Aquest dijous, hui mateix, se celebra una vaga educativa al País Valencià contra la llei de la falsa «llibertat educativa» que PP i Vox aprovaran pròximament a les Corts Valencianes. Aquesta proposició de llei, com se sap, fomenta l’educació privada i concertada en detriment de la pública, que veu reduïts els seus recursos –decisió que els docents experimentaran en primera persona–, i sobretot patiran les famílies, que a més tornaran a patir la segregació a través del districte únic. A més, com calia esperar, el valencià patirà un arraconament insultant l’escola pública, especialment als territoris castellanoparlants del País Valencià, on no es veuran gens incentivats a aprendre l’idioma del país per caprici del Consell.
Els docents i les famílies s’han alçat en vaga general en aquest sector públic. Sobta com, en només un any, el conseller d’Educació José Antonio Rovira i el Consell valencià en el seu conjunt han situat un dels grans actors del funcionariat d’aquest país, el docent, en contra de les seues mesures. Tal com han denunciat sindicats de docents i les associacions de mares i pares d’alumnes, el conseller no s’ha mostrat en cap moment disposat a prendre nota de les seues queixes i ha justificat tota la seua política en els resultats electorals del 28 de maig del 2023.
És evident que, amb majoria parlamentària derivada d’unes eleccions democràtiques, un govern té potestat per a legislar en funció del seu parer. Però les democràcies es caracteritzen, justament, pel fet d’intentar governar per a tothom, i no legitimen una majoria a girar l’esquena als professionals públics afectats per les noves lleis dissenyades per un executiu. Més encara quan, com és el cas, aquesta llei no incorpora criteris pedagògics ni busca l’excel·lència de l’alumnat, sinó que només té dos objectius: beneficiar l’escola concertada i privada, majoritàriament vinculada a l’Esglèsia catòlica, en perjudici de l’escola pública i arraconar el valencià d’un dels seus principals àmbits de normalització, com és l’escola.
L’arrogància del senyor Rovira ha de ser resposta aquest dijous amb una mobilització històrica que ha de fer reaccionar el Consell. I si no, com a mínim, ha d’aconseguir fer entendre al govern valencià que aquesta mesura, encara que s’aprove, no els eixirà gratis, i que tenen mig país en contra de les seues decisions arbitràries i fonamentalistes. Això dependrà del nivell de contundència amb què responga la ciutadania.
