L’alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco (PP), ha rebut el filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Española de la Universitat Jaume I (UJI), Santiago Fortuño, qui l’ha entregat un «informe tècnic» sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà conjuntament amb la valenciana. Actualment, la ciutat només de denominació monolingüe en llengua autòctona.
A la reunió també estaven la regidora de Cultura, María España, i el tinent d’alcaldia, Vicent Sales, ambdós també del PP, partit que governa amb Vox el consistori. Segons l’alcaldessa, l’informe «avala l’ús històric del doble topònim», en valencià i en castellà, «des de pràcticament la fundació de la ciutat, i a més discuteix alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com ara «la imposició del terme “Castelló” a partir del Decret de Nova Planta de 1707 o la castellanització del topònim “Castelló” cap a “Castellón” amb un sufix afegit de manera errònia», argumenten des del consistori.
L’informe indica que el nom de «Castellón», en castellà, ix documentat per primera vegada a inicis del segle XIV, poc després de la conquesta de Jaume I. L’alcaldessa defensa la recuperació de la toponímia castellana per ser un dels seus compromisos electorals i assegura que la doble denominació no és excloent. Begoña Carrasco també diu que s’aprovarà l’informe esmentat al ple municipal convocat per al pròxim 30 de maig, i que després d’aquesta aprovació s’obrirà un procés d’informació pública per a rebre al·legacions per, posteriorment, aprovar definitivament la incorporació del topònim castellà a l’oficialitat municipal.
L’AVL avala la toponímia només en valencià
A inicis del 2019, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entitat competent en matèria lingüística al País Valencià, va avalar per unanimitat la denominació de Castelló de la Plana únicament en valencià després d’un informe que va emetre la Secció d’Onomàstica i que tenia en compte l’etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana recollits als manuals especialitzats.
Segons aquell informe, «Castellón» no era el resultat d’una evolució castellana, sinó l’adaptació morfològica posterior a partir del terme original, «Castelló», ja que a la carta de poblament de 1239, el primer document original apareix amb la forma llatina de «Castellione», i que als escrits de la Cancilleria Reial de 1244 a 1399 apareix el nom de «Castellóde Borriana». No és fins un sens de 1609, segons aquest informe, que apareix la denominació castellanitzada.
Tal com indica també l’AVL, el Decret 69/2017 de la Generalitat Valenciana, de 2 de juny, dona prioritat a la forma autòctona del topònim amb l’objectiu de salvaguardar la toponímia tradicional.
