El relleu a la Conselleria d’Agricultura, que des d’ara dirigirà Isaura Navarro, té moltes més lectures a banda de les competencials. Mireia Mollà, la consellera destituïda, va ser la líder d’Iniciativa del Poble Valencià durant anys fins aquest mes de febrer, quan el tàndem format per Aitana Mas –actual vicepresidenta– i Alberto Ibáñez la va substituir. Mollà havia arribat a la Conselleria després de presentar-se com a alcaldable de Compromís a l’Ajuntament d’Elx, que va passar de quatre a dos regidors el 2019. Poc després seria nomenada consellera del Botànic II. Ella i Mónica Oltra eren les representants d’Iniciativa a l’executiu, i cap de les dos ha aconseguit esgotar la legislatura, si bé per circumstàncies ben distintes.
Aitana Mas i Alberto Ibáñez ja van alertar les bases d’Iniciativa, la segona pota de la coalició Compromís, que calia regenerar la formació, sorgida d’una escissió d’Esquerra Unida protagonitzada, entre d’altres, per Pasqual Mollà, pare de la ja exconsellera i tot un referent d’aquest corrent. Els dos nous líders del partit feien una crida a «reconnectar-se urgentment amb el carrer» i a «explicar la nostra tasca a les institucions per a aportar certeses, seguretat i cohesió». També demanaven «renovar forces i guanyar implantació territorial».
Ara, Mas ha decidit destituir Mollà –el president Puig ho ha executat, atès que és qui en té les facultats– per «una qüestió de confiança» i per a mantindre el Govern valencià cohesionat. Ho fa pocs dies després que Mollà criticara en públic que les conselleries d’Economia –en mans de Compromís– i de Territori –PSPV– no estaven suficientment compromeses amb el canvi climàtic. Alhora, Mas també desconfiava de les modificacions que Mollà pretenia fer d’algunes partides en els pròxims Pressupostos perquè la seua Conselleria absorbira més fons. Des de l’equip de la consellera, en canvi, consideren que no han rebut suficients explicacions sobre el motiu del cessament. El cert és que Aitana Mas ja va demanar evitar «personalismes» després dels últims episodis de la consellera destituïda. Fins i tot Papi Robles, síndica de Compromís, va contradir Mollà quan, després d’assenyalar les conselleries citades de Territori i d’Economia, Robles va dir que «totes les persones implicades en el Consell treballen amb el màxim rigor».
Mollà, nascuda a Elx l’any 1982, també va fundar Iniciativa després de ser expulsada d’Esquerra Unida. Va ser elegida diputada a les Corts el 2007, des d’on va destacar la seua denúncia constant contra la corrupció del PP, especialment contra l’exconseller de Sanitat Rafa Blasco a la fiscalia anticorrupció. Blasco acabaria condemnat a presó. Després del seu pas per l’Ajuntament d’Elx en la legislatura de 2015-2019, va ser nomenada consellera i va haver d’afrontar episodis com ara el de les pluges torrencials de la DANA del 2019 al Baix Segura, a la qual va respondre amb el pla Vega Renhace. Mollà també s’ha mostrat contrària a l’ampliació del Port de València i a les retallades en el transvasament Tajo-Segura, si bé des del sector primari mai no li han dipositat tota la confiança. La mort de deu ases al desert de les Palmes va provocar dos dimissions al seu departament, i va ser criticada per la seua absència durant els primers dies dels incendis que van cremar desenes de milers d’hectàrees a la Marina Alta i a l’Alt Palància.
La ja exconsellera també ha liderat projectes com ara la Ruta Valenciana del Biogàs, amb què es pretén instal·lar cent plantes arreu del País Valencià per a transformar residus en aquest material gràcies als fons europeus. La seua trajectòria, cal dir, no s’entén sense la influència determinant de la seua família, que ha exercit el lideratge de Compromís a través d’Iniciativa al sud des que es fundara la coalició. Sense Pasqual Mollà haurien sigut més complicades les confluències dels valencianistes amb Podem i amb Esquerra Unida el 2016. L’entesa amb Íñigo Errejón també ha tingut els Mollà com a protagonistes, que també han estat criticats per l’excessiva influència de Pasqual, el pare. No debades, més enllà de la trajectòria política de l’ara exconsellera, els seus dos altres germans també han ostentat càrrecs públics relacionats amb la coalició: Cristina Mollà va ser cap de premsa de la Conselleria de Transparència que va dirigir l’alacantí Manuel Alcaraz i Lluís Mollà va ser assessor de la senadora Dolores Pérez.
La substituta de Mireia Mollà serà Isaura Navarro, també d’Iniciativa, exdiputada d’Esquerra Unida al Congrés i fins ara secretària valenciana de Salut. D’aquesta manera, el partit no perdrà representació al si del Govern valencià. Els últims anys, Iniciativa ha guanyat pes al si de la coalició Compromís, i la disputa amb l’antic Bloc per liderar llistes electorals serà un dels eixos al voltant dels quals girarà la campanya per a les municipals. Alacant, Elx, Castelló de la Plana o Gandia són ciutats en què el candidat o candidata encara no està decidit, i la tria dependrà dels pactes entre els dos partits o del resultat de les primàries on s’enfrontaran.
En canvi, els canvis al si del Govern valencià no han procedit només des de la part d’Iniciativa. El vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau (Unides Podem) va abandonar el càrrec després dels seus enfrontaments amb Pilar Lima, dirigent de Podem al País Valencià. Hèctor Illueca li va prendre el relleu a l’estiu del 2021. Al maig d’enguany, Ana Barceló va deixar la Conselleria de Sanitat per a esdevenir síndica de les Corts i més tard per a ser confirmada com a alcaldable del PSPV a Alacant. La va substituir l’independent Miguel Mínguez. En el mateix moment, Arcadi España va deixar Territori per assumir Hisenda en substitució de Vicent Soler, qui va abandonar la Conselleria una vegada es va evidenciar que no hi hauria reforma del finançament, un objectiu pel qual Soler havia lluitat durant set anys de manera incansable. Rebeca Torró cobriria el buit deixat per España en Territori. Per últim, Josefina Bueno, també del PSPV, va substituir Carolina Pascual al capdavant d’Universitats.
