Les eleccions del 28 de maig no només van constatar el gir a la dreta que ha fet el País Valencià. Aquests comicis, sobretot a nivell municipal, van servir per a evidenciar que el que abans resultava una rèmora per a diversos partits, ara ja no ho és tant. Es tracta dels candidats amb comptes pendents amb la justícia o amb un passat de sospites que, en molts casos, no han vist reflectida aquesta adversitat a les urnes.
El cas més destacat és el del candidat del PP a Oriola, capital del Baix Segura. José Vegara ha millorat els resultats del seu partit respecte a fa quatre anys, i haurà de declarar d’ací a uns mesos davant una acusació per dos delictes fiscals i un de falsedat documental. En concret, Vegara, que en primer terme va negar la vigència d’aquesta acusació, es troba assenyalat per haver planificat presumptament un frau a Hisenda a través de factures falses quan dirigia la ITV del Baix Segura.
Curiosament, Vegara ha continuat amb la tradició del seu partit a Oriola, atès que tots els alcaldes del PP a la capital del Baix Segura han tingut problemes amb la justícia. El cas més cridaner va ser el de Luis Fernando Cartagena, també exconseller d’Obres Públiques amb Eduardo Zaplana, que va ser condemnat a quatre anys de presó per quedar-se amb els 50.000 euros d’una donació que corresponia a unes religioses. El seu successor a l’alcaldia, José Manuel Medina, va ser imputat i suspès de militància per part del PP en el context del cas Brugal, que també va afectar l’alcaldessa posterior d’Oriola, Mónica Lorente. Al seu torn, Emilio Bascuñana, predecessor de Vegara, ha estat imputat per cobrar 200.000 euros de la Conselleria de Sanitat –concretament de la delegació territorial– sense presumptament haver anat a treballar, tot i constar com a assessor.
També al Baix Segura, el candidat del PP a Callosa de Segura, que previsiblement mantindrà l’alcaldia, ha perdut un regidor però ha sigut el més votat tot i estar investigat per no haver actuat davant possibles irregularitats urbanístiques. Es tracta de Manuel Martínez Sirvent. Un dels seus rivals en la cursa electoral, Javier Pérez Trigueros, va ser alcalde de la localitat entre 2003 i 2015 amb el PP, i enguany aspirava a recuperar el màxim càrrec municipal amb una candidatura local que li ha atorgat tres regidors, tot i comptar en el seu currículum amb una inhabilitació per concedir obres a la seua pròpia empresa a través de l’Ajuntament que ell mateix presidia.
Els alcaldes imputats al Baix Segura no només són del PP. Luis Vicente Mateo, alcalde socialista de Benferri, ha revalidat els cinc regidors tot i haver estat condemnat per assetjar un funcionari municipal. I José Manuel Butrón, de Los Montesinos, està immers en un procés idèntic a falta de sentència.
Més al nord, a Requena, l’alcalde socialista Mario Sánchez, el més votat el 28 de maig, va ser imputat pel cas Taula per la contractació d’uns serveis presumptament no prestats, tot i que l’acusació va acabar sent arxivada. A l’Horta Sud, concretament a Mislata, tot i que no hi ha hagut cap imputació formal, la situació del regidor de Festes, Antonio Arenas, no s’ha vist perjudicada en aquestes eleccions, on el PSPV ha tret majoria absoluta amb el lideratge de Carlos Fernández Bielsa. Arenas, número cinc de la llista, ha sigut assenyalat per la família d’una de les xiquetes mortes en el tràgic accident d’un castell unflable que va bolcar durant la fira municipal de gener de 2022.
Tot i que l’acusació és ben distinta, l’alcaldessa de la Vall d’Uixó (Plana Baixa) i candidata més votada en les últimes eleccions, Tania Baños (PSPV), va ser imputada després de la denúncia d’Abogados Cristianos per retirar una creu franquista, fet que va valdre al PP per a demanar la seua destitució.
Més polèmica és la inclusió de l’exalcalde de Castelló de la Plana, Alfonso Bataller, en la llista del PP a la ciutat, que va ser la més votada el 28-M. Bataller, que no esdevindrà regidor per figurar en un dels últims llocs, encara té pendent una causa oberta en la trama Púnica i la Guàrdia Civil li acusa, a través d’un informe, de manipular a conveniència contractes municipals.
Pel que fa a les polèmiques vacunacions anticipades per part d’alguns alcaldes en el context de la COVID-19, tampoc no sembla que aquest episodi incòmode els haja passat factura tres anys després. Tot i que la justícia no els va castigar, els casos van esdevenir polèmics a nivell mediàtic i social. En canvi, Bernabé Cano (PP), primer edil de La Nucia (Marina Baixa), ha repetit una nova majoria absoluta que li permetrà ostentar l’alcaldia fins 2027, quan es compliran 26 anys des que hi va accedir. A Vilafermosa (Alt Millars), l’alcalde Luis Rubio va repetir com a cap de llista del PP, i el resultat ha sigut demolidor: ha aconseguit el 78% dels vots i els set regidors de la corporació municipal, tres anys després d’anticipar-se en la vacunació.
A Els Poblets (Marina Alta), en canvi, la fins ara alcaldessa Carolina Vives s’ha presentat a la reelecció però ha aconseguit tres dels 11 regidors de la corporació, i passarà a l’oposició perquè la candidatura més votada, la de Compromís, pactarà previsiblement amb els dos regidors d’un partit local. També ha repetit com a candidat l’alcalde socialista de Rafelbunyol (Horta Nord), Fran López, que tot i perdre la majoria absoluta ha sigut el més votat i podrà governar amb majoria simple. Per últim, a Benlloc (Plana Alta), l’alcalde socialista, Àngel Ribés, també s’ha tornat a presentar, i ha aconseguit la majoria absoluta. Aquests tres polítics també van protagonitzar episodis incòmodes amb les vacunes.
