L’inici d’aquest curs educatiu servirà per a prendre el pols a les entitats que treballen per una educació pública, digna, de qualitat i en valencià de nord a sud del país i per a mesurar la seua capacitat de convocatòria. Així ho han evidenciat les diferents plataformes que treballen perseguint aquest objectiu en un context d’absoluta adversitat, generat per PP i Vox, amb l’anomenada llei de «llibertat educativa» que des d’aquests espais han denunciat des del minut zero.
La «llibertat educativa» té, com a eixos fonamentals, l’intent de marginar el valencià de l’educació pública i l’aplicació d’un districte únic que perjudica el sistema d’educació pública en benefici de la privada i de la concertada. Una decisió que no és gens casual i que obeeix a un projecte polític, el de la dreta i l’extrema dreta espanyola i castellanista, que vol imposar el seu model a través d’una educació controlada per l’economia privada i discriminant, tot just, el sistema educatiu públic, que és el que escapa del seu control i el que s’ha constituït per a garantir la igualtat d’oportunitats.
Prova d’aquesta discriminació són els recursos que està perdent l’educació pública amb places que encara no han sigut substituïdes, amb obres que no han sigut finalitzades i amb la conseqüent reubicació parcial –tot i que sense data de finalització– de l’alumnat. Per descomptat, la greu injustícia de la marginació del valencià dins d’aquest sistema també obeeix a un projecte polític que volen monolingüe en castellà, com el futur de la societat valenciana, disfressant de «llibertat» el fet que les famílies passen a tindre el «dret» que els seus fills i filles no aprenguen aquesta llengua. Un dret que, evidentment, no existeix en cap altra matèria ni idioma.
Davant d’això, i davant l’actitud d’una Conselleria que no ha atès les demandes de les entitats que treballen per l’educació pública, només una mobilització permanent podrà plantar cara a aquestes adversitats. En altres territoris, com ara les Illes Balears, la contestació a aquestes propostes van ser tot un èxit i van aturar pretensions similars contra la llengua i contra l’educació pública i de qualitat.
Al País Valencià caldrà explorar una resposta similar en defensa d’un pilar fonamental per a la societat del benestar com és el de l’educació pública. Tan fonamental, de fet, que els enemics del benestar el volen deteriorar tant com siga possible.
