocs d’Europa». Així mateix, proposava subvencions per a la compra d’aliments i rebaixar en l’IVA dels mateixos.
A la taula «Les grans ciutats en la lluita contra la inflació», exposaven les mesures que han implementat els alcaldes de València, Joan Ribó; Alacant, Luis Barcala; Castelló de la Plana, Amparo Marco; i Elx, Carlos González, que també reiterava que els consistoris tenen poc marge de maniobra per a actuar contra la inflació a causa de les seues competències.
El primer edil de València posava sobre la taula mesures com la gratuïtat i reduccions de l’EMT, el foment del contacte directe entre productors d’aliments i consumidors i les ajudes al lloguer, entre d’altres; Barcala exposava que la pujada de costos també afecta a les despeses dels ajuntaments i citava mesures engegades a Alacant com una baixada d’impostos «raonable», bonificacions per a la major sostenibilitat de les empreses i un projecte presentat per a una planta d’hidrogen verd, entre més. Marco destacava la petició de fons europeus per a grans inversions i la reducció de costos a través de la substitució de lluminàries, entre altres polítiques, i reclamava que la reforma del finançament autonòmic ha d’anar unida al finançament local perquè «es tracte als ajuntaments com a majors d’edat». González afegia altres mesures com una ajuda especial a familiar per a subvencionar l’IBI i la congelació fiscal. I demanava una simplificació administrativa per a accedir a ajudes.
L’última taula de debat era «Accions dels municipis i diputacions en ajudes a les famílies», en la qual participaven els presidents de les diputacions de València, Toni Gaspar; Alacant, Carlos Mazón; i Castelló, José Martí, a més de l’alcalde de Betxí, Alfred Remolar; l’alcaldessa d’Algemessí, Marta Trenzano; i la de l’Almoradí, María Gómez. Els participants desgranaven les línies d’ajudes i mesures implementades per les seues administracions.
Martí i Gaspar coincidien en el fet de remarcar el fons de cooperació municipal com a instrument que a més fomenta l’autonomia municipal i evita «burocràcia». El castellonenc posava el focus en el fet que les ajudes al sector ceràmic per part de l’Executiu espanyol «han d’anar a més», i saludava la reunió que aquest dilluns havien mantingut amb els alcaldes de municipis afectats per a buscar solucions. Gaspar anunciava una injecció de 20 milions d’euros als ajuntaments de la seua demarcació per a combatre la inflació. Per la seua banda, Mazón anunciava que el PP no firmaria el document de l’Aliança per no ser «suficient ambiciós», reivindicava una «descentralització cap a l’àmbit municipal» de competències i finançament i cridava als seus homòlegs i municipis a «ser reivindicatius» amb les administracions autonòmiques i espanyola.
