Aquest diumenge, l’últim del mes d’octubre del 2024, se celebrarà una nova edició de l’Aplec del Puig en un context singular per al valencianisme polític. Més-Compromís, que capitalitza aquesta celebració a l’esplanada present davant del monestir en què Jaume I va donar per tancada la fundació del Regne de València, es concentra aquest diumenge pocs dies després de l’últim congrés de la formació, que ha revalidat la continuïtat de la candidatura oficialista encapçalada per Amparo Piquer.
En canvi, l’independentisme valencià ha desconvocat la trobada alternativa que es fa cada any a l’adjacent muntanyeta de la Patà, des d’on entitats i partits que ressalten més l’ambició nacional en els seus discursos acostumen a emetre retrets contra la força més majoritària del valencianisme. El motiu, el cas judicial que assetja el president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), una de les entitats convocants, amb la qual els altres actors no volen compartir espai, tal com han fet públic algunes de les altres entitats.
D’aquesta manera l’Aplec del Puig, una cita fonamental per al valencianisme des de fa dècades, viurà una nova versió sense acte alternatiu, amb protagonisme total per a l’antic Bloc Nacionalista Valencià i en un moment en què el PP, i també Vox en diversos ajuntaments, ostenten l’hegemonia política del País Valencià a l’espera que l’oposició es reformule i puga preparar-se per a plantar cara la dreta i l’extrema dreta en futures cites electorals.
Un Aplec enmig de l’adversitat
No és, però, ni de bon tros, la primera vegada que l’Aplec del Puig se celebra en condicions d’adversitat. De fet, si s’atenen els precedents, aquest esdeveniment naix com un acte de reafirmació nacional l’any 1915 a través d’un valencianisme incipient emmirallat en el catalanisme que havia sigut capaç d’erigir la Mancomunitat. Eren temps de restauració borbònica, i per tant de centralisme accentuat en què la realitat autonòmica quedava ben lluny.
No seria fins al 1960 que el valencianisme recuperaria aquest Aplec amb vocació de continuïtat, ara a Llíria (Camp de Túria) el 16 d’octubre d’aquell any amb l’empenta de l’històric Adolf Pizcueta, que ja havia sigut protagonista del valencianisme els anys vint i trenta, i de tota una jove generació que acabaria marcant època. L’editor Eliseu Climent, l’activista Josep Lluís Codonyer o l’historiador Alfons Cucó, que més tard seria senador del PSOE, hi serien presents a només dos anys que el gran inspirador d’aquell moviment nacionalista, Joan Fuster, publicara Nosaltres els valencians, la seua obra de referència.
Després d’un segon Aplec a Alcoi a l’any següent i d’un tercer a Castelló de la Plana el 1962, al 1963 n’hi havia un nou esdeveniment d’aquestes característiques previst a Bocairent, a la Vall d’Albaida, que la Guàrdia Civil va aconseguir dissuadir a còpia de repressió. Efectivament, l’esmentat Joan Fuster havia dibuixat amb cara i ulls aquell moviment efervescent que amb els seus escrits era més fàcil d’identificar. Després d’anys d’irrellevància, el valencianisme ja era incòmode per a la dictadura.
Va ser això el que va provocar que a l’any següent se celebrara un Aplec amb una romeria a peu des de València fins al Puig, tal com se celebra actualment, però de manera ben dissimulada i sense cap exhibició ideològica. Aquell 1964, per cert, va ser l’any de la fundació del Partit Socialista Valencià, el primer d’inspiració fusteriana i que cal no confondre amb el posterior PSPV que s’acabaria fusionant amb el PSOE l’any 1978.
El 1965, un any més tard, el valencianisme es va concentrar per primera vegada a la muntanyeta de la Patà amb una jornada de convivència nacionalista desenvolupada amb certa discreció pel que fa als elements més evidents de politització. Tres anys més tard, el 1968, la Guàrdia Civil tornaria a impedir l’Aplec envoltant el monestir del Puig, fet que en retardaria la represa fins al 1977, ja durant la Transició, pocs dies després de la històrica manifestació del 9 d’Octubre a València.
El fracàs de la Transició, que va deixar un resultat ben decebedor entre el valencianisme, no va interrompre aquest Aplec, que s’ha continuat celebrant en situacions de diferents graus d’adversitat, però sempre des d’una cultura de resistència i de reafirmació que enguany tornarà a estar visible a la localitat de l’Horta Nord, com cada darrer diumenge d’octubre.
