Amb contundència. Així és com s’ha expressat el morellà Manuel Milian Mestre, establert des de fa dècades a Barcelona, contra el president valencià Carlos Mazón. Milian, conegut per haver col·laborat en diversos mitjans de comunicació, va ser diputat del PP entre 1989 i l’any 2000 al Congrés, i va ser l’home més actiu al costat de Manuel Fraga a Catalunya ja des dels últims anys del franquisme.
Aquest expolític i periodista, que va nàixer a Morella (Ports) el 1943, ha participat en la tertúlia del programa «Tot es mou», a TV3, on s’ha referit a l’episodi catastròfic que està vivint el País Valencià. En un vídeo de la seua intervenció, compartit a les xarxes socials, Milian s’ha expressat amb enuig sobre la situació generada.
«M’encabrona la misèria de la política. Per qüestions partidistes no es poden fer barbaritats com el senyor Mazón ha fet eliminant la Unitat Valenciana d’Emergències. Això és una barbaritat. I a mi, que vaig fundar el partit en què està el senyor Mazón, em pareix execrable, i per tant vull condemnar-ho obertament». Milian diu que «condemne els polítics que no tenen un sentit suprapartidista i que no tinguen de veritat un compromís de servei al poble».
‼️ A quin punt d’incompetència i negligència criminals has d’haver arribat perquè un dels mateixos fundadors del Partit Popular et demanin la dimissió com a president de la Generalitat Valenciana, @carlos_mazon_ .
— Gerard Furest (@gerard_furest) October 31, 2024
Escolteu, escolteu 👇 pic.twitter.com/LvpIXAsokA
El tertulià ha conclòs que «un polític que fa aquesta misèria ha de ser expulsat de la política. No hi ha dret».
Manuel Milian Mestre
Conegut per les seues col·laboracions en diversos mitjans de comunicació, Milian Mestre va col·laborar amb Manuel Fraga quan era ministre a mitjan anys setanta encara durant el franquisme. El periodista va ajudar Fraga a fundar Aliança Popular i posteriorment el PP, partit amb què va ser diputat entre 1989 i el 2000 al Congrés. Milian va abandonar el partit per discrepàncies amb la posició de la formació amb la qüestió catalana, especialment delicada per la interposició del recurs d’anticonstitucionalitat contra l’Estatut del 2006. Al seu torn, aquest periodista també ha treballat durant anys en Foment del Treball, la patronal catalana més destacada.
