Xavier Pérez / València.
La setmana del 9 d’Octubre, a banda del caràcter lúdic, cultural i festiu amb el lema ‘tots a una veu’, està essent frenètica per als polítics del País Valencià, i la destinació favorita, Madrid. Si el passat dilluns, el jove diputat del PSPV, José Muñoz, assistia a la primera reunió de la gestora del PSOE, ahir de matí, el president de les Corts, Enric Morera, es reunia amb el president del Senat, Pío García Escudero, per a tractar el cas Rita Barberá, i a la vesprada una delegació de representats de les Corts i del govern de la Generalitat assistia a l’enèsima presa en consideració de la reforma de l’Estatut valencià a la carrera de Sant Jeroni.
Però hui, és la traca final, amb una acte al Círculo de Bellas Artes de Madrid amb el tema estrella de l’infrafinançament del País Valencià. La Generalitat ha organitzat aquest ‘aplec’ per reclamar una millora del finançament, i es preveu que hi participen membres del Govern, representants dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes i diferents agents econòmics i socials. També comptarà amb la presència d’empresaris madrilenys que treballen amb el PV, valencians establits en la capital de l’Estat i personatges rellevants de diferents àmbits.
Es presentarà el manifest per un finançament just que van signar ara fa un any organitzacions empresarials i sindicals, així com els rectors de les cinc universitats públiques juntament amb el Govern valencià. El text denuncia el “maltractament” en inversions al País Valencià i exigeix un tractament just.
El manifest va en la línia de la resolució de consens que van aprovar tots els grups parlamentaris a les Corts Valencianes i exigeix “una reforma immediata” del finançament autonòmic amb efecte des de l’1 de gener del 2014 que possibilite finançar els serveis públics.
Així mateix, assenyala que cal un reconeixement dels dèficits de finançament acumulat, xifrat en almenys 12.433 milions del 2002 al 2013, així com la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació. El text continua indicant que les inversions han de ser equiparables al pes poblacional del País Valencià en el conjunt de l’Estat, un 11%, i lamenta que mai no han passat del 6 o el 7%.
De fet, el PV és l’única autonomia amb una renda per habitant inferior a la mitjana que rep dels poders públics menys del que aporta, la qual cosa suposa una fallida dels principis d’equitat i solidaritat.
Si el PV, segons un informe de la GVA, haguera rebut un finançament per habitant equivalent a la mitjana de l’Estat espanyol al llarg del període 2002-2013, l’Administració autonòmica hauria ingressat 12.433 milions d’euros addicionals.
Aquests recursos equivalen a més del 50% del creixement del deute públic autonòmic al llarg de el període. Altres comunitats, incloses algunes amb una renda per càpita superior a la mitjana, han obtingut recursos per habitant per sobre de la mitjana.
Amb un finançament com la d’aquestes comunitats, el PV “podria tenir un deute públic autonòmic molt inferior a l’actual, havent gastat més en serveis públics fonamentals”.
‘Un escàndol democrtàtic’
El sistema de finançament autonòmic és el principal, però no l’únic motiu, que el PV siga l’única autonomia amb renda per càpita inferior a la mitjana que registra un saldo fiscal negatiu, és a dir, que aporta al funcionament de les Administracions Públiques més recursos dels que rep a través de les polítiques de despesa.
Sobre aquest tema, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va qualificar recentment l’infrafinançament del País Valencià com un “escàndol democràtic”, al mateix temps que va recalcar “la necessitat de dur a terme un canvi substantiu de l’actual sistema perquè, en cas contrari, ha advertit que la Comunitat no podrà eixir del forat”.
“Estem farts de ser el Llevant feliç i volem ser un problema d’Estat”, va subratllar el titular d’Hisenda, qui va considerar que “és anticonstitucional” actuar amb aquesta falta de solidaritat als cinc milions de valencians”.
