El col·lectiu «Historias Desobedientes» arriba al País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol amb l’objectiu de trobar familiars de criminals de lesa humanitat que van participar en la repressió de la dictadura franquista perquè condemnen les actuacions dels seus avantpassats i recopilar, així, els seus testimonis per a «ampliar l’horitzó de la memòria». «No estem sols», reivindiquen els impulsors del projecte.
Amb aquesta intenció, el col·lectiu va organitzar un acte de presentació a València per donar a conéixer les «desobediències» d’algunes dones que, quan van saber que eren descendents de criminals i torturadors de distints règims dictatorials, van iniciar un procés de «memòria, veritat i justícia» amb l’esperança «d’ajudar» altres persones.
La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica –liderada per Rosa Pérez Garijo, d’Unides Podem–, de la Coordinadora d’Associacions per a la Memòria Democràtica del País Valencià, de la plataforma Arxiu, Guerra i Exili i del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló de la Plana.
«Historias desobedientes» és una organització que va sorgir a Buenos Aires a inicis del 2017 i està integrada per familiars de criminals de lesa humanitat de diverses dictadures que «reconeixen les atrocitats comeses pels seus propis familiars, les condemnen obertament i se sumen a la defensa dels drets humans per a restaurar la memòria silenciada dels pobles», diuen.
Entre els seus objectius hi ha el de col·laborar amb organitzacions de drets humans i amb les associacions de víctimes i familiars, participar en actes centrats en la defensa i l’aprofundiment dels drets humans, desenvolupar un treball d’educació i conscienciació al voltant de la memòria, contribuir en els processos contra els criminals de lesa humanitat i difondre els seus testimonis.
Loreto Urraca és neta de Pedro Urraca (1904-1989), conegut com «el caçador de rojos», un policia franquista acusat de perseguir els dirigents polítics de la República que es van refugiar a França després de la guerra.
Ella mateixa va descobrir al 2008, amb més de 40 anys, qui era el seu avi i, a partir d’aquell moment, va començar «un camí per a desafiliar-se d’aquest nom» i «denunciar públicament les seues actuacions». Per això, va escriure un llibre, Entre hienas (Funambulista, 2018), en el qual rebutja els fets que va dur a terme el seu familiar.
«Necessitava expulsar la ràbia i la vergonya que tenia, per això vaig decidir escriure», diu Loreto Urraca. Tres anys després de la publicació de la novel·la, un argentí que viu a Barcelona i que havia sentit parlar de «Historias desobedientes» va posar en contacte l’autora amb l’argentina Analía Kalinec, filla d’un condemnat a cadena perpètua per crims de lesa humanitat i fundadora del col·lectiu.
Loreto recorda que va sentir que «ja no estava a soles». «A l’altre costat de l’Atlàntic hi havia tantes persones com jo amb la necessitat de desvincular-se d’un nom tan tacat, d’una culpa que no hem d’heretar». «Quan descobreixes que eres descendent d’un victimari franquista repudies eixe nom i intentes desafiliar-te’n», assegura.
Per a ella, el més important és «l’aspecte personal de sentir-se malament, perquè et trobes que eres descendent d’un victimari franquista, una cosa que mai no m’ha fet cap gràcia», admet després de fer una crida a tots els descendents de criminals de lesa humanitat durant la dictadura franquista perquè facen el pas d’unir-se al col·lectiu. «És una qüestió d’ajuda entre nosaltres».
Analía Kalinec, actual presidenta del col·lectiu i una de les fundadores de «Historias desobedientes», explica que aquesta organització va sorgir per a rebutjar «les dècades d’impunitat a l’Argentina amb la imposició d’unes lleis d’obediència de punt final que van succeir el règim de Videla (1976-1981)».
Nascuda durant la dictadura, Analía destaca que durant aquells anys el seu pare, més conegut com «el Dr. K.» i «responsable de segrestos, tortures, assassinats i altres crims de lesa humanitat, no va ser jutjat», i lamenta que ella no va tindre coneixement de la seua història.
Amb 25 anys va descobrir «el vincle del seu pare amb la dictadura militar». Encara que reconeix que en un primer moment va pensar que «havia de ser un error i s’havia equivocat», quan el 2008 la causa va arribar a judici oral «va prendre consciència» dels crims comesos «a partir d’escoltar el testimoni de les víctimes». El seu pare va ser finalment condemnat a cadena perpètua per crims de lesa humanitat l’any 2010.
«Aleshores es va produir una fractura existencial i també familiar amb el meu pare», que ja estava a la presó, «i amb les meues dues germanes», les dues treballadores de la Policia Federal Argentina, relata Analía, al mateix temps que els seus familiars van iniciar el 2015 un judici civil per a declarar-la indigna, una figura legal per a evitar que poguera heretar. «Aquesta demanda busca bàsicament fer-me mal i imposar-me un càstig per no pensar com ells», lamenta.
La presidenta del col·lectiu també denuncia que «aquesta lògica de pensament criminal entén que cal eliminar a qui pensa diferent es continua reproduint dins les institucions com ara les forces armades i de seguretat i s’imposa dins de famílies de policies i militars argentins».
Verónica Estau representa les «Historias Desobedientes» xilenes i és neboda de Miguel Estay, més conegut com «El Fanta», responsable de crims de lesa humanitat durant la dictadura de Pinochet (1974-1990) que va ser condemnat a cadena perpètua i va morir el 2021 a la presó.
A més, Verónica també és filla de supervivents de la dictadura, per la qual cosa afirma que es va unir al col·lectiu per tindre «eixa doble relació». Destaca que des de l’organització «es treballa a cada país en determinades línies d’acció i iniciatives».
En aquest sentit, indica que «mentre que a Xile es treballa per la nova Constitució, a l’Argentina es lluita perquè els familiars puguen oferir el seu testimoni contra els seus pares i que aquest siga pres en compte als tribunals, perquè actualment hi ha una llei que ho impedeix».
