Aquest estiu ha estat –i més enllà de les onades de calor- especialment càlid per als docents que esperaven una adjudicació de plaça a l’educació pública. Si aquest és un sistema que deixa molts interins en una espècie de seminomadisme, obligats a buscar pis o escola pels xiquets en a penes unes setmanes d’agost, enguany, el caos en els llistats d’adjudicacions –repetits fins a cinc voltes i encara sense haver resolt totes les errades– ha deixat milers d’interins en una paràlisi vital, sense saber on hauran de desplaçar-se a menys de deu dies per a l’inici de curs.
Però que ha passat? Mentre pels fòrums de docents corrien tot tipus de rumors –des d’un atac deliberat a l’educació pública fins a una «reserva de places» per a gent afí- el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, no ha dubtat en acusar el programa informàtic, «la mala gestió del Botànic» i, fins i tot els funcionaris del caos generat, amenaçant amb denunciar judicialment a persones que havien cessat del càrrec.
Més enllà d’aquests rumors, i aquestes excuses, Diari La Veu ha parlat amb nombroses persones, des de treballadors d’Educació, sindicalistes i antics càrrecs polítics del Botànic per oferir una fotografia més exacta del que ha estat una tempesta perfecta on s’han sumat factors estructurals –com uns programes informàtics obsolets i manca de personal- amb un canvi de govern, una situació extraordinària –concurs de mèrits- i una increïble inoperància política.
Manca de recursos humans i tècnics
Comencem pel principi. Totes les veus consultades coincideixen que el programari que es fa servir per a fer els llistats de les adjudicacions –que data del 1999- «va amb pedals», però també és cert que fins ara no havia fallat mai. Enguany la situació era prou més complicada, ja que als canvis introduïts pel procés d’oposicions cal sumar-hi el del concurs de mèrits. Però açò –i ací també hi ha unanimitat- podria justificar alguns retards o més errades, però no un desgavell d’aquesta mida. «Pareixia que no sabien fer-lo servir –expliquen des de l’STEPV-, van agarrar llistes que s’havien de combinar, com les de primària i secundària, ja que hi ha gent que es troba a les dues i les van fer per separat, amb resultats ridículs com que hi havia gent que tenia dues places». Aquesta incapacitat per a fer-lo servir la corrobora el fet que la primera versió de les llistes es va fer tenint en compte la nota de l’examen i no el barem total, el que va descol·locar tot l’ordre. «És una errada de principiant», explica una funcionària.
Però qui havia de fer servir el programa? És que l’equip tècnic canvia amb el canvi de govern? Ací ens trobem amb el segon problema estructural: la manca de personal. Segons denuncia el Sindicat de Treballadors de l’Administració i Serveis (STAS): «Molta part del personal de la conselleria d’Educació són docents en comissió de serveis que fan tasques administratives que no els pertoquen, i açò no ho ha canviat cap govern». Aquest sindicat ja va guanyar judicialment una denúncia en aquest sentit en lèpoca en que Alejandro Font de la Mora era el titular de la conselleria, però pareix que en més de dotze anys no ha canviat res. Una alt càrrec d’Educació del Botànic reconeix el problema i acusa al Decret Montoro de la manca crònica de funcionaris, que obliga a que part dels docents en comissions de servei –majoritàriament com a assessors tècnics pedagògics- «s’acaben ensenyant a fer excells i resoldre faenes administratives».
Aquests docents en comissió de servei són els «200 endollats» que Rovira reconeixia haver cessat de forma fulminant i, probablement, també una part important del personal que hauria necessitat per fer les llistes correctament. A més, aquests cessaments va tenir una altra conseqüència que, probablement, van calcular mai des de conselleria, i és que en tractar-se de docents funcionaris –amb plaça- en retornar als seus centres van fer reduir en 200 les places disponibles, fent córrer tota la llista i incrementant el caos
Renúncies i cessaments
Aquests 200 cessaments estan relacionats amb l’altre element d’aquesta tempesta perfecta: el canvi de govern. Habitualment les eleccions autonòmiques són al maig i mai –o com a mínim el 2015- no hi va haver aquests problemes. «Des del març que nosaltres ja portàvem preparant l’inici del nou curs –explica una alt càrrec d’Educació durant el Botànic- i quan vam veure el resultat de les eleccions vam seguir treballant per responsabilitat perquè tot anara bé. Fins i tot vam assumir que a alguns ens tocaria continuar fins al 15 de setembre, sota un govern de PP i Vox, el que no ens feia massa gràcia. La sorpresa va venir quan Rovira ens va cessar a tothom, inclosa la directora general de Personal Docent [Maria Ángeles Herranz] que es qui té el coneixement de tot el procés».
A aquest cessament va sumar-se la desaparició de la nova directora general de l’àrea, Sonia Sancho, s’absentara de l’oficina durant pràcticament dues setmanes mentre el caos anava fent-se més i més gran. Oficialment l’absència va deure’s a les necessitats de cuidar un familiar i que va estar teletreballant durant tota la crisi, però una funcionària ha explicat a La Veu que al departament «era vox pópuli que se n’anava a Xàbia perquè no volia perdre l’apartament, ja que ho havia dit ella mateixa».
En relació a les amenaces de persecució judicial pels cessaments, cap de les persones consultades veu «que puga anar enlloc». «El que no pot pretendre Rovira és cessar un secretari autonòmic o un director general i no esperar que el seu equip se’n vaja amb ell. Tot és una cortina de fum», explica l’alt càrrec citat abans. Des de l’STEPV demanen a Rovira «que se centre en resoldre els problemes i deixe de tirar pilotes fora. Ara del que es tracta és que l’1 de setembre tothom tinga la seua plaça».
