Dos no pacten si u no vol. O si a u no el deixen. I amb eixes estem quan falten pocs dies perquè se celebre el Congrés de Més Compromís (antic Bloc), i amb la militància feta un embolic i el país governat per una dreta rància i espanyolista que ens menysprea com a poble cada dia.
Com a militants, però, no tenim les ferramentes per a triar. No ens les han donades. No hem pogut contrastar el que ens proposen les candidatures, i no hem pogut saber si no han pactat entre elles per qüestions de programa, estratègiques o de quin caire. I cap d’aquestes qüestions és una banalitat. Les persones que hagen seguit mínimament tot aquest procés precongressual tindran moltes preguntes.
Primer, Compromís pel País Valencià, candidatura encapçalada per David González, provà de negociar amb Reviscola, la candidatura que lidera Mònica Àlvaro, i amb la candidatura oficialista d’Amparo Piquer. Amb les dues va tancar acords de mínims. Entre Àlvaro i Piquer no hi ha hagut converses, perquè Piquer ha sigut molt clara a l’hora d’afirmar que no seuria a parlar amb qui no compartira el seu full de ruta, que és el que ens ha portat a perdre vots en les dos últimes cites electorals i les últimes enquestes, segons les quals si ara s’hagueren celebrat comicis, hauríem perdut quatre escons en només un any.
Finalment, González aturà les negociacions amb Reviscola i s’acostà a l’oficialisme. Quan semblava que estava ja tot preparat per al pacte entre les parts, amb persones properes a la candidatura de la direcció defensant el pacte o demanant que es retirara l’altra candidatura —després els radicals són altres…—, la militància que donava suport a Compromís pel País Valencià van pressionar perquè no es tancara el pacte, supose que els feia l’efecte que així no es podria canviar el partit. Sens dubte, o vols canviar el model o et conformes amb el que hi ha. I amb eixes estem, a dies del Congrés i amb tres candidatures, i ací cadascú diu la seua i la militància en mig.
Un debat entre candidatures, en aquesta situació, no només és important. És necessari. Reviscola el proposà i Compromís pel País Valencià ja ha acceptat. Només queda Amparo Piquer per confirmar si acudirà o no dijous a la cita. El sentit comú manaria que en un procés com aquest i en el punt en què ens trobem es puga debatre, però també sabem que el sentit comú no és sempre el més comú dels sentits. Tres no debaten si u no vol i, si u no vol debatre, per alguna cosa serà. Al remat, si el debat finalment és entre Mònica Álvaro i David González potser s’adonen que no tenen quasi diferències programàtiques i acaben fent allò que tota la militància crítica hem reclamat des de fa mesos: un pacte entre les dues candidatures que implique un canvi de rumb en el partit.
La qüestió central a dies del Congrés és que el que ens cal és un debat, contrastar les idees i les propostes de cada candidatura, perquè un parlament de deu minuts al Congrés és del tot insuficient quan parlem de triar a les persones que dirigiran el valencianisme polític els pròxims quatre anys.
Això sí, per a acabar-ho d’adobar tot, i amb debat o sense, només un terç del total de militants podrà decidir qui serà la persona al capdavant del partit, perquè l’actual direcció es nega —que tampoc és cosa nova— a permetre que tots i totes puguen exercir el seu dret a votar i la possibilitat de fer-ho telemàticament en un Congrés on, paradoxalment, cada assistent votarà amb el seu telèfon mòbil. ¿És antiestatutari votar telemàticament per a la gent està a sa casa, però no ho és per a la gent que va presencialment?
Siga com siga, esperem que la militància puga finalment contrastar totes les opcions i opinions, propostes i accions. Tant de bo, com a militants, puguem valorar críticament allò que creem que més li interessa al partit i al país. I recordeu portar bateries portàtils i els telèfons carregats, que el congrés és llarg!, no vaja a ser que, malgrat haver passat el filtre d’inscriure’s i el d’acudir, vos uniu a la llarga llista de militants desproveïts del dret a participar. Esperem que aquesta gent, almenys, puga seguir un debat constructiu sobre el futur de Més i del País Valencià.
