La Universitat de València ha publicat l’«Informe sobre la proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa», coordinat per la professora Vicenta Tasa i elaborat, també, pels professors Rafael Castelló, Alfons Esteve, Alícia Martí, Miquel Nicolàs, Manuel Pérez-Saldanya i Manel Perucho, en el qual tots ells critiquen amb contundència la llei que pretenen aprovar PP i Vox a les Corts Valencianes.
En concret, els acadèmics critiquen que la proposta de la llei, vista des de les perspectives sociolingüística, pedagògica i jurídica, «constitueix un clar retrocés quant a l’ordenament de l’educació plurilingüe» i consideren la norma «innecessària, discriminatòria i recessiva, que trenca el consens conformat al voltant de la LUEV al llarg de quaranta anys». I apunten, a més, que «invocant el valor suprem de la llibertat d’elecció lingüística, arracona en la pràctica els valencianoparlants, que no podran fer valer els seus drets».
Entre les raons que argumenten hi ha el fet que la llei «parteix de dues premisses errònies». La primera és considerar que el valencià és una llengua normalitzada que «conviu harmònicament amb el castellà en una situació de bilingüisme simètric». I la segona, creure que en l’àmbit educatiu, «com a conseqüència de l’ordenament legal vigent, la llei de plurilingüisme de 2018, amb el model d’organització plurilingüe PEPLI, s’ha discriminat els castellanoparlants».
Expliquen, també, que la nova norma es proposa sense haver avaluat anteriorment els resultats de l’aplicació del PEPLI als centres escolars valencians, i recorden que com a norma genèrica els indicadors demostren que «els alumnes escolaritzats amb programes en què el valencià era llengua vehicular majoritària obtenen millor rendiment escolar que els educats majoritàriament en castellà».
Alhora, interpreten que la norma entra en conflicte amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, sobretot a la zona de predomini lingüístic castellanoparlant, on es nega a l’alumnat el dret a conèixer les dues llengües oficials per a «poder usar-les de manera lliure i plena». També el fet que «invoca el dret de les famílies o els tutors legals a triar la llengua vehicular o d’instrucció, però la llibertat d’elecció lingüística només es fa efectiva per als castellanoparlants, mentre que la tria del valencià es veu entrebancada per un seguit de traves i condicionants que no s’apliquen al castellà», a més «d’excloure la comunitat educativa del procés de decisió».
D’altra banda, assenyalen que «prescriu de manera arbitrària una reducció del temps lectiu en valencià, quan aquesta és la llengua base de l’ensenyament, imposant el topall del 20% màxim entre la franja d’escolarització en la llengua pròpia i la que es verifique en castellà, sense cap mena de fonamentació pedagògica», i alhora lamenten que la norma «discrimina l’alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà perquè hi fomenta la desafecció envers el valencià i vulnera el dret d’accedir-hi a l’educació plurilingüe en les mateixes condicions que l’alumnat valencianoparlant».
Un altre dels motius del rebuig és el fet que la norma «atempta contra el que prescriu la LUEV i n’invalida l’objectiu estratègic», que és «l’assoliment, per part de l’alumnat, d’una competència equilibrada en les dues llengües oficials a l’acabament de l’escolarització obligatòria». Per últim, apunten que el model que configuraria la norma minoritzaria encara més el valencià en l’educació i «tendiria, de facto, al monolingüisme», a més de «desproveir el professorat dels referents imprescindibles per a exercir la seua funció docent, ja que no s’hi apunten objectius estratègics, línies metodològiques ni procediments d’avaluació».
Altres conclusions que trauen els elaboradors de l’informe sobre les conseqüències d’aquesta llei és que desincentivaria l’aprenentatge dels neoparlants que volen incorporar-se al valencià, que establiria una jerarquia dels centres educatius en virtut dels percentatges de llengua instrumental, que reduiria encara més l’ús com a llengua instrumental del valencià, que devaluaria els títols de coneixement del valència expedits per la Generalitat, que reforçaria els prejudicis negatius envers la llengua i que agreujaria l’allunyament entre les comunitats parlants i entre territoris «en lloc d’afavorir la integració dels valencians».
