Fa uns dies el Consell va aprovar el decret que determina el calendari laboral al País Valencià per a l’any 2024. Entre les decisions que van sobtar va ser la retirada del dia de Sant Joan, 24 de juny, com a dia festiu arreu del territori.
La condició festiva d’aquesta festa era una demanda històrica dels alacantins, que l’havien plantejat en reiterades ocasions com a festivitat d’àmbit «autonòmic» per a no perdre les dues festivitats tradicionals d’àmbit local, que tradicionalment han sigut el dia de Santa Faç, el penúltim dijous d’abril; i el dia de Sant Joan fins que va ser decretat festiu per part del Consell de Ximo Puig.
Enguany, en canvi, l’executiu liderat per l’alacantí Carlos Mazón ha retirat la festivitat d’aquesta jornada i ha obligat l’Ajuntament a reubicar-la com a festivitat d’àmbit local. La polèmica ha arribat a tal punt que l’Ajuntament d’Alacant, també liderat pel PP i del qual Mazón va ser regidor durant l’anterior legislatura –al mateix temps que presidia la Diputació–, ha protestat davant aquesta decisió a través del seu vicealcalde, Manuel Villar.
«No podem dependre del fet que un alacantí haja de recuperar eixe dia», deia el regidor, qui també assegurava que «no estem d’acord» amb la decisió. La patronal local, històrica aliada de Mazón en tant que l’actual president valencià va ser director gerent de la Cambra de Comerç d’Alacant entre 2009 i 2019, també ha rebutjat la decisió i demana que el 24 de juny, que l’any que ve caurà en dilluns i que és el dia en què se celebra la tradicional cremada dels monuments foguerers, siga festiu d’àmbit valencià. I és que les Fogueres de Sant Joan, festivitat a la qual els hostalers deuen bona part dels seus ingressos, es veurien beneficiades tant de retindre els alacantins que treballen a fora durant aquesta jornada a la ciutat com d’aguantar durant un dia més els visitants.
Mazón, que no s’ha pronunciat sobre aquesta situació incòmoda, obri el primer capítol inesperat de discrepàncies amb els dirigents polítics i empresarials de la seua ciutat. Amb aquests últims ha mantingut una sintonia especialment accentuada durant els últims quinze anys, tot i que amb els dirigents polítics locals la relació no sempre ha sigut fàcil.
De fet, l’èxit electoral ha fet reconciliar Mazón amb Luis Barcala, alcalde de la ciutat, després d’anys en què ambdós dirigents s’han enfrontat per controlar el partit a la ciutat. Mazón, que va intentar situar la diputada Macarena Montesinos com a alcaldable el 2019 en detriment de Barcala, no va aconseguir culminar aquest moviment ateses les bones relacions de l’alcalde actual amb els qui aleshores dirigien el PP valencià: Isabel Bonig i Alberto Fabra.
Aquesta disputa va quedar soterrada pel nou cicle polític obert aquest mes de maig, quan Mazón va assolir la presidència de la Generalitat i Barcala va retindre amb solvència l’alcaldia d’Alacant. Però les queixes dels dirigents polítics locals, explícites contra el Consell, a qui acusen d’haver pres una decisió «incomprensible», fan ressuscitar aquestes desavinences davant una política que no ha tingut el silenci com a resposta.
De fet, el «poder alacantí» pel qual clamava Mazón per a accedir a la presidència de la Generalitat, quan invocava la vella rivalitat amb València, s’ha demostrat poc influent en aquesta decisió que encara portarà més conseqüències.
