Aquest matí a les Corts Valencianes han comparegut diversos experts a propòsit de la comissió organitzada per a proposar esmenes a les lleis proposades pel PP i Vox. Una d’aquestes és l’anomenada «llei de llibertat educativa», que ha sigut durament criticada per Joaquim Dolz. Aquest catedràtic honorari en didàctica de les llengües fa dècades que treballa a la Universitat de Ginebra, a Suïssa,i ha indicat que les llengües «són patrimoni de tots, i l’educació i l’ensenyament són una responsabilitat col·lectiva».
Segons Dolz, el projecte de llei presentat a Les Corts per part de PP i Vox no compleix amb les exigències necessàries per a un ensenyament plurilingüe. En aquest sentit, assenyala quatre factors. El primer fa referència a la «vitalitat lingüística de les llengües ensenyades», i explica que una llengua no és apresa pels xiquets si no l’escolten en diferents situacions de comunicació i, per tant, no compta amb un context en què la puguen parlar. «La recomanació científica i tècnica és reforçar l’ús de les llengües ensenyades si realment es vol permetre desenvolupar els usos per a tots», i «cal lamentar que el projecte de llei no prenga en consideració la situació de minorització històrica del valencià i el fet que, malgrat els avanços en el domini de l’escriptura, l’ús continua disminuint».
El segon factor parla de «les actituds i els preconceptes sobre les llengües ensenyades», i indica que «sense actituds positives sobre les llengües, els alumnes no entren en l’aprenentatge». En aquest sentit, considera que «la llei, en lloc de reforçar una visió positiva del plurilingüisme, reforça el conflicte i la interposició de les llengües afavorides». Al vídeo següent es pot escoltar la intervenció de Dolz entre els minuts 40 i 66.
Com a tercer factor, Dolz assenyala «l’organització escolar i la progressió curricular dels aprenentatges en les diferents llengües ensenyades com una necessitat per a fer possible el projecte del plurilingüisme». En aquest sentit, «el caos de les sol·licitacions mixtes proposades pel projecte de llei dificulten als centres educatius i a tot el professorat l’organització d’un ensenyament progressiu de qualitat».
I per últim, el catedràtic fa referència a la «necessària implicació del professorat», i critica que el projecte de llei «no té en compte, ni les competències professionals del professorat en matèria d’ensenyament de llengües ni d’ensenyament de les matèries escolars en les diferents llengües ni la capacitació ni la formació del professorat per als nous reptes que s’hi proposen».
Crítiques
Amb aquests arguments, Dolz demanava retirar el projecte de llei i potenciar l’ensenyament plurilingüe «en un context multilingüe molt heterogeni», ja que «l’administració no pot eludir la responsabilitat d’un ensenyament de qualitat». «Estic segur que tota reforma que no consulte el professorat, que no passe per una experimentació inicial i que no verifique els resultats de qualitat promesos, està condemnada al fracàs».
El catedràtic també advertia que «la llei que volen aprovar no aconseguirà mai una igualtat de competències per part de l’alumnat», i «és, per tant, una llei irresponsablement discriminatòria. Jo ho sé, i crec que vostès també», criticava.
