Tres expresidents de la Generalitat seran jutjats o sentenciats aquest 2024 per causes de presumpta corrupció. Es tracta d’Eduardo Zaplana (1995-2002), de José Luis Olivas (2002-2003) i de Francisco Camps (2003-2011), els tres del Partit Popular, i els tres amb causes pendents amb la justícia que estan més a prop de ser vistes per a sentència.
Eduardo Zaplana
Qui fora alcalde de Benidorm (Marina Baixa) entre 1991 i 1994, president de la Generalitat entre 1995 i 2002 i ministre de Treball amb l’últim govern de José María Aznar entre 2002 i 2004, serà jutjat pel cas Erial amb altres 14 persones acusades d’haver participat en el pagament i en el cobrament de comissions a canvi de l’adjudicació dels contractes de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i del Pla Eòlic quan era el màxim dirigent del País Valencià i tot just després de deixar de ser-ho.

L’Agència Valenciana Antifrau va estudiar aquestes adjudicacions i va concloure que ambdues s’havien fet a mida de Zaplana i del seu equip per a beneficiar determinades empreses a través d’un concurs condicionat.
Zaplana, imputat per haver blanquejat, presumptament, 11 milions d’euros procedents de les contrapartides d’aquests contractes teòricament fraudulents, demana la seua absolució i ha negat totalment les acusacions. Fiscalia Anticorrupció demana 19 anys de presó contra ell per delictes d’organització criminal, blanqueig de capital, suborn, prevaricació i falsedat en document oficial i mercantil.
Després de sis anys d’instrucció l’1 de febrer començarà aquest judici a la secció quarta de l’Audiència de València. Cal recordar que Zaplana va estar empresonat de manera preventiva per aquest cas entre maig del 2018 i febrer de 2019, quan va ser posat en llibertat condicional degut a la leucèmia que pateix i als tractaments exhaustius que requerien aquesta malaltia.
José Luis Olivas
El substitut de Zaplana quan aquest va marxar a liderar el Ministeri de Treball el 2022, José Luis Olivas, va restar al càrrec fins a les eleccions del 2003, les de la primera majoria absoluta de Francisco Camps. Abans, amb Zaplana com a president, havia sigut conseller d’Economia i Hisenda i vicepresident primer, i després de la seua etapa presidencial es va centrar en el sector financer presidint Bancaixa i el Banc de València, que s’encaminarien cap a la desaparició sota el seu mandat.

Més tard, el 2010, seria nomenat vicepresident de Bankia, i cinc anys després seria detingut per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil acusat d’estafa i malversació durant la seua etapa com a dirigent bancari. Tot i que va ser absolt del cas Bankia, va ser condemnat el 2007 a un any i mig de presó per falsificar factures per a justificar ingressos per presumptes serveis d’assessorament.
Actualment, Olivas serà jutjat també pel cas Erial, en tant que també hauria participat en la trama com a conseller d’Economia i com a president de la Generalitat. Fiscalia demana sis anys de presó i inhabilitació contra ell per haver rebut comissions en els casos que també afecten Zaplana, el seu antecessor.
Francisco Camps
Finalment, el successor d’Olivas, Francisco Camps, s’enfrontarà a l’última peça de la trama Gürtel que l’afecta després d’haver sobreviscut als judicis anteriors. La sentència no té data, però es farà pública aquest 2024, i tracta sobre els quasi dos milions d’euros adjudicats, a través de contractes menors, a l’empresari Francisco Correa en esdeveniments com ara la visita del papa Benet XVI a València o els estands de Fitur quan Camps presidia la Generalitat.

Mentre que l’empresari assegurava actuar a les ordres del PP, Camps responsabilitzava la direcció estatal del seu partit de les contractacions amb les empreses vinculades a la trama. Ambdós, Correa i Camps, van protagonitzar un episodi de violència verbal a l’Audiència espanyola quan l’empresari va parlar de l’existència d’una profunda amistat entre l’expresident valencià i Álvaro Pérez, «el Bigotes», un altre dels principals implicats. Camps va etzibar l’empresari amb improperis com ara «mentider» o «fill de puta». L’expresident s’enfronta a dos anys i mig de presó.