El centre Octubre de València celebrarà aquest dimarts un reconeixement a càrrec de l’Assemblea del País Valencià per la República Catalana que servirà per a retre homenatge a tres expresidents: el valencià Josep-Lluís Albinyana, el balear Cristòfol Soler i el català Quim Torra. L’acte el presentarà Josep Guia, antic dirigent del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i el conduirà l’escriptora i periodista Núria Cadenes.
Es tracta d’un esdeveniment que servirà per a recordar la tasca de tres presidents de tres territoris del domini lingüístic que han treballat, com a presidents i posteriorment, per la unitat dels Països Catalans al llarg de les seues biografies.
El més veterà dels tres i qui va iniciar la seua trajectòria política més prompte és Josep-Lluís Albinyana. Nascut a València el 1943, aquest advocat i jutge va presidir l’anomenat Consell Preautonòmic del País Valencià, la Generalitat provisional que va desenvolupar la tasca executiva durant la transició valenciana.
Albinyana, implicat des de ben jove en els moviments valencianistes, es va afiliar al PSPV-PSOE quan ambdues formacions ja s’havien fusionat amb la intenció de fer d’aquesta força la referent del valencianisme. Tot i que l’evolució va ser distinta, la militància de personalitats com ara Alfons Cucó, Vicent Soler, Ciprià Ciscar o el mateix Albinyana podia fer pensar que els socialistes s’havien de convertir, per la força dels fets, en el partit transversal del valencianisme.
Així, Albinyana va liderar la llista del PSOE per la demarcació de València en les eleccions constituents espanyoles de 1977 i un any més tard va ser triat president del Consell Preautonòmic del País Valencià, dotant la primera institució preautonòmica d’un simbolisme clarament identificat amb el valencianisme, amb la senyera sense blau i amb un Estatut ambiciós que finalment va ser fulminat per la UCD i pel PSOE. Precisament, van ser els socialistes els qui el van instar a abandonar el Consell Preautonòmic, incòmodes per les inquietuds valencianistes d’Albinyana, que va ser víctima de la violència exercida per l’extrema dreta durant la transició valenciana i no va trobar l’empara que esperava per part del seu partit, que l’acabaria abandonant.
D’aquesta manera, Albinyana continuaria la seua trajectòria política des de posicions més discretes, com ara integrant-se en la Unitat del Poble Valencià, precedent del posterior Bloc i de l’actual Compromís, a inicis dels huitanta. Molt més tard, Albinyana va ser candidat al Senat per València amb la confluència de Compromís i Podem, unificada en la candidatura És El Moment, que va concórrer a les eleccions espanyoles de desembre del 2015. Quatre anys més tard, Albinyana es presentaria com a presidenciable per Esquerra Republicana del País Valencià a les eleccions a les Corts Valencianes del 2019.
Pel que fa a Cristòfol Soler Cladera, nascut a la localitat mallorquina d’Inca el 1956, curiosament va presidir el Govern balear amb el Partit Popular entre el 1995 i 1996. Ell mateix va substituir el primer president illenc, Gabriel Cañellas, també del PP, un partit que en aquell moment es trobava molt allunyat dels posicionaments centralistes i castellanitzats que actualment ostenta a les Illes Balears, on governa en minoria amb el suport extern de Vox. De fet, el PP ha fet un pacte de legislatura amb els ultres que se centra, en bona part, a arraconar el català de les institucions i de l’administració.
Soler va accedir al Govern balear després de la dimissió de Cañellas, que es trobava assetjat per un cas de presumpta corrupció. Fins aleshores havia presidit el Parlament illenc, i durant la primera legislatura va ser conseller d’Economia i Hisenda. El 1995, quan esdevé president, s’evidencia la divisió del seu partit entre una política mallorquinista i autocentrada que té en Soler el seu principal referent i una visió més castellanitzada, representada pel seu successor, Jaume Matas, que va ser nomenat president el 1996 i que anys més tard seria ministre de Medi Ambient amb Aznar i condemnat pel cas Palma Arena, un dels més mediàtics que hi va haver a l’Estat espanyol durant la passada dècada, quan la corrupció del PP es va començar a fer visible.
Els posicionaments catalanistes de Soler, partidari de la normalització lingüística quan governava amb el PP, el van fer enfurismar durant l’època del govern illenc de José Ramón Bauzá, president entre 2011 i 2015 i impulsor de l’anomenat TIL, adreçat a reforçar el castellà a l’escola i a l’administració en detriment del català. Aquella política va posar en peu de guerra el professorat, que va protagonitzar una vaga històrica a les Illes, i Soler, en aquell context, es va donar de baixa del PP per a un any més tard ser nomenat president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, que abans havia estat liderada per l’escriptora Maria Antònia Oliver i que és l’entitat paral·lela a l’Assemblea Nacional Catalana i a la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
Per últim, per la seua transcendència, la trajectòria més coneguda segurament és la de Quim Torra, president català entre 2018 i 2020. Anteriorment, Torra, advocat i editor, va fundar l’editorial A Contra Vent el 2008, va presidir l’associació independentista Sobirania i Justícia i va dirigir el Born Centre Cultural, com també va dirigir la històrica Revista de Catalunya. La seua trajectòria militant en política la va iniciar en Reagrupament, que es va constituir com a corrent crític amb la direcció d’Esquerra Republicana durant el segon tripartit català (2006-2010). Quim Torra també va ser president interí d’Òmnium Cultural entre Muriel Casals, que va esdevenir diputada de Junts pel Sí a la tardor del 2015, i l’entrada de Jordi Cuixart.
L’evolució convulsa del procés a la tardor del 2017 el va fer accedir al Parlament com a diputat en les eleccions del 21 de desembre d’aquell any, celebrades el 21 de desembre, en plena aplicació de l’article 155. Inesperadament, al maig, Torra seria nomenat president de la Generalitat després que la justícia espanyola impedira les investidures de Carles Puigdemont, de Jordi Sànchez i de Jordi Turull.
Com a president, Torra va consolidar un missatge netament independentista, i el sistema mediàtic espanyol va polemitzar i molt amb la seua figura. La seua gestió de la pandèmia va ser més reconeguda, i el seu període presidencial va finalitzar amb la seua destitució per part de la justícia espanyola després d’encausar-lo per penjar dues vegades una pancarta de suport als presos polítics catalans.
Tots tres, Albinyana, Soler i Torra, seran homenatjats a València aquest dimarts en un acte que s’espera ben concorregut.
