Plataforma per la Llengua ha denunciat que durant el segon trimestre del 2024, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar 58 normes legals «que reforcen el castellà i discriminen la llengua catalana». L’entitat va presentar el recull de les «normes discriminatòries aprovades per l’executiu espanyol», i una de les més destacades «imposava la llengua castellana en la redacció de les instruccions i la informació de seguretat dels equips radioelèctrics comercialitzats a l’Estat espanyol».
Segons l’ONG del català, aquesta norma en concret «establia que havien d’estar “en una llengua fàcilment comprensible per als consumidors i altres usuaris finals i, almenys, en castellà”». Entre els «equips radioelèctrics» hi ha diferents aparells com ara receptors de televisió i de so, tauletes, càmeres digitals, auriculars, videoconsoles, lectors de llibres, telèfons mòbils o ordinadors.
Aquest reial decret seria una de les 16 normes aprovades durant el període esmentat. Plataforma per la Llengua considera que normatives com aquesta «intervenen de manera directa en el món de l’empresa o de l’intercanvi comercial a favor del castellà», més encara si es té en compte «l’obligació de fer servir “almenys” el castellà en les informacions i l’etiquetatge», fet que «contribueix a la degradació i residualització del català si no existeixen obligacions anàlogues a favor seu». Unes normatives, en definitiva, que «contribueixen a l’hegemonia ambiental de la llengua castellana i dificulten que la població es familiaritzi amb la terminologia en català, que es veu substituïda per la castellana».
Més exemples
Un altre dels àmbits en què segons l’entitat el castellà té tracte «privilegiat» respecte a altres llengües de l’Estat són les federacions esportives. En aquest sentit, assenyalen les resolucions de la presidència del Consell Superior d’Esports per les quals es publiquen els estatuts de les federacions estatals de bàdminton, tir al vol, natació, atletisme, esquaix, pesca i càsting, orientació, patinatge, judo i esports associats. Aquests estatuts «contenen una clàusula igualitària», que és que els webs han d’estar en castellà i també en les altres llengües oficials, però preveuen que «en cas de divergència ha de prevaldre la versió castellana».
Pel que fa a l’àmbit de les ajudes públiques destinades a promoure les bones pràctiques i el coneixement sobre la protecció de dades i drets digitals, Plataforma per la Llengua detecta set resolucions de l’Agència Espanyola de Protecció de dades per les quals s’aproven bases reguladores i es convoquen diferents premis «imposant als candidats que presenten els seus treballs en castellà o traduïts al castellà».
L’entitat posa altres tres exemples: una resolució de la Secretaria d’Estat d’Educació que imposa com a criteri d’avaluació la investigació de «les circumstàncies històriques de la traducció de les Sagrades Escriptures a l’espanyol des dels textos originals» en els currículums de l’ensenyament de l’assignatura de Religió Evangèlica; dues ordres del Ministeri de Defensa que regulen el currículum de l’ensenyament de formació d’oficials i que requereixen la capacitat de donar ordres clares en castellà i en anglès; i un reial decret que preveu que els pilots a distància de naus no tripulades i drons podran utilitzar el castellà en les dependències dels proveïdors de serveis de trànsit aeri, tot i que no es preveu el dret a utilitzar el català.
